diumenge, 31 de juliol de 2011

PREMITS!!

Aquesta setmana he rebut dos "premits" i estic molt contenta perquè em fan molta il·lusió.

El primer premi ve de part del blog de Inma y su mundo, un blog de maternitat que he descobert recentment on, l'Inma ens explica les aventures i desventures diària de la seva vida i la seva maternitat. Muchas grácias por pensar en mi!!




Aquest premi ve sense preguntes i jo el passo a....

· l'Erna de Pequeña Budda Islandesa perquè m'agrada molt llegir com viu la seva maternitat desde Islàndia.
· La Mama Moderna de Una Mama a la Vida Moderna perquè ens explica la maternitat desde anglaterra amb les seves aventures i desventures.
· A l'Anna de lamama perquè m'encanta llegir les seves històries de la Història de la maternitat.


El segon premi ve de part de La Mama Moderna, moltes gràcies guapa! Per recollir el premi haig de contestar unes preguntes, aquí va: 



1. Una cançó que t'emocioni i el motiu: 
Tens un amic la versió feta pels Gossos (la van fer per una edició de la Marató de TV3) però la originar és de Carole King.

2. País on t'agradari viure si poguéssis escollir i el motiu:
Si es per establir-m'hi amb la meva família, a cap, aquí hi visc molt bé i m'agrada molt viure on visc.

3. Com et descriuries en 5 adjectius:
Doncs...assertiva, empàtica, positiva, simpàtica i alegre.(visca l'autoestima)

4. Alguna vegada algú et va dir com seria el teur futur?
Doncs sí, en una fira mitjaval amb una amiga ens vam animar i vam anar a que ens lleigíssin la mà. La noia no va encertar res de res!!

5. Un objecte que sigui important per a tu i el motiu: 
No sóc persona de tenir molt "apego" als objectes però últimament dóno molta importància a les fotografies, ja sigui en àlbum o format pen.

6. El teu perfum preferit:
No sóc de perfums ja que les olors fortes sempre m'han molestat, a més, durant l'embaràs em costava molt suportar moltes olors (bé en aquell moment em semblaven pudors) i això encara no m'ha marxat del tot. En lloc de perfum sóc de cremes hidratants perfumades, m'agraden les olors àcides i florals. Si haig d'escollir una crema entre totes em quedo amb la Oilily.

7. D'on creus que ve la sort?
Uf! gran pregunta que durant uns anys de la meva vida me la faig fer moltes vegades! Penso que la sort s'ha de treballar, un ha de ser constant, tenaç, alegre, pensar en positiu...i poc a poc contruir el seu camí sense avarícies, arrogàncies ni altiveses i d'aquesta manera, sense adonar-te'n arriba la sort de sobte.

He de passar el premi a set persones per tal de seguir la cadena, però ho passaré a sis persones que és a les qui em ve de gust passar-li:

· A Educando a cuatro, per la seva tasca diària com a mare de quatre criatures.
· A la Sílvia de Crònica d'una recerca perquè m'agraden les aventures que ens explica del seu peque.
· A Oposicions a pares perquè s'animi que tot anirà genial.
· A la Ira de mà a mà, pell a pell, cor amb cor perquè m'agrada la proximiat amb la que escriu el seu blog.
· A la Inma de Inma y su mundo un blog que he descobert recentment i que aconsello.
· A la Rechel de Como ser mamá y no morir en el intento per les aventures que ens explica desde Alemanya.


dijous, 28 de juliol de 2011

La bella Lola


La Marina ja domina completament els seus braços i les seves mans, ara allò que vol ho agafa i ho fa anar com a ella li ve de gust. 

Fa cosa d'un mes feia el que nosaltres li dèiem "el gat xino", és a dir que deixava el colze enganxat al cos i movia el braç amunt i avall. Aquest moviment ara ha anat progressant i ja no enganxa el colze al cos i mou tot el braç (del hombro a la mà) amunt i avall. El graciós de tot plegat és que li posem un mocador a la mà i el va movent i sembla que s'acomiadi i nosaltres li cantem l'havanera de la Bella Lola i ella s'ho passa d'allò més bé.
Sembla que va agafant aire mariner, tal i com diu el seu nom!


Despues de un año de no ver tierra
por que la guerra me lo impidió
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazon.

Cuando en la playa la bella Lola
su larga cola luciendo va
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compas.

