dijous, 28 d’abril de 2011

Música i embaràs

Una de les coses que m'agrada molt és escoltar música, m'encanta. Menys la música màquina m'agrada la resta: rock català, pop, clàssica... .I el que encara m'agrada més és cantar les cançons que escolto, tot i que quan repartien el sentit musical i la entonació jo no estava a la cua!

Quan estava embarassada, vaig fer un recull de cançons que parlen de l'embaràs, el sentiment de ser pare o mare...aquí us les deixo:

· Alejandro Sanz: Y solo se me ocurre amarte.
  Aquesta cançó li va dedicar a la seva primera filla.
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=cf8TQQDcz2E

· Rosario Flores: Que bonito.
  Dedicada a la relació pare/mare-fill/a
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=qx7zYxloXm8

· Presuntos implicados: mi pequeño tesoro
  La cantant la va escriure quan estava embarassada de la seva filla
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=LhPrNygTqLg

· Juanes: Tu guardian
  Dedicada al seu primer fill
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=8AntF6WpGXY

· Simply Red: For you babies
  El cantant la va escriure quinze anys abans de ser pare i la va dedicar als fills dels seus amics
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=xv4HOh9uwLc

· Gloria Estefan: Milagro
  Com ja sabeu a la cantant li va costar molt quedar-se embarassada i aquesta és la cançó que va dedicar a la maternitat.
   Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=Pm9yIAoWKTQ

· Antonio Orozco: Tres corazones
  Parla de sentiment de ser pare de la felicitat i l'angoixa que se sent.
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=bnWUy5OzvMc

· Mikel Erentxun: Solo tu
  Parla del amor que se sent vers a un fill i de la nova vida que se li ha presentat a arrel de la paternitat.
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=aMQx_BoGT0A

· Noa y Miguel Bosé: La vida es bell
  Tots ja la coneixeu, és la cancó de la pel·licula La vida és bella, simplement, genial.
   Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=2RAsJ7l5CdE

· Pedro Guerra: Cuando Pedró llegó
  Parla de les sensacions que es tenen durant l'embaràs i quan veus al teu fill per primera vegada
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=yRg2T9gc9tY

· Antonio Flores: Alba
  També és una cancço molt coneguda que el cantant va dedicar a la seva filla
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=t2KfF47rO_g

· La Oreja de Van Gogh: Palabras para Paula
  És la carta d'una mare a una filla on li explica què va sentir quan la va tenir i com és la vida
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=jomgVdwu-m8

· Mclan: Mario
  Parla del món de fantasia que tenen els nens
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=9Uzq28qMq3M

· Gabinete Galigari: Amor de madre
  Té molts anys però el que diu no canvia amb el pas dels anys
  Enllaç Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=9Uzq28qMq3M

Segur que n'hi ha moltes més i prometo buscar-les per fer un segon post.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Llibre de Sant Jordi

Aquest Sant Jordi ha estat el primer de la Marina  i l'hem gaudit moltíssim. Aquí us deixo el llibre que li vam comprar:
















És un Pingüí que té diferents teles, cascabells i sorollets i que es pot manipular amb molta facilitat, a més, a l'esquena hi porta un conte incorporat.
La veritat és que ha estat tot un èxit, li encanta! I la li hem posat nom, el Pingüí Valentí!!

dimecres, 20 d’abril de 2011

Anem a sopar fora i Sacher

Avui, a raó de la final de la Copa del Rei, anem a sopar a casa d'uns amics. Fa dues setmanes endarrera no hi haguéssim anat ja que estàvem treballant els hàbits per anar a dormir (hi ha un post més avall on s'explica) però, de sobte, la Marina torna a despertar-se cada tres hores per menjar. Jo ja estava molt ben acostumada a dormir  sis hores seguides i ara ho faig en trams de dues hores i mitja i vaig esgotada, bàsicament estic en aquell núvol mental que fa que et costi concentrar-te -ja m'enteneu-.
No entenc massa perquè de sobte ha canviat, nosaltres ho continuem fent tot igual i ha passat de despertar-se una vegada entre 5 i 6h del matí i llevar-se a les 9h a despertar-se a la 1h, a les 4h i llevar-se a les 8h. 
No sé, suposo que la cosa tornarà a canviar i d'aquí a dues o tres setmanes tot tornarà a ser com abans.
Així doncs, a veure com va avui el sopar i si això fa que quedi més cansada i dormir més!


