dissabte, 31 de desembre de 2011

Un nou any, brindem!

Avui no tenia pensat fer cap entrada, però us he vist a totes amb els últims posts fent valoracions personals i virtuals i m'he animat a escriure una miqueta.

Quan penso en l'any 2011 i intento fer un recull d'imatges mentals de com ha anat, només em ve al cap una sola cosa: la meva filla. Vaig acabar i començar l'any amb contraccions i al cap d'un dia ja tenia la meva nena als braços de manera que puc dir que he passat tot l'any amb ella (tot i que encara no té l'any) i ha estat màgic.

Hem passat diferents etapes, el negit, la son, el cansament, les pors, la incertesa, els dubtes, les preocupacions del primer mes: el control descontrolat, la sensació cada vegada més ferma de que sóc mare, la sensació que tens una coseta que depèn de tu, el neguit que no vols que li passi res, els dubtes de si ho fas bé, les preguntes internes que t'inveeixen i et fan dubtar dels primers mesos a les rialles, la seguretat de que saps fer bé les coses (ja que tot tira endavant), la interacció amb la petita...uf! tot això és el que em ve al cap quan penso en aquest any.

Així que tot i que l'any passat vam trencar la tradició i no vam fer ni raïm ni brindis, aquest any ens ha anat molt i molt bé, de manera que:

Brindo per repetir un any ple de felicitat com aquest.
Brindo per trobar temps per continuar amb el blog.
Brindo per continar tenint aquestes amigues blogaires que són amables, properes, consellere i sinceres tot i la amistat virtual.
Brindo perquè la meva salut acabi de millorar del tot.
Brindo per estar tant a gust a la feina com estic ara.
Brindo per continuar vient créixer a la meva filla.
Brindo per seguir amb el meu marit que és fantàstic.
Brindo per seguir així.

BON ANY 2012!!!!

divendres, 23 de desembre de 2011

Arriba el Nadal

Ara fa un any estava a una setmana de parir pel que tenia una panxa considerable i la meva velocitat en ruta era de 1km/h, vaig viure el Nadal amb la Marina a la panxa i, en aquell moment, no em trèia del cap la imatge del meu marit, la petita i jo el Nadal de l'any que ve i resulta que...JA HA ARRIBAT!!!
Aquest Nadal amb la nostra filla segur que serà molt especial, cagarem el tió, anirem a rebre els reis mags d'orient, obrirem regals... i ho viurem tot amb molta emoció.

Desde aquí vull desitjar-vos a tots i a totes MOLT BONES FESTES als qui passeu per primer any el Nadal amb els vostres fills, als qui ja n'heu passat més d'un, als qui em llegiu de tant en tant, a qui li agrada fixar-se amb les petites coses de la vida, a qui valora que la vida és molt més que regals i objectes, a qui lluita per ser feliç cada dia, a qui li agrada llevar-se amb un somriure cada dia, a qui posa cara a les adversitats, a qui gaudeix del dia a dia de manera intensa...US DESITJO BON NADAL I FELIÇ ANY 2.012.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Ja ha arribat el regal de l'amic invisible!!!

Com ja sabeu la Marina de pell a pell i la Pantingana, dues supermares blogaires, van organitzar un Amic Invisible i m'hi vaig apuntar. 

El dilluns vaig trobar un avís de correus dient que tenía allà un paquet. Vaig analitzar el paperet a veure si em donava alguna pista, d'on ve, qui l'envia... però res de res i la intriga ha durat fins avui que he pogut anar a recollir-lo. I com que sóc moooooolt impacient a la que he arribat a casa la Marina i jo hem obert el paquet.

D'entrada una caixa amb gatets i una caixa de kleenex (m'ha fet moltíssima gràcia) perquè la Marina gaudeixi treient-los, trinxan-los i fent-los volar a l'aire per tot el menjador i la Mama de la Marina gaudeixi recollint-los.



I a la que hem obert la caixa...oooooooooooohhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!



Els nostres amics ivisibles, la MamaModerna i el seu Baby, ens han regat una samarreta Christmas total, uns mitjos de Pare Noel molt divertits amb dos picarols (així quan es mogui farà sorollet, uf li encantarà!), dos llibres per aprendre  les primeres paraules en anglès, unes xocolatines (MMmmmmmmm) i una guirnalda per l'arbre de Nadal (cosa que també m'ha fet il·lusió perquè quan vaig de viatge sempre compro algo per l'arbre de Nadal)

MOLTES GRÀCIES MAMAMODERNA I BABY, ens ha agrat molt aquest amic invisible.