Ay que placer sentia yo
cuando en la playa saco el pañuelo y me saludo.

Pero despues llego hasta mi
me dio un abrazo y en aquel acto crei morir.

Despues de un año de no ver tierra
por que la guerra me lo impidió
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazon.

Cuando en la playa la bella Lola
su larga cola luciendo va
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compas.

Ay que placer sentia yo
cuando en la playa saco el pañuelo y me saludo.

Pero despues llego hasta mi
me dio un abrazo y en aquel acto crei morir.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Desesperada amb la papilla de verdura


Gairebé fa dues setmanes que vam començar amb la papilla de verdures i hem anat encadenant fracàs darrera fracàs. Aquesta imatge que he trobat per internet descriu molt bé la cara de la meva filla quan li dóno la verdureta.


Vam començar amb la papilla senzilla de patata i pastanaga i no va passar de les tres cullerades, després hi vam afegir mongeta i no va passar de les dues cullerades; vam canviar la mongeta pel carbassó, sembla que s'ho menjava més bé ja que aconseguíem que es mengés 80ml però al segon dia va començar a fer fàstics fins que va vomitar tot el que s'havia menjat.

Els dos últims dies he afegit el pollastre, de manera que la papilla porta patata, pastanaga, carbassó i pollastre, ahir es va menjar 100ml però avui ho ha vomitat tot.

Així doncs, estic totalment perduda!! Quan sembla que hem trobat la fórmula del que li agrada el dia següent es nega a menjar o ho vomita i el dia que vomita provo de donar-li un bibi de llet però no el vol de manera que aquell dia no dina. Ah! i oblidem-nos totalment de fer postre ja que el iogurt de continuació li fa molt fàstic i es nega a prendre un bibi amb una mica de llet.

He provat coure amb la Babycook, bullir-ho de manera tradicional, triturar-ho amb la Babycook o el Minipimer, barrejar-hi una mica de llet en pols i donar-li amb el bibi. A nivell d'aliments he provat introduir la mongeta, el carbassó i el pollastre i res de res. La gent diu que la ceba els agrada força però no m'atreveixo perquè tinc por que la trobi massa forta.

Bé, estic oberta a escolar tot tipus de suggeriments, propostes i experiències perquè no sé què més provar iquanla vaig vomitar s'em trenca el cor.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Alegria, és festa major!

Aquest cap de setmana l'exentema (encara no ens ha abandonat i ha tingut el detall d'acompanyar-nos), la Marina i els seus pares hem estat de festa major del poble de la mare, és a dir el meu (jejeje...bé no és que el poble sigui meu literalment, sinó que és el poble on he nascut, crescut i criat).

Dissabte vam anar a la platja, però quasi no vaig poder mullar a la Marina perquè amb aquest temps que fa l'aigua no estava massa calenta i a la que li mullava les cames gaire bé se li tallava la respiració del fred que tenia!

Després vam anar als gegants i va disfrutar moltíssim, tot i la gentada que hi havia, les gralles, els tambors i que els gegants acostumen a fer respecte als nens, ella estava encantadíssima! Estava atenta a tot i no tenia prou ulls per mirar tot el que passava al seu voltant i s'anava movent tota animada amb la música.

El diumenge vam tenir dinar de festa major amb tots els cosins i al vespre sopar de pubillatge (la seva cosina era pubilla, la Marina va veure la elecció desde la panxa i ara l'acomiadament desde el cotxet) i també s'ho va passar molt bé. Crec que ella pensava:"carai aquest cap de setmana vaig de festa en festa i tothom em diu cosetes".

En un poble petit com el meu la festa major és un aconteixament molt important ja que, generalment, et retroves amb gent a la que no veus durant l'any perquè viu fora -com és el meu cas- i em feia molta il·lusió passar la festa major amb la meva filla.

divendres, 22 de juliol de 2011

Meme de llibres

La Onavis d' Aprenent a ser mare m'ha convidat a fer un Meme sobre llibres, doncs aquí va:

1. Quin llibre no t'has pogut acabar?
Haig de dir que no m'agrada deixar llibres a mitjes i encara que hagi passat un temps sempre procuro acabar-los però el que no m'he pogut acabar mai tot i intentar-ho tres estius seguits ha estat "l'Ulisses" de Joyce.