Aprofitant aquesta entrada us passo una recepta d'un SACHER que és el pastís que he fet avui de postre per portar a casa dels amics:

200 gr de Xocolata fondant per postres
100 gr de Mantega
200 gr de Sucre
225 gr de Farina
6 ous
1 sobre de llevadura (tot i que jo en poso un i mig)
Melmelada d'Albercoc

Es fon la xocolata i la mantega al microones i es barreja fins a obtenir una massa homogènia. Seguidament s'hi    afegeix el sucre poca a poc i es va remenant. A continuació hi posem la farina, també lentament i ho remenem. Finalment hi posem els ous i la llevadura.
Un cop ho hem remenat bé, es posa al forn a 180º durant uns 40 -50 minuts.
Quan ja està cuit el treiem del forn, el deixem refredar i el tallem pel mig (tall horitzontal) i hi posem una capa de la melmelada d'albercoc (jo en poso força perquè empapi una mica el pastís).

Ja veureu que està boníssim, aquí us deixo unes fotos!!








dilluns, 18 d’abril de 2011

Orgullosa de la Popa!


La Marina va néixer amb 3.270gr i 52cm, que està prou bé. El problema va ser que no volia menjar, s'enganxava bé al pit i sabia la tècnica però a la que portava dos minuts s'adormia i no hi havia manera de despertar-la tot i pessigar-li el peu, despullar-la, passar-li una gassa molla per la cara.... Tan adormida estava que a l'hospital va perdre el 15% del pes (lo normal és perdre el 10%) i em van dir que la meva llet no era prou bona i que segurament no li podria donar el pit.  La primera setmana que vam estar a casa només es va engreixar 60gr (lo normal és de 150 a 200gr).


Davant d'aquesta situació no va quedar cap més remei que donar-li un suplement, únicament fèiem 60ml al matí i 60ml a la nit, però jo no m'ho vaig prendre massa bé. Tot i que sabia que era el millor per a ella i que així s'engreixaria, agafaria força, estaria més desperta i, per tant, faria millor la popa, tenia por que s'acostumés al bibi i no volgués prendre més pit.

Per intentar evitar això, el que vam fer és que era el seu pare qui li donava el biberó i jo la popa, de manera que la nena relacionés papa-bibi, mama-popa.

Poc a poc es va anar engreixant i al mes i mig ja vam poder treure aquest suplement i fer popa exclusivament. 

Ara, quan ja té tres mesos i mig la Marina està perfecte de pes i talla (està en percentil 50) a tal punt que us reprodueixo els comentaris que em fa la gent que ens trobem pel carrer:

Gent: Oh! Quina nena!! que gran que està! Què li dones biberó?.
Jo: No, només fa pit.
Gent: Només pit? Doncs està preciosa!

I jo marxo més orgullosa i inflada que ningú, pensant: què no era bona la meva llet? Doncs mira ara!!


diumenge, 17 d’abril de 2011

Embaràs i tabac


Fa cosa de quatre o cinc dies vaig veure una embarassada fumant, feia molt temps que no veia una imatge d'aquest tipus pel que em va soptar moltíssim. 

Després de la multitud i multitud de campanyes que s'han fet explicant el perill que hi ha per la mare i el nadó no entenc com hi ha gent que encara fuma durant l'embaràs.
A arrel d'això em va venir al cap una reflexió: Aquesta futura mare no s'estima prou al seu nadó que no és capaç de deixar de fumar durant un temps? Sé que és una reflexió molt dura però és que no ho aconsegueixo entendre.

