Multiligüisme

Una de les obsessions de la nostra societat és que els nostres fills aprenguin idiomes, anem bojos buscant acadèmies d'idiomes infantils, colònies o casals d'estiu en anglès, els hi posem DVD's en idiomes que no són el nostre... . I perquè? doncs perquè sabem que els idiomes són molt importants en el món globalitzat en el que vivim i pensem que si de petits ja aprenen una tercera llengua (en el cas de Catalunya) els hi facilitarem l'aprenentatge d'aquesta i no els passarà com a nosaltres que ens van introduir al tercer idioma a l'adolescència i ens ha costat molt adquirir-lo amb una mica de decència.

Però tot plegat té un petit "truc" que rau en la evolució del nostre cervell.

S'ha demostrat que fins a l'edat dels 6 - 7 anys un nen és com una esponja en el tema del llenguatge i, estimulat de la manera adeqüada, és capaç d'adquirir diferents idiomes de manera natural i utilitzar els sons de cada idioma com un nadiu.

I com s'ha demostrat aquest fet?

Doncs a través dels anomenats "nens salvatges". Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut casos en els que l'home (generalment els pares) ha aïllat a un nen de tot estímul i l'ha privat de tota experiència. Han estat nens tancats a armaris, habitacions petits, encadenats a llits... i que no han rebut cap tipus d'estímul.

Aquests nens han estat descoberts quan tenien entre 7 i 12 anys (depèn de cada cas) i s'ha intentat ensenyar-los a parlar però han estat incapaços d'aprendre l'estructura de l'idioma, no han adquirit més de 20 paraules, no tenen comprensió... . En conclusió han passat el anomenat "període crític" per adquirir un idioma i són incapaços de comunicar-se tant a nivell de llenguatge verbal com no verbal.

Així doncs, per tal d'adquirir un idioma amb el màxim d'eficàcia, integrant la seva sonoritat, la seva estructura, el màxim de vocabulari... cal fer-ho abans dels 6-7 anys que encara no ha passat "el període crític".

La primera "fava"

Doncs ja a arribat el dia, la Marina s'ha fomut la seva primera fava important!

Com ja he dit vàries vegades cada cop gateja més, s'enfila, fa equilibris, intenta passar per llocs més complicats, li agrada posar-se dreta... i poc a poc va agafant més confiança en ella mateixa fins que avui patapam!! 

Ella estava dreta recolzant-se sobre la meva tauleta de nit i jo al costat canviant-me de roba, a la que m'he allunyat una mica d'ella ha relliscat i s'ha s'ha fomut un cop a l'ull que arriba fins a la orella. Pobreta! com ha plorat!

D'inci se li ha posat tot ben vermell i inflat, però sort que els nens són de goma, i li ha anat baixant poc a poc. Finalment li ha queda la cueta de l'ull vermella i morada i una ratlla vermella que li arriba fins a la orella i la inflamació ha baixat pràcticament del tot, uf!

A mi s'ha m'ha parat el cor i la respiració quan he vist com se li anava posant la cara i com plorava però poc a poc he vist que tot plegat no era tant escandalós com aparentava a l'inici i m'he anat calmant i tornant a respirar.

M'ha sabut molt greu que caigués estant jo allà al costat i que es fes mal però penso també que és la primera fava important de moltes més que haurà de passar com a procés del seu aprenentge de descobrir el món.

Paaatufeeetaaaaa ooonnn eeeetsss?

Doncs aquesta és la pregunta que li faig constantment a la Marina, ON ETS?. 

Desde que ha començat a gatejar i és autònoma per anar d'un lloc i agafar allò que vol a la que em despisto o vaig un moment al water o aprofito per fer alguna feineta fugaç d'un minutet i la perdo un instant de vista doncs ja la tinc encaixada a algún racó de casa. No sé pas com s'ho fa però tots aquells raconets que hi ha a casa els té identificats, els recorda i els hi encanta, de moment "el top three" dels millors racons són:

- Un espai d'un pam i mig que hi ha entre el sofà llit de l'estudi i una estanteria.

- Entre la roba i la base que hi ha al galàn de la nostra habitació.