2. Quin clàssic de la literatura no has llegit i no penses llegir mai?
La "Iliada" d'Homer, uf s'em fa una muntanya

3. Quin és un dels primers llibres que recordes haver llegit?
A segon d'EGB (uf que vella que sóc) recordo que cada nen de la classe havia de comprar un llibre i aportar-lo a la classe i durant el curs els havíem d'anar llegint tots, els primer que vaig llegir va ser un titolat "l'Estrella verda", no recordo ni l'autor ni massa bé el contingut però recordo perfectament el títol i la portada.

4. De quin autor t'has llegit tots els llibres que ha escrit?
Doncs com que em vaig enganxar a la saga de Harry Potter m'he llegit tots els de la J.K Rowling.

5. Quin llibre vas regalar l'últim Sant Jordi? I quin et van regalar o et vas comprar?
Vaig regalar-ne un de basquet i em van regalar "l'Home de la Maleta" d'en Ramon Solsona.

6. Quin llibre t'agradaria rellegir?
No sóc de rellegir llibres ja que penso que hi ha tants llibres al món que em vull llegir que si rellegeixo penso que perdo hores en llegir algún llibre qu eno he llegit però si haig de dir-ne un "El médico" de Noam Gordon. Va ser el primer bestseller que em vaig llegir i em va encantar.

7. Cita una frase d'un llibre que recordis especialment?
Uf! doncs ara no en recordo cap, com que amb això no sóc massa bona el que faig és subratllar les frases que m'agraden d'un llibre i marcar la pàgina.

8. Què utilitzes com a punt de llibre?
Doncs mira, faig col·lecció de punts de llibres i depenent de la temàtica del llibre vaig a la meva caixa de punts de llibre i escullo el que m'es s'hi adiu. Per exemple que el llibre passa a Itàlia, doncs un punt de llibre d'allà; que al principi del llibre hi surt un jardiner, doncs un punt amb flors...

9. On compres els llibres?
No tinc una llibreria de referència, així que quan veig un llibre que em ve de gust llegir, sigui on sigui, el compro i ja està.

10. Recomana tres llibres:

· El perfum de Patrick Süskind (la pel·lícula no fa justícia amb lo boníssim que és el llibre). M'encanta perquè a través de la lectura aconsegueixes sentir les olors que t'explica.
· El Médico de Noam Gordon. Uf, et transporta a un altre món.
· La Catedral del Mar de Ildefonso Falcones. Perquè a través d'aquest llibre vaig veure de manera molt diferent la Catedral del Mar i el barri del Born de Barcelona.

Ja ho veieu, m'agrada la novel·la històrica!

dijous, 21 de juliol de 2011

Malaltona (segona part)

Ahir a la tarda la Marina ja no fa tenir febre així que tot molt bé, semblava que podíem tancar l'episodi...fins aquest matí! Quan s'ha llevat tenia tot el cos ple de granets molt petits i dispersos entre ells. 

No m'he volgut esverar i he pensat que potser era una reaacció a la Epiretal així que he deixat anar passant el dia a veure què passava, si la cosa anava a més o a menys. Ella no estava neguitosa ni feia cap signe de que els granets li piquéssin pel que jo estava tranquila.

Al migdia els granets se li han posat més vermells pel que he decidit anar al pediatra (pensant que demà no la podré portar al pediatra i ja ve el cap de setmana)

Allà m'ha dit que la nena ha tingut un virus que dóna febre alta durant 2 o 3 dies i després, un cop passada la febre, dóna un exedema per tot el cos que dura una setmana, diu que l'exedema no és contagiós, no provoca picors ni molésties i que quan la nena té calor aquest s'envermelleix (que és el que ha passat al migdia).

Tinc l'esperança que l'exedema li duri menys d'una setmana ja que l'episodi de febre en lloc de 2 o 3 dies n'hi ha durat un, a veure què passa!

Amb tot això aquests dies m'he esta preguntant si sóc una mare primerenca  paranoica que necessita anar al metge urgentment quan la seva filla està malalta. 

Com que treballo a sanitat estic acostumada a veure moltes malalties i com aquestes evolucionen pel que, quan algú de casa està malalt, sempre procuro guardar la calma i no anar corrents al metge o prendre mesures dràstiques, també penso que desconec completament les malalties infantils i que si aquest episodi torna a passar ja no aniré al metge perquè sabré de què va tot plegat, així doncs espero no ser una mare obsessiva que necessita la opinió del metge perquè la nena té un constipat.

dimecres, 20 de juliol de 2011

Malaltona

Després de sis mesos i mig ahir va ser el primer dia que la Marina va tenir febre, uf! pobreta! quin greu em sabia!

