divendres, 30 de setembre de 2011

He fet de Mami!!!

El mateix dia que la Marina començava la Llar d'Infants jo vaig començar a treballar i degut als meus horaris no la puc portar-la ni anar-la a buscar ja que a les 9h i a les 13h estic treballant. 

El cas és que avui tenia festa i he pogut exercir de mama 100%. Ens hem llevat, l'he arreglat, m'he arreglat, li he donat l'esmorzar, hem jugat i hem anat cap a la Llar. Com ja us vaig dir s'ha adaptat molt bé a l'escola però avui ha notat alguna cosa extranya i, pobreta, ha plorat quan l'he deixat, per sort ha durat un minutet (he espiat per la finestra de la classe)

Després m'he dedicat a fer de maruja també 100% fins que he anat a buscar-la, després: donar-li el dinar, fer el dinar per nosaltres, posar la petita a dormir, continuar fent feina, migdiadeta, volteta i comprar les quatre coses que sempre et fan falta.

I aquest ha estat el meu dia!! Haig de dir que he gaudit molt del dia i m'ha passat volant però no he pogut evitar pensar: M'agradaria deixar de treballar ique aquesta fos la meva rutina diària? Em sentiria realitzada? Podria viure fent diàriament aquestes activitats? M'omple això?

I les respostes són: no, no, no i no. Sense ànim d'ofendre haig de dir que fer exclusivament de mami i de mestressa de casa no m'omple, penso que com a persones necessitem algo més a les nostres vides. Tot i que quan anem corrents als llocs mig despentinades, suant i nervioses, pleguem rentadores a les onze de la  nit, no tenim temps de llegir llibres, sempre tenim la sensació d'anar atrapades de temps i ens caguem en tot per ser mares i treballadores aquest tipus de vida m'agrada. La vida de mestressa de casa i mami a temps complert em fa sentir com una dona dels anys seixanta i no hem lluitat durant tants anys per tornar endarrera.

I vosaltres com sentiu tot plegat?

dimarts, 27 de setembre de 2011

Mode ON

Hola a tothom!!

He estat uns dies totalment desapareguda sense escriure al blog i sense fer comentaris en d'altres. Vaig tenir una baixada anímica important ja que em van donar uns resultats mèdics i em van trobar una coseta que no és greu però sí important, i he estat uns dies assumint tot plegat. Ara em toca estar una temporada cuidant-me per tal que tot torni al seu lloc i que tot plegat quedi de manera residual i com una anècdota.

Us explico les novetats d'aquests dies:

- La Marina s'ha adaptat molt bé a la seva nova rutina. La Llar d'Infants li va genial i no ha plorat ni un dia. A     més sembla que hi va molt contenta. Aquesta bona adaptació em fa estar molt tranquila ja que, com a mare patidora (com totes), estava a l'espectativa de com aniria tot plegat.
Per un altre costat fer-vos saber que ja gateja! així que ja sabeu bé el que és això! tot el dia darrera d'ella!

- La Mama de la Marina també s'ha adaptat molt bé a la reincorporació de la feina. El primer dia em va semblar que tot passava com una pel·lícula i tenia la sensació de no acabar d'enterar-me massa de les coses però ara ja estic totalment integrada i adaptada (quin remei! jejeje)

Bé, ja veieu que no és tant fàcil lliurar-se de mi jejejeje!!! a més tinc molts post pensats!!!

Una abraçada


divendres, 16 de setembre de 2011

La Marina va a la Granja

Igual que en Teo, la Marina també fa moltes activitats i aquest dissabte vam anar a una Masia on tenen diferents animals. La Masia és dels pares de la meva cunyada de manera que vam tenir uns guies genials que ens anàven explicant quin era el caràcter de cada animal i si la petita s'hi podia apropar o no.

Vam veure eugues, una ase amb el seu fillet, emús, oques, diferents tipus de gallines, cabres tibetanes, xais, diferents ocells, gossos...  i fins i tot vam muntar a la Marina a sobre de les ases!!


Hi va haver vàries curiositats:

- Els animals grans (bàsicament les eugues, l'ase i els emús) la Marina no els hi fèia ni cas, ja se li podien apropar, la vam montar a sobre, fèiem que els toqués... però ella ni cas, com si allà no hi hagués res del seu interés (no va servir de res la meva preocupació de si a la nena li fèien por aquests animals per ser massa grossos).