- Sota les cadires que hi ha a la taula del menjador. En aquest cas li enganxa la mida justa i assegudeta li falta un dit perquè el cap li toqui a la part de sota la cadira (està molt graciosa)

A vegades penso que li agraden aquests espais perquè els veu a la seva mideta i així pot dominar el seu entorn.

I quins són els racons preferits dels vostres fills i filles?

Premi!

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit un premi, moltes gràcies guapa!!

Com en d'altres premis per recollir-ho haig de respondre un parell de preguntetes:

1. Les tres cançons que més m'agraden: uf!! buf!! ui!! com he llegit a diferents blogs costa molt escollir tres cançons però tot i això aquí van les meves:

La primera que escullo és Basket case de Green Day, perquè l'he escollit? doncs perquè em recorda a la meva adolescència, a les meves primes nits de "juerga", a aquells nervis per veure passar el noi que t'agrada, a les primeres vegades que em vaig posar rimel, a la feina que tenia en escollir el modelt per sortir... . Al local que anava sempre sonava aquesta cançó i m'encanta escoltar-la de tant en tant per recordar aquells moments tant màgics i especials.

La segona, Tens un amic, la versió que van fer els Gossos per una Marató de TV3. M'agrada perquè és una de les cançons que va sonar al meu casament i sempre em fa sentir emocions molt especials, a més la lletra és preciosa.

I la tercera canço un clàssic del Rock Català, BON DIA!!! dels Pets. Uf! em fascina! si tinc algún dia de baixón i desànim me la poso un parell de vegades i m'animo al moment! Trobo que té una força i una energia brutals.

2. Explicar un somni: normalment no recordo els somnis i els pocs que recordo ho faig a mitjes però penso que és millor ja que lo poc que aconsegueixo recordar és que em persegueixen, vaig amb pijama o sense sabates a treballar o que vull sortir d'algún lloc i no puc, de manera que prefereixo no recordar el que somio.

"I eso es todo amigos"

Evolució del Llenguatge

Seguint la línea de la Mirashka exerciré la meva professió fent un resum de la evolució del llenguatge en el nen sense cap tipus d'alteració:

Els procés d'aquicissió del llenguatge en el nen està composat per diferents etapes, cal dir però, que regularment es segueixen aquestes etapes però hi ha nens que se salten alguna etapa o aquesta és molt breu i no ens adonem que ha passat.

Abans de començar a dir les primeres paraules amb significat els nens són capaços de comunicar-se amb l'adult a través de gestos, expresions facials -aquí, , l'Onavis ens explica molt bé com és la comunicació no verbal de la seva filla-, somriures... . 

Si comencem per l'inici, el nadó va respon a la parla dels adults de manera definida a través quan gira el cap buscant d'on ve la veu.

Desde l'inici els nadons són capaços de reaccionar especificament davant la veu humana, atendre específicament a aquests estímuls, poden mantenir el contacte cara-a-acara, mantenir o evitar la mirada... a través d'aquesta comunicació afecteva amb l'adult s'aconsegueix posteriorment el desenvolupament del llenguatge vocal.

Fins els 6 mesos el nadó es dedica a balbucejar. Una de les teories diu que ho fa per buscar els sons que més s'assimilen a la seva llengua.

Cap als 6 mesos s'inici la fase de desenvolupament del llenguatge on el nadó ja diferencia entre sons vocàlics i sons consonàntics i ho fa a través de síl·labes que es repeteixen (per exemple TA-TA-TA, MA-MA-MA, PA-PA-PA... ). Paral·lelament comença a prendre forma la entonació, prosòdia i ritme .

Entre els 10 i 12 mesos sorgeixen les primeres paraules, aquest fet no depèn tant de la destresa del nen sinó de la intencionalitat i la resposta que donin els pares o l'entorn a aquestes paraules. Per exemple: quan diu TATA no li donem impotància però quan diu PAPA l'aplaudium, li fem una rialla, li assenyalem el papa... de manera que relaciona la paraula amb una cosa agradable i repeteix el fet. A partir d'aquesta edat van augmentant aquestes paraules fins que als 18 mesos que ja són capaços de dir unes vint paraules.

En un inici el nen utilitza una mateixa paraula per referir-se a vàries coses, per exemple AIGUA, pot ser que té set, que plou, que hi ha alguna aixeta oberta de casa... .