Pd: ja veig que la nostre compenetració continua, al final m'hauré de fer un viatget to London per conèixer'ns

dissabte, 10 de desembre de 2011

Premit Best Blog

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit aquest premi de Best Blog, moltes gràcies guapa!! per recollir-lo no cal respondre res, però aprofitaré l'entrada per explicar una petita enècdota:

Últimament la Marina està d'allò més riallera: li agafes un peu per posa-li els pantalons i...riu, passes pel seu costat i la saludes i...riu, es treu la sabata fent cara d'entramaliada i li tornes a posar i... riu, el seu pare i jo tenim una conversa i... riu, li posem la cremeta a la nit i...riu, ja veieu que estem d'allò més divertits a casa, però el que hem descobert que li fa moltíssima gràcia, i no entenc perquè, són les onomatopeies, li encanten! si de sobte li dius: Marina, ups! es parteix de riure i així amb qualsevol tipus d'onomatopeia: clac, tap, aps, tic, pst... no sé, serà per les sessions i sessions de logopèdia que va fer mentre estava a la panxa?

dimecres, 7 de desembre de 2011

11 mesos

Ai, ai, ai! que ja ens apropem a l'anyet, uf! que ràpid! (sé que sempre dic el mateix però és que m'ha passat volant). En aquest més també hi ha hagut canvis:

MOTRICITAT:
Té un domini total de les activitats uni i bimanuals, especialment quan la vesteixo i té alguna cosa a la mà ho va canviant de costat segons li convé depetent de quina màniga posem.
A nivell de deambulació s'aguanta dreta recolzada només amb una maneta i tota sola agafant-se amb les dues manetes va amunt i avall del sofà, la cuina i els mobles del menjador. Encara no s'atreveix a deixar-se anar.
Ha descobert que alguna calaixos s'obren i va a buscar-los per treure les coses.

ALIMENTACIÓ:
Ha provat la pinya, el nap i el gall d'indi.
Continuem fent 4 àpats al dia i, de moment, no necessita res més.

COGNITIU:
Sembla que comença a donar-se quan li cridem la atenció quan fa alguna cosa que no toca, però generalment respòn mirant i intentant tornar a fer-ho, paciència!
En general està molt espavilada i quan vol una cosa no para fins a aconseguir-ho.
Cada vegada vol anar menys al cotxet i vol que la portem a coll, la fem caminar o anar amb la motxilleta.

CARÀCTER:
Continua tossuda i costa fer-la canviar d'objectiu quan vol alguna cosa determinada.
Cada vegada més quan està contenta ho manifesta més a través d'abraçades i diferents mostres de carinyo.

divendres, 2 de desembre de 2011

Parar el temps

Desde que sóc mare hi ha molts dies que m'agradaría que fóssin com la pel·lícula Atrapat en el temps o també coneguda com "El dia de la Marmota" on pel protagonista cada dia és el mateix dia. Doncs hi ha molt dies que m'agradaría que fóssin així, que es repetíssin constantment perquè m'onplen de felicitat.

Especialment, hi ha moments que vull retenir per sempre i no oblidar mai perquè em fan sentir molt i molt bé, com:

· Quan els dissabtes i diumenges vaig a buscar a la Marina al seu llit i estem tots tres una estoneta jugant al nostre llit.

· Quan em crida amb la seva veuta diet mama, em mira, somriu i continua jugant.

· Quan veig la veig jugar amb el seu pare i riure a "carcajada" que no pot més però va demanant més jocs, pessigolles i rialles.

· Quan està a coll del seu pare, fa cara d'innocent, tira alguna cosa a terra perquè jo la reculli i li doni i quan li dóno es parteix de riure sense parar i així s'hi podria estar mitja hora!

· Quan escric a l'ordinador (com ara) i ella ve a escriure també i apreta el teclat i riu, jo penso que diu "´faig com tu mama".

I vosaltres quins moments voldríeu retenir per sempre?

diumenge, 27 de novembre de 2011

Setmana superada, o no?

Aquesta setmana passada el meu marit ha estat fora per feina així que em vaig quedar tota la setmana sola amb la peque. Si haig de ser sincera no em feia massa gràcia passar la setmana sola amb la Marina, especialment tenia por a les nits, no sé mai passa res però si a ella li passava algo quan estàs sol et veus molt indefes i és molt difícil arribar a tot i perquè no dir-ho, sóc una mica poruga i em fa por que algú pugui entrar a casa i estar les dues soles.