Passo a la crònica dels fets:

Ahir al migdia vam notar que estava més calentona que de costum, així que li posem el termòmetre i està a 37'1, febrícola, tranquilitat. Una hora més tard li augmenta la temperatura corporal, li mirem i està a 37'7, tot i que continua essent febrícula ens preocupa que hagi augmentat més de mitja dècima en una horeta. 

Ella no està gens aixafada, al contrari, està molt riallera i moguda i no li detectem res que li faci mal, sembla que no li surten les dents, no té el culet irritat, no té cap focus d'infecció...pel que decidim anar al pediatra. Allà ens díuen que no té res i que si la febre continua tornem dijous o divendres.

Així que res cap a casa i com diuen les iaies "a covar" a veure què surt! A casa li dóno la Epiretal, fa molta cara de fàstic i n'escup la meitat però no li dóno importancia, tot i que més tard sí que en va tenir.

A les 12h de la nit li tocava la segona dosi d'Epiretal així que li barrejem amb una mica d'aigua i li donem, pobreta fa molta cara de fàstic i PAM! vomitada al canto!! Allò semblaven les Cataractes d'Iguazú pobreta no parava de treure i tant ella com jo brutes de cap a peus ( i quan dic de cap a peus és literal). Així que res, activem el protocol postvòmit: treure pijames i netejar-lo una mica del vomitat, netejar la nena, passar el motxo, posar pijama net... . Un cop acabat tot plegat, tornem a intentar donar-li la Epiretal i....torna a vomitar així que tornem a activar el protocol postvòmit.

Amb tot això, ja eren la 1h de la nit, li prenem la temperatura i estava a 38'8, uf! la cosa cada vegada està més amunt! decidim esperar, no esverar-nos i calmar-nos. La nena no accepta la medicació i la temperatura comença a ser alteta, així que optem pel control de la situació  i la posem a dormir amb nosaltres per si torna a vomitar o li puja més la temperatura. Passem la nit com podem ja que ella té moltes ganes de jugar i el que menys li ve de gust és dormir, així que passem la nit entre dormirs i despertars.

Doncs res, avui ja li he posat la Epiretal amb els cereals i la fruiteta i ella ja està perfecte, desde el migdia que no té febre, que bé!!

CONCLUSIÓ DE TOT PLEGAT:
· Segurament aquest episodi ha estat una febrada de creixement
· Uns pares amb mala consciència per obligar a la seva filla a prendre la medicació i fer que vomités
· Una nit al lloro
· Dues rentadores amb pijames i tovalloles
· Ja sabem que no suporta el gust de la Epiretal i que la propera vegada ja li donarem directament barrejada amb el menjar.

dimarts, 19 de juliol de 2011

Premi!


Desde el bloc Euphorbia splendens i Pequeña buda islandesa m'han concedit un premi o com diuen les iaies un premit! MOLTES GRÀCIES NOIES! Per recollir-lo haig de respondre algunes preguntes, així que aquí va:

1. Perquè vas comenaçar a escriure aquest blog?
Quan estava embarassada seguia en silenci molts blogs de maternitat, m'agadava molt llegir-los i em sentia acompanyada en moltes de les situacions que estava visquent fins que un dia vaig pensar: i perquè no n'escric un jo? i així ho vaig fer! tenia ganes d'expressar el que estava visquent amb la maternitat i també penso que és una manera de retenir tots aquells detalls de la criança que estic segura que d'aquí a uns anys oblidaré (igual que totes les mares que no recorden dades importants del seu fill)

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida? 
Veure créixer a la meva filla en plenitud, satisfació i felictat.

3. Amb quina senació et quedes quan escrius comentaris en d'altres blogs?
Em quedo amb la sensació que participo i que aporto un granet de sorra en les experiències i opinions d'altres persones.

4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.
Com que la  Marina encara no camina ni parla perquè és molt petita no em tingut anècdotes molt gracioses però sí que em quedo amb una, quan anem amb el meu marit a veure la peque abans d'anar a dormir -ella ja fa estona que dorm- i ella de sobte obre els ulls, es posa a riure i a saltar emocionada pensant-se que ja és hora de llevar-se i llavors nosaltres marxem corrents i amb un gran atac de riure.