En aquesta edat també augmenta ràpidament la comprensió del llenguatge de l'adult i a partir dels 18 mesos el nen comença a emetre frases de dues paraules de manera espontània i el seu vocabulari va augmentant progressivament fins a les 50 paraules.

Als 20 mesos la progressió de vocabulari arriba a les 100 paraules, a les 300 als dos anys i a les 1.000 als tres anys.

Entre els 24 i 30 mesos el nen és capaç de comprendre tot el que se li diu i comença a tenir curiositats preguntat el nom de les coses.

Als 36 mesos el nen manté el llenguatge telegràfic però ja fa frases de més de dues paraules i és fa entendre perfectament.

Ressaltar que fins els dos anys el nen pateix molts canvis morfològics del cervell que fa un augment de pes del 350% mentre que a partir d'aquesta edat i fins a la adolescència és del 35%.

Bé espero que tot plegat no sigui un embolic i sigui de la vostra utilitat. Tinc pensades més entrades d'aquest tipus, entre elles una sobre el Bilingüisme.

I ja despunta!!

Doncs ja la tenim aquí!!! amb nou mesos i dos dies ja tenim la primera denteta!!!

Avui quan m'ha mossegat el dit a la tarda, dic, ups! què és això! doncs la punteta de la primera dent!!

De moment, no ho vull dir massa alt, ella no ha notat massa res, està més sensible i cansada però ja està però a la mare li ha fet moltíssima il·lusió!!!

Em sembla que el costum que té de saludar-me mossegant-me la barbeta l'haurem d'anar deixant endarrera!

Nou mesos!

Avui la Marina fa nou mesos i no puc evitar dir el tòpic de: "uf! que ràpid que passa!" però és que realment és veritat, un mes toca amb l'altre i els nostres fills cada dia es fan més grans.

Les novetats d'aquest més són:

MOTRICITAT:

En aquesta àrea ha fet un gran avanç. Fins el seu interés es centrava en agafar les coses del seu voltant i moure-ho al seu gust però d'un dia per l'altre ha començat a mostrat interés per desplaçar-se i és un no parar!

· Ha començat a gatejar i cada dia agafa més agiliat i velocitat.

· Começa a demanar estar dreta. Quan passa això la deixem dreta agafadeta al sofà o algún moble o l'agafem per les manetes i la fem caminar i ja comença a fer algún passet de manera inconscient.

· Està agafant molta autonomia per desplaçar-se i agafar allò que vol.

· Ha començat a enfilar-se als llocs (perill!)

LLENGUATGE I PARLA:

· Quan ens veu ja ens diu PAPA o MAMA.

· Als nens i nenes que veu de la seva mideta comença a dir-los NENA.

· Diu IAIA però encara sense objectiu.

ALIMENTACIÓ:

· Hem començat a posar-li alguna galeta Maria a la papilla de fruita o dona-li sola a mitja tarda.

COGNITIU:

· Cada vegada li interessa més el seu entorn i es fixa en tot, quan hi ha alguna cosa que no veu allarga el coll per veure-ho com sigui (és molt graciós quan fa això)

· Ha començat a imitar algunes cosetes, nosaltres tirem petons i ella fa igual.

· Ja diu adéu amb la maneta.

CARÀCTER:

· Es comença a fer sentir i quan alguna cosa no li sembla bé crida i plora fins que ho torna a aconseguir o la distreiem perquè s'en oblidi.

· Ha començat a fer xisclets molt aguts com a manera de cridar la nostra atenció.

He fet de Mami!!!

El mateix dia que la Marina començava la Llar d'Infants jo vaig començar a treballar i degut als meus horaris no la puc portar-la ni anar-la a buscar ja que a les 9h i a les 13h estic treballant. 

El cas és que avui tenia festa i he pogut exercir de mama 100%. Ens hem llevat, l'he arreglat, m'he arreglat, li he donat l'esmorzar, hem jugat i hem anat cap a la Llar. Com ja us vaig dir s'ha adaptat molt bé a l'escola però avui ha notat alguna cosa extranya i, pobreta, ha plorat quan l'he deixat, per sort ha durat un minutet (he espiat per la finestra de la classe)

Després m'he dedicat a fer de maruja també 100% fins que he anat a buscar-la, després: donar-li el dinar, fer el dinar per nosaltres, posar la petita a dormir, continuar fent feina, migdiadeta, volteta i comprar les quatre coses que sempre et fan falta.

