diumenge, 27 de novembre de 2011

Setmana superada, o no?

Aquesta setmana passada el meu marit ha estat fora per feina així que em vaig quedar tota la setmana sola amb la peque. Si haig de ser sincera no em feia massa gràcia passar la setmana sola amb la Marina, especialment tenia por a les nits, no sé mai passa res però si a ella li passava algo quan estàs sol et veus molt indefes i és molt difícil arribar a tot i perquè no dir-ho, sóc una mica poruga i em fa por que algú pugui entrar a casa i estar les dues soles.

Per sort la meva mare, molt amablement (ai les mares, que sempre et salven), es va oferir per venir a passar la setmana a casa i ajudar-me en el que calgui i SORT QUE VA VENIR!!

La primera nit va anar genial, va dormir la nit sencera i sense cap problema, però ai la segona nit! La vam passar al lloro entre vòmits, neteja de llençols, pijames, mal estar, fred, calor... i la tercera i la quarta despertant-se cada  dues o tres hores, amb el que jo estava rebentadíssima, per sort el divendres vaig tenir festa de la feina i em vaig recuperar. Vaig anar al pediatra i em va dir que no tenia res el que em fa preguntar-me si ella estava així perquè notava que el seu pare no hi era i hi era la iaia en lloc seu.

Bé, quan ja la petita ha estat bé, doncs ara tinc a tota la resta de la família malalta: els sogres, ma mare, el meu germà i el meu home. Així que ara em sento com una condemnada a mort, esperant que en qualsevol moment algún virus m'ataqui a mi.

diumenge, 20 de novembre de 2011

New look

Com veireu estic de NEW LOOK!!!!

Desde que sóc mare sento que la meva vida ha canviat, bé no del tot: continuo treballant on treballava, visc allà mateix, tinc el mateix marit i els mateixos pares jejejeje!! 

Em refereixo que les meves preferències, sentiments, valoracions vitals... han canviat, ara veig les coses diferent del que ho veia abans i sobre tot ara el més important per a mi és la meva família i tot el que l'envolta. Jo sempre he tingut les coses clares i he sigut molt positiva però ara cada vegada menys em deixo enmascarar gent negativa i faig allò que vull i estic menys per aquells compromisos absurds que a vegades sorgeixen.

Entre tots aquests canvis cal afegir que m'he aprimat set kilets (oooooleeeeeee) i ahir vai fer un canvi de look, he passat de tenir el cabell per sota les espatlles a sota les orelles, sí, sí m'he tallat el cabell més d'un pam! i posada a fer canvis també he canviat el look del blog!

dimarts, 15 de novembre de 2011

Un nou joc

Hola! Sóc la Marina, que he agafat l'ordinador a la pesada de la Mama que tot el dia està mirant una cosa que es diu "bloc" o algo així.

Us escric per dir-vos que tinc un nou joc: els "clinex". Uf, mencànten! La Mama em deixa una caixa plena de clínex, d'aquells que s'estiren i a mi m'apassiona. Els começo a treure un amb cada mà i vaig molt i molt ràpida, si la Mama es despista en dos minutets puc buidar tota una caixa i ric moltíssim.

Quan la Mama em treu la caixa perquè diu que ja n'he tret masses, doncs llavors faig neu, sí, sí!! començo a fer volar tots els clínex i els faig a trossets petitets i els escampo per tot el menjador, el Papa diu que a casa sembla els Pirineus nevats però jo no sé què vol dir això.

Idea extreta de MamaModerna

dijous, 10 de novembre de 2011

Taaat i la permenència de l'objecte

Molts dels jocs i les cançons amb els que juguem i cantem als nostres fills tenen com a objectiu ensenyar alguna cosa (la cançó "a el mestre em va pegar..." els ensenya les vocals, la cançó "en Joan petit" els ensenya les parts del cos... ) o ajudar a desenvolupar de manera més eficaç algún aspecte evolutiu ( la cançó de "cinco lobitos" els ensenya a fixar-se en un punt en concret).

En aquest últim punt es pot incloure el joc del "tat", us heu preguntat mai perquè serveix? Doncs segons la teoria del psicòleg genètic Piaget servei per aprendre la permanència del objecte.

Segons els seus estudis i teories, fins als dos anys els nens pensen que quan no vèuen un objecte aquest, simplement, desapareix. 

Quan no volem que juguin amb alguna cosa els hi treiem de la vista, es molesten, però ja està, no tenen la intenció d'anar a buscar aquest objecte peque ha sortit de la seva vista i, per tant, ha desaperegut i deixat d'existir per a ells. No és fins a l'edat dels dos anys que entenen que els objectes no desaperèixen sinó que canvien de lloc i cal buscar-los per tornar a aconseguir-los.

dimecres, 2 de novembre de 2011

10 mesos

Aix, el temps passa tant i tant ràpid!! ja són 10 mesos, ja sé que sempre dic el mateix però ES QUE NO M'HO CREC!! QUE RÀPID QUE PASSA!!

Aquest mes:

MOTRICITAT:
Bàsicament el que ha fet és perfeccionar molt tots els seus moviments, gateja molt bé i s'enfila a per tot, ja comença a ser un perill (de moment tot el que són figuretes i coses que es trenquen ja les hem tret del seu abast).
Cada vegada camina millor agafadeta i ja ha començat a llençar-se tota sola però cau al moment! jejeje...està molt graciosa.

ALIMENTACIÓ:
· Hem introduit el peix i el tomàquet.
· Quan li donem una galeta Maria a mitja tarda per rosegar, la fulmina, amb un moment se la menja, pel que veig serà de dolços, com la seva mare.
· Ha començat a menjar trossos grossos de fruita i sembla que va prou bé.

COGNITIU:
· Ha començat a assenyar, no ho fa amb l'objectiu d'aconseguir alguna cosa sinó per fer saber que algo li agrada.
· Ha entès que quan se li amaga un objecte aquest no desapareix sinó que simplement cal buscar-lo.
· Està constantment fent el joc del "tat", es tapa la carona (bé algunes vegades es tapa les orelles) i espera que li fem "taaaat".

CARÀCTER:
· Buf! es va manifestant cada vegada més. Ara si li treiem una joguina o no aconsegueix allò que vol comença a plorar i no de mentida, que li surten llàgrimes grosses, i si li tornem la joguina o fem allò que vol de cop li passa tot, com si no hagués passat res.
· Ha après que fa gràcia i es mira a la gent i li riu tot torçant el cap i esperant que li diguin alguna coseta.
· Quan una cosa li agrada o està contenta pica de mans i riu molt.

Ja té dues dentetes i sembla que surt una tercera.