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.
Em vaig emocionar quan un dia que la Marina estava plorant desesperada la vaig calmar i fer dormir cantant-li un cançó que ja li cantava quan estava ella a la meva panxa, va ser un moment preciós.
No tinc cap anècdota en la que hagi plorat.

A qui li passo el premi?
· A l'Ester de Vivències d'una mare
· Oposicions a pares

dimecres, 13 de juliol de 2011

Operació cereals completada


Fa una setmana que vam començar a donar-li cereals a la nit a la Marina, ja ha fet els sis mesos i ja havíem de començar amb aquest procés.


Com que tinc llet meva congelada vam decir el primer dia donar-li els cereals amb la meva llet per tal que notés menys canvis, així doncs que vam descongelar 180ml de llet i la vam preparar amb cereals i ... què va passar? doncs que als 60ml es va negar a continuar menjant i va decidir que ens ho acabéssim el seu pare i jo. Després d'això a mi em va saber moooolt greu tirar la llet que tant m'havia costat de congelar i que guardo "como oro en paño" al congelador pel que el dia següent li vam donar amb llet de pols de continuació (vam comprar la Enfalc num 2 ja que ens van dir que era la que s'assemblava més a la llet materna en quan a gust i propietats) i s'ho va menjar perfectament. 

Al no donar-li pit a la nit o donar-li molt poc, ja que ella queda tipa i no en vol, jo em llevava amb uns pits molt inflats i un dolor considerable, avui ja m'he llevat molt millor i hem introduit els cereals per esmorzar i també s'ho ha menjat molt bé.

Aixó doncs que podem dir que la OPERACIÓ CEREALS ESTÀ COMPLETADA.

PD: Per fi, gràcies als cereals,  la Marina ha trobat la utilitzat real del bibi i quan el veu s'emociona i sap que vol dir que hi ha "manduca" i ja no el fa servir de micro, això també ha estat un gran pas. 

dilluns, 11 de juliol de 2011

La trobada de mares blocaires


La trobada de mares blocaires per aquest agost va prenent forma! El dia de la trobada serà el dimarts 23 d'agost en una masia rural de la província de l'Anoia. El lloc es diu Can Casellas i és una granja escola, de manera que els petits podran veure els animalets i jugar a l'aire lliure. El restaurant és de cuina catalana, amb entrants variats i carn a la brassa (tot i que es pot demanar alguna cosa diferent si algú ho prefereix).

La idea és passar un bon dia, en un bon entorn, per a poder coneixer-nos i parlar amb calma mentre els petits també s'ho passen bé. És una trobada oberta a pares, mares i petits! Que us sembla? Us apunteu? Escriviu un comentari en aquest post deixant el vostre mail o envieu un correu a onavis79@yahoo.es!

dissabte, 9 de juliol de 2011

Revisió dels 6 mesos


Ahir vam anar al pediatra a fer la revisió dels sis mesos i tot està perfecte, la Marina ja medeix 65cm i pesa 7.700gr de manera que desde que va néixer ja ha crecut 13cm i s'ha engreixat 4.430gr. També li van posar dues vacunes, pobreta!


L'únic punt a destacar és que es va passar tota la revisió plorant i xisclant i ben vermella de la enrabiada que va agafar. 

Resulta que quan la infermera la va agafar per pesar-la durant una mil·lessima de segon la nena em va perdre de vista i es deuria desorientar i ja va passar la resta de la revisió plorant amb uns llagrimots que fèien molta peneta. No vam aconseguir calmar-la ni la infermera, ni la pediatra, ni el seu pare, ni jo fins que no vam sortir de la consulta, quan vam creuar la porta doncs com si no hagués passat res! Penso que poser ja comença a escollir amb qui vol anar i amb qui no i ja comença a fer-se extranya amb la gent que no li és familiar, ho anirem veient.

divendres, 8 de juliol de 2011

Bebé ocupa

Un dels grans tòpics que et diu la gent quan neix un bebé és: "un criatura t'omple la vida" i penso que la frase és ben literal, ja que no només t'omple a nivell sentimental sinó que també ho fa a nivell físic, ESTEM INVADITS PELS TRASTOS DE LA MARINA!!