I aquest ha estat el meu dia!! Haig de dir que he gaudit molt del dia i m'ha passat volant però no he pogut evitar pensar: M'agradaria deixar de treballar ique aquesta fos la meva rutina diària? Em sentiria realitzada? Podria viure fent diàriament aquestes activitats? M'omple això?

I les respostes són: no, no, no i no. Sense ànim d'ofendre haig de dir que fer exclusivament de mami i de mestressa de casa no m'omple, penso que com a persones necessitem algo més a les nostres vides. Tot i que quan anem corrents als llocs mig despentinades, suant i nervioses, pleguem rentadores a les onze de la  nit, no tenim temps de llegir llibres, sempre tenim la sensació d'anar atrapades de temps i ens caguem en tot per ser mares i treballadores aquest tipus de vida m'agrada. La vida de mestressa de casa i mami a temps complert em fa sentir com una dona dels anys seixanta i no hem lluitat durant tants anys per tornar endarrera.

I vosaltres com sentiu tot plegat?

Mode ON

Hola a tothom!!

He estat uns dies totalment desapareguda sense escriure al blog i sense fer comentaris en d'altres. Vaig tenir una baixada anímica important ja que em van donar uns resultats mèdics i em van trobar una coseta que no és greu però sí important, i he estat uns dies assumint tot plegat. Ara em toca estar una temporada cuidant-me per tal que tot torni al seu lloc i que tot plegat quedi de manera residual i com una anècdota.

Us explico les novetats d'aquests dies:

- La Marina s'ha adaptat molt bé a la seva nova rutina. La Llar d'Infants li va genial i no ha plorat ni un dia. A     més sembla que hi va molt contenta. Aquesta bona adaptació em fa estar molt tranquila ja que, com a mare patidora (com totes), estava a l'espectativa de com aniria tot plegat.

Per un altre costat fer-vos saber que ja gateja! així que ja sabeu bé el que és això! tot el dia darrera d'ella!

- La Mama de la Marina també s'ha adaptat molt bé a la reincorporació de la feina. El primer dia em va semblar que tot passava com una pel·lícula i tenia la sensació de no acabar d'enterar-me massa de les coses però ara ja estic totalment integrada i adaptada (quin remei! jejeje)

Bé, ja veieu que no és tant fàcil lliurar-se de mi jejejeje!!! a més tinc molts post pensats!!!

Una abraçada

La Marina va a la Granja

Igual que en Teo, la Marina també fa moltes activitats i aquest dissabte vam anar a una Masia on tenen diferents animals. La Masia és dels pares de la meva cunyada de manera que vam tenir uns guies genials que ens anàven explicant quin era el caràcter de cada animal i si la petita s'hi podia apropar o no.

Vam veure eugues, una ase amb el seu fillet, emús, oques, diferents tipus de gallines, cabres tibetanes, xais, diferents ocells, gossos...  i fins i tot vam muntar a la Marina a sobre de les ases!!

Hi va haver vàries curiositats:

- Els animals grans (bàsicament les eugues, l'ase i els emús) la Marina no els hi fèia ni cas, ja se li podien apropar, la vam montar a sobre, fèiem que els toqués... però ella ni cas, com si allà no hi hagués res del seu interés (no va servir de res la meva preocupació de si a la nena li fèien por aquests animals per ser massa grossos).

- Els animals petits la van fascinar, especialment els que s'estàven quiets. Hi havia un lloro que està molt humanitzat que s'aprova a ella i li encantava. A un gos que li agraden molt els nens, fèiem que la Marina l'acariciés i ella es partia de riure cada vegada que li passàva la mà pel pèl.

Em pregunto perquè no va fer cas als animals grans, no ho entenc!

Molts canvis

Doncs ja està! ha arribat el setembre o com diu la cançó del Duo Dinámico: El final del verano llegó  i amb tot això molts canvis a la meva vida:

Un d'ells és que la peque anirà a la Guarderia.

Aquesta setmana em vaig reunir amb la mestra de la Llar d'Infants de la Marina, també vam tenir una reunió general del cicle infantil i ens van tornar a ensenyar la Llar. 

