divendres, 2 de desembre de 2011

Parar el temps

Desde que sóc mare hi ha molts dies que m'agradaría que fóssin com la pel·lícula Atrapat en el temps o també coneguda com "El dia de la Marmota" on pel protagonista cada dia és el mateix dia. Doncs hi ha molt dies que m'agradaría que fóssin així, que es repetíssin constantment perquè m'onplen de felicitat.

Especialment, hi ha moments que vull retenir per sempre i no oblidar mai perquè em fan sentir molt i molt bé, com:

· Quan els dissabtes i diumenges vaig a buscar a la Marina al seu llit i estem tots tres una estoneta jugant al nostre llit.

· Quan em crida amb la seva veuta diet mama, em mira, somriu i continua jugant.

· Quan veig la veig jugar amb el seu pare i riure a "carcajada" que no pot més però va demanant més jocs, pessigolles i rialles.

· Quan està a coll del seu pare, fa cara d'innocent, tira alguna cosa a terra perquè jo la reculli i li doni i quan li dóno es parteix de riure sense parar i així s'hi podria estar mitja hora!

· Quan escric a l'ordinador (com ara) i ella ve a escriure també i apreta el teclat i riu, jo penso que diu "´faig com tu mama".

I vosaltres quins moments voldríeu retenir per sempre?

11 comentaris:

  1. Ai quina nena més simpaticota que teniu.
    Jo també voldria repetir aquests moments una i una altra vegada, ja que això és la màxima felicitat!
    Nosaltres també ens ho passem molt bé quan el baby salta al llit i quan juguem a buscar a la mama que s'amaga darrera la roba.

    ResponElimina
  2. També quan riu. Ara riuen tant! I ho fan amb tant de gust...crec que no ens adonem com canviaran, fins i tot voldrem recordar els que ara no ens semblen tan bons!

    ResponElimina
  3. SolSolet, jo em revelo contra la nostàlgia, no vull perdre el temps pensant que aquest moment feliç no tornarà! Serà que passo per una temporada optimista...De moments irrepetibles també hi tinc molts dissabtes al matí, tots tres al llit jugant, o quan arribo a casa i em ve corrents el peque a abraçar-me, o quan interpreto correctament el què m'està explicant i ens alegrem tots dos d'haver-nos comunicat...Bon finde!

    ResponElimina
  4. quins moments més xulos!!
    a mi m'encanta quan deixa de jugar i ve cap a mi dient "vull mama" i ens axuxem una estona.
    és cert que ho hem d'exprimir al màxim perquè d'aquí no res sens hauran fet grans! snif

    ResponElimina
  5. A mi qualsevol moment amb els nens ja m'està bé :-)

    ResponElimina
  6. N'hi ha tants... Crec que amb el que em quedo avui és quan a casa dobleguem llençols i ells dos es fiquen a sota mentre nosaltres els fem anar amunt i avall tot tocant-los el cap. S'enguesquen moltíssim, no paren de riure!!
    També (aisss.. Al final no en puc dir un de sol! Jeje) els dissabtes al vespre, quan fem "sessió dominó" els quatre (he d'aclarir que el David juga ajudant al seu pare assegut a la seva falda)
    Aquests per dir-ne un parell, però segur que en viurem molts d'altres tant o millors.

    ResponElimina
  7. Hola Sol Solet! jo només fa tres mesos que sóc mare, però ja tinc plè de moments que m'agradaria repetir i repetir. De fet només llegir aquest post he somrigut pq quan vaig sortir de la clínica amb el petit, recordo que vaig pensar que els dies que hi vaig estar ingressada havien estat els més feliços de la meva vida (i això que em van fer una cessària), i que m'agradaria reviure'ls etèrnament.

    Si ara hagués de reviure un moment, em quedo amb el primer cop que va riure a "carcajada" (i de moment no ho ha tornat a fer), ens va fer tronxar a tots, i faig una mica com el dia de la Marmota, pq, per sort, ho tenim gravat, el miro tot sovint i em dóna molta alegria! Una abraçada!

    ResponElimina
  8. MAMAMODERNA, sí els moments matinals són molt xulos.

    ANNA, sí quan ríuen tant a gust, dóna gust veurel's.

    CONXI, no, no en cap moment ha volgut ser una entrada nostàligica sinó un petit llistat de moments inoblidables per utilitzar en moments de baixada moral.

    ONAVIS, sí, sí ara totes les abraçades i petons s'han d'aprofitar que després no voldràn.

    ESHTER, els moments de les ravietes també? ;)

    ESTER, sí jo també fèia això dels llençols amb els meus pares.

    CAS, benvinguda!Segur que també tindreu centenar de moments i records per guardar per tota la vida. Una abraçada

    ResponElimina
  9. Ui, m'agrada molt aquesta pel·lícula del dia de la marmota... però aquest no és el tema.
    De moments n'hi ha per donar i vendre, avui mateix quan l'he recollit al cole m'ha abraçat i m'ha dit "t'estimo mama", aixxxx
    Però tampoc sóc nostàlgica, segur que el futur ens espera molts altres moments bonics, o això espero.
    Petons

    ResponElimina
  10. El meu marit adora aquesta película!!!!!! de fet cada any felicita el dia de la marmota als seus amics!

    Per mi els moments que m'agradaria eternitzar són els que tinc a les nenes amb mi en plan mimos i petonets, o quan estan jugant entre elles i me les miro sense que se n'adonin. No tenen preu!

    ResponElimina
  11. Els moments de les rabietes ara no m'agraden però segur que quan siguin ben grans els trobaré a faltar jeje!

    ResponElimina