diumenge, 22 de gener de 2012

Ja camina sola

Ja es pot dir oficialment que la Marina camina sola, ja porta cinc o sis dies que és totalment autònoma en la deambulació. 

Encara no té una tècnica molt acorada ja que va amb els braços alçats i les cames aixerrancades per augmentar la base de sustentació i per tant, l'equilibri, i no té massa controls dels genolls el que provoca alguna entrevancada i els primers nyanyos oficials (morat a la barbeta i al front).

És curiós com en menys d'un mes ha passat ha passat d'anar agafadeta amb les dues manetes amb nosaltres a caminar sola, ser capaç d'ajupir-se i recollir objectes, anar per casa caminant amb objectes a la mà... . És increible lo ràpid que aprenen i s'adapten a les novetats.

I ara què? doncs toca córrer darrera d'ella i anar recollit tot allò que deixa desperdigat per casa ja que la nova afició és:
· Obrir un calaix
· Agafar un objecte
· Deixar-lo al lloc menys pensat (hem d'estar atents perquè amaga coses a sota al sofà)
· Agafar un altre objecte
· Deixar-lo el més lluny possible 
· I tornar a començar

17 comentaris:

  1. Què bé que ja camina! Una etapa nova plena de sorpreses, al menys la sorpresa de trobar les coses als llocs més inesperats. hehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si,lo ultim es trobar mitjons al seu espai de joc!

      Elimina
  2. Molt be Marina! ara a fer córrer a la mare!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fare una rebaixada de caderes que quedare "estupenda"

      Elimina
    2. Ja ho estàs d'estupenda! ara ja a per la categoria de "top model"

      Elimina
  3. Ooooh! Que bé! Els primers passets fan molta alegria tot i l'estrès jeje!

    ResponElimina
  4. Molt bé!!! ara comença el millor!! jaja Sempre dic que del any als dos anys és el més durillo que "no tenen gens de seny". Us toca no perdre-la de vista ni un segon :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em surt l'opció de "comentar", per això escric a "respon", ho sento!


      Sí, jo recordo aquesta etapa com una mica estressant, i amb molt mal d'esquena d'anar sempre radere seu!! Però és molt xulo veure també com va prenent les seves decisions i com triar anar cap aquí o cap allà!
      Que gran que es fa!

      Elimina
    2. Si Ester,ja li pots dir "aixo no!" que passa de tot.

      Elimina
    3. Onavis si trobo molt curios els girs que fa per anar d'un lloc a l'altre. No se si ho fa per caminar o perque li agrada fer girs.

      Elimina
  5. Molt bé! La meva enhorabona a la petita!

    ResponElimina
  6. quina gràcia! ja me la imagino amb els braços alçats i les cames aixerrancades. I amagant coses sota el sofà! Segur que està la mar d'eixerida i tremenda :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si cas esta paer menjarse-la! Que ha de dir la mare ;)

      Elimina
  7. Doncs ara toca fer quilòmetres!! I a vosaltres anar encongits per donar-li la mà. Per cert, nosaltres vem perdre unes claus del cotxe i les vem trobar entre els coxins del seient del sofà!!

    ResponElimina
  8. Felicidades a Marina. ¡Se acabó la tranquilidad!

    ResponElimina