En general em va agradar molt el director de l'escola (en el bon sentit, eh), la seva mestra i les instal·lacions (aquestes ja les coneixia). Ara queda esperar a veure com anirà tot plegat. La veritat és que tinc por, la Marina farà P-O i en aquella classe hi haurà vuit nens entre vuit mesos i mig (ella) i quatre mesos, de manera que estàn en etapes evolutives molt diferents i això em preocupa. És molt difícil que una mestra i mitja ( hi ha una noia de reforç a estones) estigui per tots els nens, els dóni els menjars corresponents, els faci dormir, estigui per a ells, els canvii els bolquers... i a sobre tinguin temps de fer alguna activitat. No pretenc que la mestra els hi expliqui un conte o els hi canti cançons  però si que m'agradari que fessin algunes activitats adaptades a nadons, com treballar el tacte, els féssin escoltar música... .

També em preocupa i em fa estar a l'espectativa el fet de com la Marina s'adaptarà a la Llar, a la mestra, als companys, als nous horaris... .

Pel que fa a la logística diària estic molt tranquila perquè tot plegat queda molt rodó i còmode per a tothom. A més tenim la sort que fins el mes de febrer el seu pare o jo podem fer els festius que fa ella.

Un altre canvi és que torno a treballar. Després de onze mesos sense treballar torno a la realitat, uffffffff!!! 

Per un costat tinc ganes de tornar-hi, de reprendre la meva activitat habitual, a mi m'agrada molt treballar, em fa sentir realitzada i plena però per un altre costat em fa por, no sé com em sentiré. Passar d'estar 24 hores amb la meva filla a veure-la a partir de les cinc de la tarda és un gran canvi, em preocupa com ho portarà ella i com ho portaré jo! però suposo que tot plegat no serà tant traumàtic com ara penso.

Sé que aquest canvi serà beneficiós per a totes dues per a mi per tornar a ser treballadora i perquè deixaré d'estar tot el dia pendent d'ella i per a ella perquè es relacionarà amb altres nens, veurà altres cares i tindrà uns hàbits.

Uf, espero que tot plegat vagi bé. Suposo que com em diu tothom s'ha d'esperar que passin una o dues setmanes per entrar a la rutina i comprovar que tot va com una seda. 

Marina's creations :)

El final d'Agost i l'inici del Setembre no és una època que acostumi a agradar massa ja que s'acaba l'estiu, ja comença a fer aquell ventet vespertí més fresquet, es fa fosc més d'hora, s'ha de començar a treure els texans i les jaquetetes del armari... però a casa nostra és com si fos festa major! Ja fa uns dies va ser el meu aniversari i avui és el del meu marit alies "papa de la Marina".

Com que és el primer aniversari que passa amb la peque tenia ganes de fer alguna cosa perquè quedés de record, una cosa d'aquelles que guardes i quan la nena es fa gran li ensenyes tot dient "mira això és del primer aniversari que va tenir el papa amb tu al món". Així que pensant pensant vaig decidir fer una samarreta.

Després de buscar a moltes botigues vaig aconseguir trobar una samarreta bàsica (l'únic color que vaig trobar va ser el blanc), uns rotuladors especials per roba i una mica de imaginació han fet la resta. 

Vuit mesos!

Aquest mes anem una mica tard perquè ja fa tres dies que la Marina va fer els vuit mesos (és que encara estem de vacances), aquests són els progressos mensuals:

MOTRICITAT:

· Ja s'asseu perfectament i juga sempre assegudeta.

· No gateja però es posa de quatre grapes, va amunt i avall i gateja una mica cap endarrera.

· Quan vol una cosa va rodolant i apropant-se cop pot fins a aconseguir-ho.

LLENGUATGE I PARLA:

· Es passa el dia xerrant, no calla, el balbuceig ha evolucionat molt i cada dia surten sons nous, ja diu MAMA (ho diu amb objectiu quan està en crisi i vol que l'agafi), PAPA, NENA, TATA, TITI.

· Quan li agrada un joc comença a dir OOOHHHH, OOOHHHH, està moníssima quan fa això!

