dimarts, 30 d’abril de 2013

Els dies de pluja

Quan no tens fills i plou tot el dissabte i tot el diumenge (com aquest cap de setmana) és un plaer, et passes el cap de setmana del llit al sofà i del sofà al llit i en el meu cas aprofito per cuinar, fer alguna coca, endreçar...i en general relaxar-me.

Però quan es tenen fills i ve un cap de setmana de pluja Aaaaahhhhhhhh!!!!, quan vas veient les prediccions ja et poses nerviosa, quan es confirmen la mosca ja et puja al nas i quan et lleves el dissabte i està diluviant  ja no saps on posar-te ja que el teu fill necessita sortir al carrer i passar tot el dia a casa és dur... molt dur!!

Al inici del dia dius bé, agafem-nos-ho bé aixó i penses va jugarem, farem manualitats, farem galetes, mirarem la tele... però a les 5h de la tarda ja no hi ha qui s'aguanti a casa!!!! ells porten mal humor perquè no han sortit de casa i tu mal humor perquè has de sortir de casa!!
Buf! Com s'anyoren els dies de pluja de sofà i llit!

dimecres, 24 d’abril de 2013

Treient el bolquer

Aquest dissabte ens vam decicir i vam treure el bolquer a la Marina. Ara té dos anys i tres mesos i ja fa un parell de mesos que ens avisava quan tenia caca però li dèiem que la fes al bolquer i ara fa un mes vam comenaçar a introduir-nos en la OPERACIÓ BOLQUER: vam anar a comprar un orinal, inentàvem que seiés cada dia una estona al orinal, vam comprar un llibre d'un nen que deixava els bolquers, vam comprar calçetes... . 

Fa un parell de setmanes que la deixàvem per casa sense bolquer i es fèia els pipis a sobre perquè es negava a seure al orinal, però no li vam donar més importància i dissabte ens vam decidir el a fer el pas defininiu: treure els bolquers de dia.

El dissabte va ser un fracàs s'ho va fer tot a sobre però el diumenge va canviar el xip i va decidir que això li fèia gràcia i va començar a avisar que tenia pipí i el fèia al orinal. Cada pipí que va fer el diumenge fèiem una festa: ballàvem, saltàvem, li donàvem dos lacasitos, trucàvem als àvis i al tiet... un esgotament de tant festa!! jejejeje!!!

I ja hem anat bé la resta de dies, és més al migdia i a la nit que li posem el bolquer es lleva amb el bolquer sec així que suposo que en un parell de dies, si seguim així, ja li treure el bolquer del tot.
El que encara no hem aconseguit és fer-la seure al orinal i que s'estigui quieta per intentar fer un pipí, només s'hi vol seure quan ella avisa, però bé poc a poc!!!!!

dimarts, 23 d’abril de 2013

Bona DIada!!



Avui és un gran dia, espero que el gaudiu moltíssim. VISCA SANT JORDI!!!

La imatge l'he tret de la web de la il·lustradora Marta Montañá.

divendres, 19 d’abril de 2013

Divendres musical

Aquest cançó m'encanta i lliga molt amb el post anterior, tot i jo no vaig néixer a Alabama ;)

Bon cap de Setmana!!!


dimecres, 17 d’abril de 2013

Criar en la distància

Quan es tenen fills és important tenir una xarxa social propera i de confiança que t'ajudi en moments determinats: la criatura està malalta i has d'anar a treballar, tu estàs malalt i és dissabte i has d'estar tot el dia amb el teu fill, necessites fer alguna gestió on no pots estal pel teu fill... .

Moltes vegades això no és fàcil i més quan estàs lluny del teu entorn proper, que és el que em passa a mi. Ja fa uns anys que visc a uns 130km d'on jo vaig néixer, allà hi víuen els meus pares i la resta de la meva família, on visc tinc només als meus sogres com a xarxa de confiança (de fet són els que es queden amb la Marina quan ella està malalta i la porten i recullen cada dia de la llar d'infants).

Malgrat ja porto visquent aquí set anys no aconsegueixo vincular-m'hi, la gent d'aquesta població és molt tancada (ells ho reconèixen i així ho manifesten) i jo cada vegada em sento més sola.
No em consider-ho una persona extranya, el contrari tinc un caràcter obert i alegre pero malgrat això no aconsegueixo trobar amistats per fer activitats femenines (anar de compres, a berenar...) ni amb criatures (anar al parc, a passejar...). 

Durant aquest període de set anys que porto aquí visquent, sí que he conegut a gent i hem tingut relació però sempre de manera puntual i mai amb una continuitat i la amiga que havia fet aquesta setmana ha marxat a viure a Madrid.