- Els animals petits la van fascinar, especialment els que s'estàven quiets. Hi havia un lloro que està molt humanitzat que s'aprova a ella i li encantava. A un gos que li agraden molt els nens, fèiem que la Marina l'acariciés i ella es partia de riure cada vegada que li passàva la mà pel pèl.

Em pregunto perquè no va fer cas als animals grans, no ho entenc!

divendres, 9 de setembre de 2011

Molts canvis

Doncs ja està! ha arribat el setembre o com diu la cançó del Duo Dinámico: El final del verano llegó  i amb tot això molts canvis a la meva vida:

Un d'ells és que la peque anirà a la Guarderia.

Aquesta setmana em vaig reunir amb la mestra de la Llar d'Infants de la Marina, també vam tenir una reunió general del cicle infantil i ens van tornar a ensenyar la Llar. 

En general em va agradar molt el director de l'escola (en el bon sentit, eh), la seva mestra i les instal·lacions (aquestes ja les coneixia). Ara queda esperar a veure com anirà tot plegat. La veritat és que tinc por, la Marina farà P-O i en aquella classe hi haurà vuit nens entre vuit mesos i mig (ella) i quatre mesos, de manera que estàn en etapes evolutives molt diferents i això em preocupa. És molt difícil que una mestra i mitja ( hi ha una noia de reforç a estones) estigui per tots els nens, els dóni els menjars corresponents, els faci dormir, estigui per a ells, els canvii els bolquers... i a sobre tinguin temps de fer alguna activitat. No pretenc que la mestra els hi expliqui un conte o els hi canti cançons  però si que m'agradari que fessin algunes activitats adaptades a nadons, com treballar el tacte, els féssin escoltar música... .

També em preocupa i em fa estar a l'espectativa el fet de com la Marina s'adaptarà a la Llar, a la mestra, als companys, als nous horaris... .

Pel que fa a la logística diària estic molt tranquila perquè tot plegat queda molt rodó i còmode per a tothom. A més tenim la sort que fins el mes de febrer el seu pare o jo podem fer els festius que fa ella.


Un altre canvi és que torno a treballar. Després de onze mesos sense treballar torno a la realitat, uffffffff!!! 

Per un costat tinc ganes de tornar-hi, de reprendre la meva activitat habitual, a mi m'agrada molt treballar, em fa sentir realitzada i plena però per un altre costat em fa por, no sé com em sentiré. Passar d'estar 24 hores amb la meva filla a veure-la a partir de les cinc de la tarda és un gran canvi, em preocupa com ho portarà ella i com ho portaré jo! però suposo que tot plegat no serà tant traumàtic com ara penso.

Sé que aquest canvi serà beneficiós per a totes dues per a mi per tornar a ser treballadora i perquè deixaré d'estar tot el dia pendent d'ella i per a ella perquè es relacionarà amb altres nens, veurà altres cares i tindrà uns hàbits.

Uf, espero que tot plegat vagi bé. Suposo que com em diu tothom s'ha d'esperar que passin una o dues setmanes per entrar a la rutina i comprovar que tot va com una seda. 

dimecres, 7 de setembre de 2011

Marina's creations :)

El final d'Agost i l'inici del Setembre no és una època que acostumi a agradar massa ja que s'acaba l'estiu, ja comença a fer aquell ventet vespertí més fresquet, es fa fosc més d'hora, s'ha de començar a treure els texans i les jaquetetes del armari... però a casa nostra és com si fos festa major! Ja fa uns dies va ser el meu aniversari i avui és el del meu marit alies "papa de la Marina".
Com que és el primer aniversari que passa amb la peque tenia ganes de fer alguna cosa perquè quedés de record, una cosa d'aquelles que guardes i quan la nena es fa gran li ensenyes tot dient "mira això és del primer aniversari que va tenir el papa amb tu al món". Així que pensant pensant vaig decidir fer una samarreta.
Després de buscar a moltes botigues vaig aconseguir trobar una samarreta bàsica (l'únic color que vaig trobar va ser el blanc), uns rotuladors especials per roba i una mica de imaginació han fet la resta. 

diumenge, 4 de setembre de 2011

Vuit mesos!

Aquest mes anem una mica tard perquè ja fa tres dies que la Marina va fer els vuit mesos (és que encara estem de vacances), aquests són els progressos mensuals:

MOTRICITAT:
· Ja s'asseu perfectament i juga sempre assegudeta.
· No gateja però es posa de quatre grapes, va amunt i avall i gateja una mica cap endarrera.
· Quan vol una cosa va rodolant i apropant-se cop pot fins a aconseguir-ho.