· Quan vol que algú estigui per ella els crida fent EEEEEEEE, EEEEEEE i no para fins que aquella persona li diu alguna coseta (això ens ho fa pel carrer i passem una mica de vergonya)

· Ha començat a fer "pedorretas" i la "moto".

ALIMENTACIÓ:

· Hem introduit els cereals amb gluten, la resta continua igual.

· Li hem començat a donar algún palito entre àpats.

SON:

· Fa una migdiada d'uns 40min a mig matí, cap a les 14:30h fa la migdiada de ben dinat que dura cap a una hora i mitja.

· Continua dormint tota la nit seguida.

ALTRES:

· Ja li hem canviat la cadireta del cotxe i va mirant endavant, està molt contenta tot i que se li fa extrany.

Big Love

Fa uns dies que a casa mirem la sèrie Big Love. 

És una sèrie ambientada al estat de Utah als EE.UU.

S'explica la història d'un home que és propietari d'una cadena d'articles de la llar (el típic home americà que del no res ha aixecat una gran empresa, fa honor al perfil de somni americà) i que practica la poligàmia. Està casat amb tres dones i té set fills. Cada mare amb els seus fills viu a una casa i les cases es comuniquen entre elles pel pati interior. Cada una de les dones organitza casa seva però ajuda a les altres en el que necessitin. Un cop a la setmana les dones es reuneixen i marquen el calendari de quina nit passarà el marit amb cada una i organitzen la convivència en general (economia, recados...), també tenen un sopar i un dinar familiar a la setmana, la resta d'àpats cada família els fa a casa seva.

Hi ha una de les dones, la primera amb la que es va casar, que fa de "primera esposa" i és, d'alguna manera, la que ho organitza tot i la portanveu familiar. Com que la poligàmia està prohibida és la que actua d'esposa a nivell públic i social, i les altres han d'amagar que estàn casades.

RELACIONS SOCIALS:
· Tot i que cada família té casa seva consideren que tot és de tots i que cal treballar per un objectiu comú, la família.
· Tots els membres de la família entren a totes les cases quan volen i agafen el que volen sense cap inconvenient.
· Cada una de les esposes està casada amb el marit i a l'hora estàn casades entre elles, de manera que cada esposa considera que està casada amb un home i dues dones.
· Els fills són del mateix pare (el marit en comú), totes les esposes consideren que tots els fills són seus.
· Cada esposa té una personalitat pròpia marcada i veu la religió de manera diferent però tenen clar relacions familiars que s'han d'establir per a una bona convivència.
· Les esposes a vegades tenen enveja de la relació afectiva que té el marit amb alguna d'elles però no tenen enveja de les relacions físiques que mantenen marit-esposa.
· Els fills malgrat estàn cuidats per les tres esposes cada un té a la seva mare de referència.
· El pare i els fills tenen relació de manera esporàdica.
· El pare sap què passa a les cases i a la convivència general però delega la solució dels problemes a les diferents esposes i ell es dedica a treballar.

Aquesta sèrie m'està donant molt a pensar i m'ha portat a fer-me moltes preguntes:
- Generalment ens molesta que la nostra parella es miri algú altre repetidament i si hi ha resposta per part de l'altre persona aquest sentiment es posa a nivell d'enveja i recel, així doncs; com es pot ser capaç de veure de manera natural que la teva parella convisqui amb una altre dona?

- La segona i tercera esposa, com toleren amagar, a nivell social, que estàn casades i tenen una família?


- La poligàmia l'han escollit els pares com a opció però és just pels fills? és just que s'hagin d'amagar davant de tothom perquè els seus pares estàn fent una cosa il·legal?


- Referent al tipus de convivència, jo permetria que altres persones entréssin a casa meva, voltessin i fessin el que volen?


- Referent als fills, jo seria capaç de sentir els fills del meu marit amb una altre dona com els meus fills?


Bé, ja veieu que aquesta sèrie dóna per moltes preguntes!

  

32+1=33

Fa un any tal dia com avui vaig posar nom a la meva filla, ho recordo perfectament perquè és el dia del meu aniversari. 

