Després de sis mesos i mig ahir va ser el primer dia que la Marina va tenir febre, uf! pobreta! quin greu em sabia!
Passo a la crònica dels fets:
Ahir al migdia vam notar que estava més calentona que de costum, així que li posem el termòmetre i està a 37'1, febrícola, tranquilitat. Una hora més tard li augmenta la temperatura corporal, li mirem i està a 37'7, tot i que continua essent febrícula ens preocupa que hagi augmentat més de mitja dècima en una horeta.
Ella no està gens aixafada, al contrari, està molt riallera i moguda i no li detectem res que li faci mal, sembla que no li surten les dents, no té el culet irritat, no té cap focus d'infecció...pel que decidim anar al pediatra. Allà ens díuen que no té res i que si la febre continua tornem dijous o divendres.
Així que res cap a casa i com diuen les iaies "a covar" a veure què surt! A casa li dóno la Epiretal, fa molta cara de fàstic i n'escup la meitat però no li dóno importancia, tot i que més tard sí que en va tenir.
A les 12h de la nit li tocava la segona dosi d'Epiretal així que li barrejem amb una mica d'aigua i li donem, pobreta fa molta cara de fàstic i PAM! vomitada al canto!! Allò semblaven les Cataractes d'Iguazú pobreta no parava de treure i tant ella com jo brutes de cap a peus ( i quan dic de cap a peus és literal). Així que res, activem el protocol postvòmit: treure pijames i netejar-lo una mica del vomitat, netejar la nena, passar el motxo, posar pijama net... . Un cop acabat tot plegat, tornem a intentar donar-li la Epiretal i....torna a vomitar així que tornem a activar el protocol postvòmit.
Amb tot això, ja eren la 1h de la nit, li prenem la temperatura i estava a 38'8, uf! la cosa cada vegada està més amunt! decidim esperar, no esverar-nos i calmar-nos. La nena no accepta la medicació i la temperatura comença a ser alteta, així que optem pel control de la situació i la posem a dormir amb nosaltres per si torna a vomitar o li puja més la temperatura. Passem la nit com podem ja que ella té moltes ganes de jugar i el que menys li ve de gust és dormir, així que passem la nit entre dormirs i despertars.
Doncs res, avui ja li he posat la Epiretal amb els cereals i la fruiteta i ella ja està perfecte, desde el migdia que no té febre, que bé!!
CONCLUSIÓ DE TOT PLEGAT:
· Segurament aquest episodi ha estat una febrada de creixement
· Uns pares amb mala consciència per obligar a la seva filla a prendre la medicació i fer que vomités
· Una nit al lloro
· Dues rentadores amb pijames i tovalloles
· Ja sabem que no suporta el gust de la Epiretal i que la propera vegada ja li donarem directament barrejada amb el menjar.
Un dia o un altre s'havia de posar malaltona, oi? El meu encara aguanta però sóc conscient que un dia també li tocarà.
ResponEliminaMe n'alegro que la Marina ja estigui bé
Doncs res, ja saps que l'Apiretal no és lo seu. Foten uns sustos amb aquestes febres inexplicades! Me n'alegro que ja estigui bé: per la Marina i pels pares, que podreu dormir!
ResponEliminaUf!! Llegin-te m'has fet recordar la primera malaltia de la meva peque... Realment es passa malament. M'alegro que ja estugui millor!! (i m'has fet riure amb lo del protocol postvómit: realment és així, es requereix treball en equip!)
ResponEliminaQuan es posen malalts sempre ens preocupem, però, per sort, la majoria de les vegades no és res. Menys mal que heu trobar la manera de donar-li l'Apiretal. M'alegro que ja estigui bé
ResponEliminaPobreta.
ResponEliminaAixò de l'Apiretal potser canvia i no li fa tan de fàstic quan creixi una mica, perquè ja et dic ara que n'hi hauràs de donar més d'un pot.
Aquestes febrades preocupen molt sobretot si la febre puja ràpid, el problema és que sense síntomes ja pots anar on vulguis que et diran que tornis quan en tingui o si dura més de 3/4 dies i que mentre li tractis la febre. Per sort, la gran majoria de cops no és res i tal com ve també se'n va, però com fan patir, oi?
Fan patir, fan patir. El David també va estar abans d'ahir amb febre sense cap símptoma aparent de infecció, efectivament no tenia "res" perquè ahir ja va estar tant normal.
ResponEliminaRecordo que el David tampoc podia veure l'Apiretal, ni cap xarop, tot anava cap a fora!! Però ara se'ls pren sense cap problema.
M'alegra saber que no ha estat res.
Gràcies pels ànims noies, ja veureu que el capítol continua!
ResponEliminaEuphorbia jo també espero que millori amb això de l'Apiretal!