La veritat és que aqueta situació amb té molt trista jo sóc una persona molt social i necessito sociabilitzar-me però per més que faig coses (apuntar-me a cursos, gimnàs, ser mama simpàtica a l'escola...) la gent es mostra distant i reticent a noves relacions socials.

I jo cada vegada estic més anyorada del meu poble, allà sí que tinc relacions socials a més a un nivel alt de confiança del nivell en el que fas favors i t'en fant sense res a canvi, doncs què és la vida sinó que tenir relacions socials, fer un sopar amb molts riures, fondre una mica la targeta de crèdit una tarda de compres amb amigues, quedar per fer una xocolat desfeta...? 

Anyoro el poder fer alguna gestió i dir té mare deu minuts la nena que vaig a coprar o trobar alguna amiga pel carrer i que ens convidi a passar la tarda a casa seva...no sé aquelles petites coses del dia a dia que no valores fins que et manquen.

Moltes vegades penso en l'Anna i la Mamamoderna que també estàn criant els seus fills a distància de les seves famílies, us sentiu com jo?

divendres, 12 d’abril de 2013

Divendres Musical

No ho puc evitar, quan arriba el bon temps, els dies s'allarguen, ja fa aquella calor que convida anar amb màniga curta, el passatge comença a agafar colors diferents segons les flors de cada zona... em ve una cançó al cap!!



Cançó de la meva adolescència!!! Però no sabeu el que m'alegra!!

dijous, 11 d’abril de 2013

Conflictes al parc

Ahir estàvem al parc i la Marina jugava amb la pala i la galleda d'una altre nena -li direm E- (ja se sap al parc tu portes lo teu i el teu fill juga amb lo dels altres). Estàvem jugant d'allò més tranquiles i va venir un nen d'orígen sudamericà (especifico perquè és la clau de la història) a jugar amb la Marina.

El nen va començar a jugar amb la pala i la galleda de la E i la seva i aia (de la E) va arrufar el nas. Mentre el nen jugava va picar un parell de vegades amb la pala sobre la galleda i la iaia li va cridar la atenció: "niño si la rompes la pagas que yo no me corto" i el nen va continuar jugant. Els seus pares no es van adonar del incident perquè eren lluny i no semblaven massa interessat en el que fèia el seu fill.

El cas és que el nen va trencar la pala i li volia carregar el marrón a la Marina, ja que va deixar allà la pala i va fer la intenció de marxar, jo vaig pensar: ostres ara què? si la meva filla no ha sigut no hem d'assumir una cosa que no ha fet, així que li vaig dir al nen que li digués a la iaia de la E que l'havia trencat.

El nen es va apropar a la iaia amb la pala i una gran cara d'arrepentiment però no es va atrevir a dir res i es va quedar allà palplantat. Al cap d'un minut es van apropar els pares del nen per marxar del parc, sense adonar-se del incident ni de la cara del seu fill d'arrepentiment i li diuen: "vamos", el nen no es mou, "vaaaaamos", el nen no es mou, "que pasa?" i salta la iaia "pues que ha roto la pala y ya le habia dicho que la romeria perque daba golpes". La mare no respòn agafa el nen i marxen.
Quan son fora la iaia em diu: "és que ja està bé aquesta gent li donen tot, no han de pagar res i a sobre ho trenquen!"

Al cap d'un minut va venir el pare del nena demanar disculpes i van quedar amb la iaia que li anava a comprar una altre pala.

Davant d'això em pregunto:
· Què hagués passat si el nen fos d'origen català?
· Les coses de plàstic es trenquen, i més si les utilitzen els nens, havia de pagr una pala de 1 euro?
· Potser la iaia cobra una petitíssima jubiliació i li va regalar la pala i la galleda a la neta amb tota la il·lusió, perquè ara ho ha de tornar a pagar perquè un altre ho ha trencat?
· És just que aquesta nena, que molt amablement, va deixar la pala i la galleda es quedi sense pala per se amable?

Uf, no sé no hi ha cap resposta fàcil, com ho veieu?

divendres, 5 d’abril de 2013

Divendres Musicals

M'apunto als Divendres Musicals, m'encanta!! Aquí us deixa la cançó que he escollit, la Marina fa els coros eeeeeeeoooooooooo...


dimarts, 2 d’abril de 2013

dilluns, 1 d’abril de 2013

La mona de la tieta 2013

A l'entrada de Setman Santa de l'any passat vaig explicar que cada any li feia una mona a la meva tieta, doncs aquí va la d'enguany:


Els ous són pintats per la Marina (ella també participa), el pa de pessic és la recepta bàsica de la coca de iogurt i la cobertura aquest cop és de xocolata blanca.