Vam anar al ginecòleg (quin millor regal que veure el teu fill/a aquest dia) i jo estava ben nerviosa per saber com evolucionava el meu/va fill/a i quin seria el seu sexe. Així que res, sala d'espera, esperar -al ginecòleg sempre t'has d'esperar-, nervis, impaciència, vam passar a la sala de visita, fora roba, bata que no saps mai com posar-te, passar per la bàscula, fredor a la panxa, s'engega la pantalla, ultrasò i tatxan!! ÉS UNA NENA!!!

La gent del meu entorn, les companyes de feina i la família em dèien que portava una nena però jo estava convençudíssima que era un nen, així que quan el ginecòleg ens va dir que era una nena li vaig demanar que ho tornés a mirar bé jejejeje...i va confirmar que era una nena, de manera que ja sabíem que seria la nostra Marina.

Tal dia com avui també li vaig comprar la primera robeta a la meva filla i vam començar a pensar en com descoraríem la habitació, pintaríem la paret, quins vinils posararíem...

De manera que avui jo faig trenta-tres anys i la meva nena fa un any que és nena.

Premi!

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit un premi, moltes gràcies. Per recollir-lo haig de dir set coses sobre mi, aquí va:

1. Em fan molt fàstic les serps, no les puc veure ni per la tele.
2. M'agrada molt cuinar i especialment fer pastíssos.
3. Aviat serà el meu aniversari i em regalaràn una màquina de cosir, em fa molta il·lusió, tinc ganes de fer-li vestidets a la Marina.
4. M'encanta viatjar, he anat a força llocs però encara en tinc molts de pendents, especialment Xina i Rúsia.
5. Sóc una fan de les bambes Converse  i Munich les tindria de tots colors i tots els models.
6. Si em perdo no em busqueu mai a un país de fred, no el suporto.
7. Disfruto molt escoltant música i cantant les lletres, tot i que ho faci fatal!!

Jo passo el premi a:

Pell a pell
El blog de Inma
Descubriendo un nuevo mundo

Cançons infantils

Aquesta setmana hem comprat el primer CD de cançons infantils per la Marina, tot i que jo he sigut molt de Casals d'Estiu i em sé un gran repertori de cançons infantils me n'he adonat que hi ha algunes lletres que se m'han  oblidat, d'altres que no les canto massa bé -suposo que en el seu moment ja me les inventava- i d'altres cançons que simplement no em venen el cap perquè ja fa molts anys que no les canto.

Tinc ganes de traspasar-li a la meva filla la cultura de les cançons infantils catalanes de falda, de dansa i joc, de bressol... ja que penso que:

· Són part de la nostra cultura.

· És una bona manera d'interectuar amb d'altres nens/es de la seva edat i amb adults.

· Afavoreixen el desenvolupament cognitiu, motriu, afectiu, intel·lectual i auditiu. 

Per començar a iniciar-nos dins d'aquest món hem escollit un CD del mestre, Salta Miralta d'en Xesco Boix i sembla que a la Marina li ha agradat molt perquè s'estava atenta escoltant i quan la música s'animava picava amb les mans i cridava.

Si sabeu d'altres CD's que estguin bé, m'ho dieu ja que quan vas a mirar a les botigues n'hi ha moltíssims i no saps quin escollir.

Crònica de la trobada de mares blogaires

Començem el dia: cert neguit, nervis, cotxe, corves, on és el restaurant? més corves, pols, camí sospitós, ah! aquí, ja hi som!

Mirem a la dreta a l'esquerra, mira aquí arriba algú! anem al restaurant, acollidor, ambient familiar, estarem bé! ostres, aquí arriba algú més!

Cerveseta, caca-cola, fuet, patates, olives...mira ara arriben els que falten!

Dinem, amanides, molts sustos, un jirafa lila, un botiquin de llauna d'infermera transformat en caixa pels colors, espàrregs a la brasa, clips de kitty, una nevereta portàlil que fa de bolso, uns peuets que segueixen a uns altres allà on vagin, una ampolla antiga en perill, xai a la brasa, una pipa  que circula per tot el menjador, corredísses, un lleó de color groc, enfilades a una llar de foc, gelats, sabatatetes de vàries mides deixades a un costat, peus descalços, mares relaxades, rialles, converses llargues.