Tot va començar d'una manera molt subil, preparant la seva habitació per quan naixés: moisès, llit convertible, armari, silló per donar-li el pit i les coses imprescindibles per un bebé: cotxet, hamaca... fins aquí perfecte però és que ahir repassant el pis  me n'he adonat que progressivament ha anat invadint tota la vivenda!

-Cuina: la trona, bibis, babycook, la fruita per a ella, els cereals, la llet de continuació i no ens oblidem dels mossegadors a la nevera!
- Menjador: manta de  joc amb ninos i sonalls varis, panera dels tresors, hamaqueta i clínex per les glopades d'urgència, ah! i no oblidem la càmera de fotos per quan fa alguna moneria o per fer fotos perquè sí!
- Lavabos: en un hi vam posar la seva banyereta i a l'altre una hamaqueta i ninos varis per fer banys més llargs.
- Estudi: la manduca i el cotxet.
- La nostra habitació: intercomunicador i algún sonall que sempre queda per allà.

Tot això per no parlar del munt de fotos que hi ha per casa d'ella i de l'ordinador on hi ha 4840309235 fotos d'ella i 478390210 vídeos.

I amb tot  el que ja tenim, encara no estem a la fase de la cuineta, el cotxet de nines, la taula i les cadires per pintar i menjar, la cabanya...però tot sigui dit que estic encantada, m'encanta obrir la nevera o el rentavaixelles i trobar-me coses de la peque o anar pel passadís i entrebancar-me amb un sonall que li ha caigut o seure al sofà i clavar-me un mossegador.


dissabte, 2 de juliol de 2011

Sis mesos

Avui la Marina fa mig any i no m'en estaré de dir el tòpic: uf com passa el temps!
L'estiu passat quan estava embarassada i quan anava a la platja pensava, "l'any que ve ja vindré amb la meva fill i ens podrem banyar tots tres" doncs ja ha arribat i m'ha passat volant.

Tothom diu que quan els nens fan sis mesos fan un tomb i es ben cert, aquí va un recull dels progressos que ha fet:





MOTRICITAT: En general ha evolucionat molt, 
· És capaç d'agafar les coses, aguantar-les, moure-les i passar-se-les d'una mà a l'altre.
· Quan vol agafar una joguina o qualsevol objecte que té al seu voltant ho fa sense cap problema.
· Ha millorat molt en la armonia i la precissió dels moviments, especialment a nivell distal d'extremitats superiors.
· Es comença a agafar els peus.
· Quan està tranquila i concentrada és capaç de mantenir-se asseguda durant mig minut.
· Té molt bona coordinació mà-ull.
· És capaç de posar-se en decubit lateral dret i esquerra.
· Ahir per primera vegada es va donar la volta de boca amunt a boca avall (al revés ja fa temps que la fa)
· Quan la deixo estirada a algún lloc ja no la trobo allà on l'havia deixat sinó que es va movent i la trobo sempre en un posició i lloc diferent.

LLENGUATGE I PARLA:
· Ha iniciat el balbuceig i es passa el dia xerrant.
· Ha començat a cantar-se la son.
· Sembla que quan la crides pel seu nom es gira, però jo penso que es gira perquè sent una veu.

ALIMENTACIÓ:
· Continuem fent pit exclusiu menys a la tarda que fem papilla de fruita que ha adquirit molt bé.

SON:
· Dorm tot la nit, a les sis del matí es desperta xerrant i cantant li posem la pipa i es torna a dormir.
· Continuem amb dificultats per agafar ritme per anar dormir. Tot i que intentem que vagi a dormir a les 9h del vespre hi ha dies que es queda dormida abans i hi ha dies que no s'adorm fins les 10h de la nit.
· Durant el dia únicament fa tres migdiades des 30-40min.

CONDUCTA I GUSTOS:
· Continua tant bonaxona com sempre i adaptant-se a tot sense cap problema.
· És molt riallera i sempre porta humor, si plora és que li passa alguna cosa important i greu.
· Continua encantant-li banyar-se ja sigui a la banyera, a la piscina o a la platja.
· Li entanta estirar-me els cabells i si no vigilo menjar-se'ls.
· Li agrada molt jugar amb la roba.

ESTÈTICA I BELLESA:
Ja sé que és molt cursi aquest apartat però és que ahir vam aconseguir posar un clip al cabell!!! Ja sé que encara no té casi cabells i un clip d'aquells minie pràcticament no se li aguanta però és que em feia moltíssima il·lusió!