Bé, després d'estar una dies impactada per la imatge i quan ja m'ho treia del cap, vaig tenir una altre visió: una mare que després de fumar i tirar la cigarreta es posava a donar al pit al seu nadó. El que em va portar a pensar: quan s'està donanat el pit les cares de la mare i el nadó estàn a un pam, així doncs, aquest nen està prenenet el pit o nicotina?

Jo no sóc fumadora ni ho he estat mai, pel que, segurament, em costa entendre la dependència que pot generar el tabac en una persona. Tampoc sóc ningú per jutjar als altres però el que sí que està clar és que quan una és mare ha de fer certs sacrificis i deixar el tabac n'es un.




dimarts, 12 d’abril de 2011

Anem a passeig, PACIÈNCIA!!


Igual que li  passa a tothom quan té un nadó, cada vegada que surts a passejar et paren unes quantes vegades per veure la criatura, però el que m'he adonat en aquest temps és que hi ha molt poca gent que respecti als nens, les seves necessitats i les observacions que, discretament, li fant els pares. Aquí teniu algunes de les situacions que més em trobo:


1. La nena dorm al cotxet: quan estem en aquesta situació i ens trobem a gent pel carrer, podria dir que el 80% no els importa que la nena dormi i la toquen fins que es desperta malgrat que tu vagis repetint, la nena està dormirnt! I després, quan aconsegueixen despertar-la et diuen: veus com no dormia, està amb els ulls oberts!!
Au, i tu o agafes i contestes malament o calles i aguantes! (acostumo a fer la segona opció)
O hi ha una altre versió que és, com és que dorm? aquesta nena tot el dia dorm! això no és bo que dormi tant!

2. La nena s'està despertant després de dormir una estoneta: quan la Marina es desperta ho fa lentament va obrint els ulls poc a poc, mira el paissatge i, suposo jo, que es situa una mica dient, ah! estic passejant!. Doncs  quan estem en aquesta situació la gent diu, que no riu? que no es mou? que no fa res? Doncs no! tu quan et lleves al matí tampoc rius, et mous i procures el fer mínim.

3. La nena està amb el xumet agafat amb molta afició (cosa que passa molt poc sovint): doncs no t'apuris que sempre trobes al simpàtic/a que li treu el xumet per veure-li millor la cara i clar, ho fan en un moviment tant ràpid que no tens temps de dir-los res.

4. La nena està desperta i atenta al seu entorn: què passa en aquest moment tant ideal? que ens trobem a algú que li dius cosetes però que la crida com si la nena tingués sordesa i tu penses, a veure: que per molt que la cridis la nena no et contesta perquè no sap parlar no perquè sigui sorda!

I la meva pregunta és, què es fa davant de totes aquestes situacions? Ja que no hi trobo solució:
· Si calles a la Marina li toca aguantar direcatment tot això i em sap greu.
· Si fas algún apunt amb educació, estil: està dormint, està relaxada, es comença a dormir... tampoc fa massa efecte perquè la gent continua fent la seva.
· Si fas algún apunt amb caràcter i certa sequedat ets un antipàtic.

Aix, no és gens fàcil!!

divendres, 8 d’abril de 2011

1, 2, 3...

Com fa tothom quan té un bebé, nosaltres també fem fotos a la Marina el dia del seu "mesaniversari", però hi hem inclòs un petit element, aquí el teniu:


Són uns numerets que he fet amb feltre, d'aquesta manera es veu quin nombre de mes fa i tindrà una joguina casolana per d'aquí a uns anys.

dijous, 7 d’abril de 2011

Dou-dou

Abans que nasqués la Marina em feia gràcia que s'encarinyés amb algun nino i l'utilitzés per dormir, doncs és una cosa molt bonica i que els facilita agafar el son i dormir-se.