LLENGUATGE I PARLA:
· Es passa el dia xerrant, no calla, el balbuceig ha evolucionat molt i cada dia surten sons nous, ja diu MAMA (ho diu amb objectiu quan està en crisi i vol que l'agafi), PAPA, NENA, TATA, TITI.
· Quan li agrada un joc comença a dir OOOHHHH, OOOHHHH, està moníssima quan fa això!
· Quan vol que algú estigui per ella els crida fent EEEEEEEE, EEEEEEE i no para fins que aquella persona li diu alguna coseta (això ens ho fa pel carrer i passem una mica de vergonya)
· Ha començat a fer "pedorretas" i la "moto".

ALIMENTACIÓ:
· Hem introduit els cereals amb gluten, la resta continua igual.
· Li hem començat a donar algún palito entre àpats.

SON:
· Fa una migdiada d'uns 40min a mig matí, cap a les 14:30h fa la migdiada de ben dinat que dura cap a una hora i mitja.
· Continua dormint tota la nit seguida.

ALTRES:
· Ja li hem canviat la cadireta del cotxe i va mirant endavant, està molt contenta tot i que se li fa extrany.

dijous, 1 de setembre de 2011

Big Love

Fa uns dies que a casa mirem la sèrie Big Love

És una sèrie ambientada al estat de Utah als EE.UU.

S'explica la història d'un home que és propietari d'una cadena d'articles de la llar (el típic home americà que del no res ha aixecat una gran empresa, fa honor al perfil de somni americà) i que practica la poligàmia. Està casat amb tres dones i té set fills. Cada mare amb els seus fills viu a una casa i les cases es comuniquen entre elles pel pati interior. Cada una de les dones organitza casa seva però ajuda a les altres en el que necessitin. Un cop a la setmana les dones es reuneixen i marquen el calendari de quina nit passarà el marit amb cada una i organitzen la convivència en general (economia, recados...), també tenen un sopar i un dinar familiar a la setmana, la resta d'àpats cada família els fa a casa seva.
Hi ha una de les dones, la primera amb la que es va casar, que fa de "primera esposa" i és, d'alguna manera, la que ho organitza tot i la portanveu familiar. Com que la poligàmia està prohibida és la que actua d'esposa a nivell públic i social, i les altres han d'amagar que estàn casades.

RELACIONS SOCIALS:
· Tot i que cada família té casa seva consideren que tot és de tots i que cal treballar per un objectiu comú, la família.
· Tots els membres de la família entren a totes les cases quan volen i agafen el que volen sense cap inconvenient.
· Cada una de les esposes està casada amb el marit i a l'hora estàn casades entre elles, de manera que cada esposa considera que està casada amb un home i dues dones.
· Els fills són del mateix pare (el marit en comú), totes les esposes consideren que tots els fills són seus.
· Cada esposa té una personalitat pròpia marcada i veu la religió de manera diferent però tenen clar relacions familiars que s'han d'establir per a una bona convivència.
· Les esposes a vegades tenen enveja de la relació afectiva que té el marit amb alguna d'elles però no tenen enveja de les relacions físiques que mantenen marit-esposa.
· Els fills malgrat estàn cuidats per les tres esposes cada un té a la seva mare de referència.
· El pare i els fills tenen relació de manera esporàdica.
· El pare sap què passa a les cases i a la convivència general però delega la solució dels problemes a les diferents esposes i ell es dedica a treballar.

Aquesta sèrie m'està donant molt a pensar i m'ha portat a fer-me moltes preguntes:
- Generalment ens molesta que la nostra parella es miri algú altre repetidament i si hi ha resposta per part de l'altre persona aquest sentiment es posa a nivell d'enveja i recel, així doncs; com es pot ser capaç de veure de manera natural que la teva parella convisqui amb una altre dona?

- La segona i tercera esposa, com toleren amagar, a nivell social, que estàn casades i tenen una família?


- La poligàmia l'han escollit els pares com a opció però és just pels fills? és just que s'hagin d'amagar davant de tothom perquè els seus pares estàn fent una cosa il·legal?


- Referent al tipus de convivència, jo permetria que altres persones entréssin a casa meva, voltessin i fessin el que volen?


- Referent als fills, jo seria capaç de sentir els fills del meu marit amb una altre dona com els meus fills?


Bé, ja veieu que aquesta sèrie dóna per moltes preguntes!