dimarts, 19 de juliol de 2011

Premi!


Desde el bloc Euphorbia splendens i Pequeña buda islandesa m'han concedit un premi o com diuen les iaies un premit! MOLTES GRÀCIES NOIES! Per recollir-lo haig de respondre algunes preguntes, així que aquí va:

1. Perquè vas comenaçar a escriure aquest blog?
Quan estava embarassada seguia en silenci molts blogs de maternitat, m'agadava molt llegir-los i em sentia acompanyada en moltes de les situacions que estava visquent fins que un dia vaig pensar: i perquè no n'escric un jo? i així ho vaig fer! tenia ganes d'expressar el que estava visquent amb la maternitat i també penso que és una manera de retenir tots aquells detalls de la criança que estic segura que d'aquí a uns anys oblidaré (igual que totes les mares que no recorden dades importants del seu fill)

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida? 
Veure créixer a la meva filla en plenitud, satisfació i felictat.

3. Amb quina senació et quedes quan escrius comentaris en d'altres blogs?
Em quedo amb la sensació que participo i que aporto un granet de sorra en les experiències i opinions d'altres persones.

4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.
Com que la  Marina encara no camina ni parla perquè és molt petita no em tingut anècdotes molt gracioses però sí que em quedo amb una, quan anem amb el meu marit a veure la peque abans d'anar a dormir -ella ja fa estona que dorm- i ella de sobte obre els ulls, es posa a riure i a saltar emocionada pensant-se que ja és hora de llevar-se i llavors nosaltres marxem corrents i amb un gran atac de riure.

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.
Em vaig emocionar quan un dia que la Marina estava plorant desesperada la vaig calmar i fer dormir cantant-li un cançó que ja li cantava quan estava ella a la meva panxa, va ser un moment preciós.
No tinc cap anècdota en la que hagi plorat.

A qui li passo el premi?
· A l'Ester de Vivències d'una mare
· Oposicions a pares

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies pel premi!! A veure si un d'aquests dies que m'esperen de repòs li faig un post!

    ResponElimina
  2. En idioma àvia, jo afegiria: un premit de tot cort.
    Ja veuràs com d'anècdotes no ten falten d'aquí a un temps, no donen treva.
    Petons

    ResponElimina