dissabte, 22 d’octubre de 2011

La primera "fava"

Doncs ja a arribat el dia, la Marina s'ha fomut la seva primera fava important!

Com ja he dit vàries vegades cada cop gateja més, s'enfila, fa equilibris, intenta passar per llocs més complicats, li agrada posar-se dreta... i poc a poc va agafant més confiança en ella mateixa fins que avui patapam!! 

Ella estava dreta recolzant-se sobre la meva tauleta de nit i jo al costat canviant-me de roba, a la que m'he allunyat una mica d'ella ha relliscat i s'ha s'ha fomut un cop a l'ull que arriba fins a la orella. Pobreta! com ha plorat!

D'inci se li ha posat tot ben vermell i inflat, però sort que els nens són de goma, i li ha anat baixant poc a poc. Finalment li ha queda la cueta de l'ull vermella i morada i una ratlla vermella que li arriba fins a la orella i la inflamació ha baixat pràcticament del tot, uf!

A mi s'ha m'ha parat el cor i la respiració quan he vist com se li anava posant la cara i com plorava però poc a poc he vist que tot plegat no era tant escandalós com aparentava a l'inici i m'he anat calmant i tornant a respirar.

M'ha sabut molt greu que caigués estant jo allà al costat i que es fes mal però penso també que és la primera fava important de moltes més que haurà de passar com a procés del seu aprenentge de descobrir el món.

6 comentaris:

  1. Si noia, aquestes faves són inevitables. A mi també em fa ràbia quan els hi passa just davant dels nostres peus, però és inevitable... Sort que al final "no ha estat res"

    ResponElimina
  2. Bé, havia d'arribar. El Jordi n'ha patit alguna que també era just davant els meus nassos, però passa tan ràpidament que és impossible reaccionar a temps. Recordo que el Jordi es va enganxar el ditet petit sota una porta i no vaig adonar-me'n fins que es va posar a plorar.
    Ara molts mimitos que per sort no ha estat res.

    ResponElimina
  3. Quin ensurt! Me n'alegro que no hagi sigut res greu.

    ResponElimina
  4. Uis, pobreta, però com dius és inevitable.Ara molts mimos i petonets i tingues a mà una barra d'arnica per fregar els cops!

    ResponElimina
  5. La primera caiguda sempre ens dol molt. Després t'acabes acostumant jeje!

    ResponElimina
  6. M'has fet recordar la primera de la meva filla. Crec que aquesta primera fava es recorda sempre!
    Sort que no ha estat greu!
    Petons

    ResponElimina