Em van regalar un Dou-dou molt bufó i molt, molt suau i així que vaig obrir el paquet, vaig decidir que aquell era el nino. Però...com fer que el nino tingui la funció que volia? Doncs en primer lloc, abans que nasqués la Marina, el meu marit i jo, vam dormir algunes nits amb el nino (jejeje, vaig recordar quan era petita) i des de la primera hora que estava al món li vam posar sempre el nino ben a prop per tal que sentís la nostra olor i, al mateix temps, el nino s'impregnés de la olor d'ella.
Durant el primer mes, vam intentar que el Dou-dou sempre estigués ben a prop d'ella i, cada vegada que la posàvem a dormir ho feia amb ell.
Al segon mes quan la posàvem a dormir, ella es refregava la carona una bona estona amb el nino i poc a poc es quedava dormida.
A la que va fer dos mesos i mig i fins ara, sigui a l'hora que sigui, quan ha de dormir li posem el Dou-dou de manera que li tapi una mica la carona i que senti la olor i en cinc minutets tenim a la nena dormida, així que MISSIÓ COMPLERTA!!

Ah!! per tal que això funcioni no s'ha de rentar mai el Dou-dou!!

PD: La fotografia és el Dou-dou de la Marina, a que es veu suau?

dimecres, 6 d’abril de 2011

Gimnàsia Hipopresiva

Després del part i donanat el pit es pot fer poca cosa per recuperar la "figura", d'aquestes poques coses que  es poden fer una és la GIMÀSIA HIPOPRESIVA. Fa cosa d'un mes que vaig un cop per setmana a un centre a fer-ne i la veritat és que, tot i el poc temps que fa ho practico, ja he notat un canvi en la panxa, especialment en el volum i la fermesa.

Us faig en cinc cèntims:

En què consisteix?
El creador fou el Dr. Marcel Caufriez que el 1980 va crear la tècnica d'aspiració diafragmàtica basada en una serie d'exercicis actius dirigits a potenciar el sol pèlvic dins del conjunt de cadenes musculars a través d'un treball actiu de hipopresió (és a dir anul·lant la pressió que exerceixen els abdominals i el diafragman sobre el sòl pèlvic)

Quins són els beneficis?
- Prevenir i tractar la incontinència urinària femennina
- Millora els problemes lumbars i corregeix les males postures d'esquena
- Recuperar la silueta abdominal després del part així com enfortir la musculatura del sòl pèlvic que, moltes vegades, queda distesa després d'un part.

Cal tenir en compte que cal anar a un centre especialitzat per tal d'aprendre la tècnica i un cop la saps ho pots         practicar a casa ja que t'ensenyen un gran ventall d'exercicis en diferents posicions (assegut, dret, de genolls, estirat...) i és molt pràctic de fer-los ja que en 2-3 minuts pots fer 5-6 abdominals sense que requereixi cap preparació ni un gran esforç, únicament una mica de concentració.


dimarts, 5 d’abril de 2011

Anem a piscina!!

Des de fa tres setmanes hem començat a anar a piscina amb la Marina, hi anem un cop per setmana al mateix lloc on jo vaig fer el pre-part.

Al principi no estava massa segura de portar-la doncs la veia molt petita, però com que disfruta tant amb l'aigua (no sé si serà pel nom) em vaig decidir i la veritat és que ha estat tot un èxit. Es passa l'estona rient, movent-se, mirant el seu entorn, caminant per dins l'aigua... .A més, per un altre costat també queda esgotada i penso que això també li va bé.

Us explico una mica en què consisteix tot plegat:


Les classes duren entre 40 i 50 minuts, entra un dels pares amb la criatura  i la classe s'estructura de la manera següent:


- Es comença fent un primer contacte amb l'aigua movent els nens de dreta a esquerra per tal que no agafin fred.

- Després ens posem tots els pares/mares en rotllana amb la criatura davant nostre i cantem cançons fent que els nens piquin amb la mà, el dit i el peus a l'aigua.

- Seguidament els cabussem amb la tècnica que ens han ensenyat.

- Finalment es fan jocs a la piscina: fem baixar als nens per un toboga, els    passem per sota un pont fet amb una colxoneta, juguem amb joguines acuàtiques...

Realment és una activitat en que ella s'hi sent molt bé i a nosaltres ens encanta compartir aquest moment amb la nostra filla. Si teniu oportunitat de fer-ho us ho recomana plenament.