El mateix dia que la Marina començava la Llar d'Infants jo vaig començar a treballar i degut als meus horaris no la puc portar-la ni anar-la a buscar ja que a les 9h i a les 13h estic treballant.
El cas és que avui tenia festa i he pogut exercir de mama 100%. Ens hem llevat, l'he arreglat, m'he arreglat, li he donat l'esmorzar, hem jugat i hem anat cap a la Llar. Com ja us vaig dir s'ha adaptat molt bé a l'escola però avui ha notat alguna cosa extranya i, pobreta, ha plorat quan l'he deixat, per sort ha durat un minutet (he espiat per la finestra de la classe)
Després m'he dedicat a fer de maruja també 100% fins que he anat a buscar-la, després: donar-li el dinar, fer el dinar per nosaltres, posar la petita a dormir, continuar fent feina, migdiadeta, volteta i comprar les quatre coses que sempre et fan falta.
I aquest ha estat el meu dia!! Haig de dir que he gaudit molt del dia i m'ha passat volant però no he pogut evitar pensar: M'agradaria deixar de treballar ique aquesta fos la meva rutina diària? Em sentiria realitzada? Podria viure fent diàriament aquestes activitats? M'omple això?
I les respostes són: no, no, no i no. Sense ànim d'ofendre haig de dir que fer exclusivament de mami i de mestressa de casa no m'omple, penso que com a persones necessitem algo més a les nostres vides. Tot i que quan anem corrents als llocs mig despentinades, suant i nervioses, pleguem rentadores a les onze de la nit, no tenim temps de llegir llibres, sempre tenim la sensació d'anar atrapades de temps i ens caguem en tot per ser mares i treballadores aquest tipus de vida m'agrada. La vida de mestressa de casa i mami a temps complert em fa sentir com una dona dels anys seixanta i no hem lluitat durant tants anys per tornar endarrera.
I vosaltres com sentiu tot plegat?