Oques cridaneres, un gos, fotos, galls valents, conills tranquils, una maneta que t'agafa i t'acompanya fins a les gallines, espectació, pastetes de sorra, fotos de grup, continuen les converses, un ponei amb cua llarga, pols, balim-balom, tres caballs grossos, dos petons, carreguem cotxes, no hi ha ganes de marxar però la petita apreta, FINS UN ALTRE!

Tornada: satisfació, fora nervis, relax, nena que tot i no haver fet migdiada no dorm en tota la tarda, molt contenta amb l'experiència, ganes de tornar-hi, ganes de parlar de més coses, han quedat coses al tinter -la propera vegada hauré de fer una llista mental dels temes dels que m'agradaria parlar-, m'he sentit molt bé, còmode, relaxada, propera a les meves companyes blogueres, satisfeta.

Flosi baby confort - I

Una de les millors adquisicions d'aquest estiu ha estat el Flosi Baby Confort -I del Imaginarium, un flotador com el de la fotografia. Ens el van regalar a principi d'estiu i no teníem massa clar si l'utilitzariem o es quedari a l'armari guardat, però n'estem encantats:

AVANTATGES:

- És fàcil i ràpid d'inflar.

- És lleuger i està ben acabat especialment els cantos que en els flotadors a vegades provoquen talls.

- Al tenir un forat al mig et permet posar-lo a un dels mànecs del cotxet, de manera que tu no l'has de portar.

- Un cop asseguts i dins l'aigua els cobreix fins a la cintura, de manera que si l'aigua està freda es pot utilitzar igual.

- Els  nens queden ben posicionats i segurs de manera que tu tens marge per fer algún cabussó i una nedadeta ràpida.

- Permet als nens  estar-se una estona a l'aigua de manera indepedent i nedar amb les cametes.

DESAVENTATGES:

- Aquest model és per nens fins a 11kg de manera que només dura un estiu, pel proper any caldrà comprar el número dos.

PD: No tinc comissió al Imaginarium!!!

7 entrades, una mica d'història

l'Anna del blog de lamama m'ha proposat participar en un joc on es fa un recull de les set entrades més representatives del blog, ja sigui per què han sigut boniques, controverties... .

No sé exactament qui de la blogosfera va iniciar aquest joc (que em disculpi per no saber-ho), però he estat pensant en el fet curiós que escollís ni més ni menys que el nombre 7 i he buscat el seu significat, que podreu trobar aquí, quedereu parats/des de la multitud de significats i simbolismes que té aquest número.

Aquí van les meves set entrades:

L'entrada més bonica...doncs una que vaig fer fa molt poc Moment per retenir on explico la primera vegada que la Marina va dir Papa i Mama.

L'entrada més popular...penso que va ser la que explicava la crísi que vam tenir a casa amb la papilla de verdura, aix!! sort que ja ha passat tot plegat i ara se la menja molt bé. Em va agradar molt la col·laboració i les aportacions que va  fer tothom. M'agrada sentir el blog comun espai de trobada d'experiències i debat.

L'entrada més controvertida... potser la guerra dels gens no pas perquè l'entrada fos controvertida com a tal sinó perquè sense adonar-me'n es va generar un seguit d'opinions en les que tothom opinava exactament el mateix.

L'entrada més útil... no sé massa quina dir ja que per a mi aquest bloc és una manera d'expressar-me, posar en ordre moltes idees i pensaments i deixar per escrit coses que no vull oblidar. Seguint aquesta línea per a mi les entrades més útils són les que explico cada mes els progressos de la meva filla.

L'entrada que no va rebre l'atenció que es mereixia...com ja he dit abans, aquest blog no pretén ser res més que un recull d'experiències, sentiments i pensament personals. Quan escric sempre tinc ganes de saber si   la gent ha comentat el meu post però no ho escric per tal de rebre més o menys atenció.

Una de la qual estàs orgullosa...doncs ni més ni menys que la primera entrada perquè em vaig decidir a fer el pas d'escriure un blog. Si la repasseu veureu que la meva idea era fer un blog personal amb un recull de diferents temes però finalment el blog s'ha encaminat a un únic tema, la maternitat i estic encantadíssima.

Bé, això és tot. Pel que he vist tots els blogs que llegeixo normalment ja han fet el joc o ja els hi han passat així que tot i que no li passi a ningú directament sí que animo a tothom a participar.