Per sort la meva mare, molt amablement (ai les mares, que sempre et salven), es va oferir per venir a passar la setmana a casa i ajudar-me en el que calgui i SORT QUE VA VENIR!!

La primera nit va anar genial, va dormir la nit sencera i sense cap problema, però ai la segona nit! La vam passar al lloro entre vòmits, neteja de llençols, pijames, mal estar, fred, calor... i la tercera i la quarta despertant-se cada  dues o tres hores, amb el que jo estava rebentadíssima, per sort el divendres vaig tenir festa de la feina i em vaig recuperar. Vaig anar al pediatra i em va dir que no tenia res el que em fa preguntar-me si ella estava així perquè notava que el seu pare no hi era i hi era la iaia en lloc seu.

Bé, quan ja la petita ha estat bé, doncs ara tinc a tota la resta de la família malalta: els sogres, ma mare, el meu germà i el meu home. Així que ara em sento com una condemnada a mort, esperant que en qualsevol moment algún virus m'ataqui a mi.

diumenge, 20 de novembre de 2011

New look

Com veireu estic de NEW LOOK!!!!

Desde que sóc mare sento que la meva vida ha canviat, bé no del tot: continuo treballant on treballava, visc allà mateix, tinc el mateix marit i els mateixos pares jejejeje!! 

Em refereixo que les meves preferències, sentiments, valoracions vitals... han canviat, ara veig les coses diferent del que ho veia abans i sobre tot ara el més important per a mi és la meva família i tot el que l'envolta. Jo sempre he tingut les coses clares i he sigut molt positiva però ara cada vegada menys em deixo enmascarar gent negativa i faig allò que vull i estic menys per aquells compromisos absurds que a vegades sorgeixen.

Entre tots aquests canvis cal afegir que m'he aprimat set kilets (oooooleeeeeee) i ahir vai fer un canvi de look, he passat de tenir el cabell per sota les espatlles a sota les orelles, sí, sí m'he tallat el cabell més d'un pam! i posada a fer canvis també he canviat el look del blog!

dimarts, 15 de novembre de 2011

Un nou joc

Hola! Sóc la Marina, que he agafat l'ordinador a la pesada de la Mama que tot el dia està mirant una cosa que es diu "bloc" o algo així.

Us escric per dir-vos que tinc un nou joc: els "clinex". Uf, mencànten! La Mama em deixa una caixa plena de clínex, d'aquells que s'estiren i a mi m'apassiona. Els começo a treure un amb cada mà i vaig molt i molt ràpida, si la Mama es despista en dos minutets puc buidar tota una caixa i ric moltíssim.

Quan la Mama em treu la caixa perquè diu que ja n'he tret masses, doncs llavors faig neu, sí, sí!! començo a fer volar tots els clínex i els faig a trossets petitets i els escampo per tot el menjador, el Papa diu que a casa sembla els Pirineus nevats però jo no sé què vol dir això.

Idea extreta de MamaModerna

dijous, 10 de novembre de 2011

Taaat i la permenència de l'objecte

Molts dels jocs i les cançons amb els que juguem i cantem als nostres fills tenen com a objectiu ensenyar alguna cosa (la cançó "a el mestre em va pegar..." els ensenya les vocals, la cançó "en Joan petit" els ensenya les parts del cos... ) o ajudar a desenvolupar de manera més eficaç algún aspecte evolutiu ( la cançó de "cinco lobitos" els ensenya a fixar-se en un punt en concret).

En aquest últim punt es pot incloure el joc del "tat", us heu preguntat mai perquè serveix? Doncs segons la teoria del psicòleg genètic Piaget servei per aprendre la permanència del objecte.

Segons els seus estudis i teories, fins als dos anys els nens pensen que quan no vèuen un objecte aquest, simplement, desapareix. 

Quan no volem que juguin amb alguna cosa els hi treiem de la vista, es molesten, però ja està, no tenen la intenció d'anar a buscar aquest objecte peque ha sortit de la seva vista i, per tant, ha desaperegut i deixat d'existir per a ells. No és fins a l'edat dels dos anys que entenen que els objectes no desaperèixen sinó que canvien de lloc i cal buscar-los per tornar a aconseguir-los.

dimecres, 2 de novembre de 2011

10 mesos

Aix, el temps passa tant i tant ràpid!! ja són 10 mesos, ja sé que sempre dic el mateix però ES QUE NO M'HO CREC!! QUE RÀPID QUE PASSA!!

Aquest mes:

MOTRICITAT:
Bàsicament el que ha fet és perfeccionar molt tots els seus moviments, gateja molt bé i s'enfila a per tot, ja comença a ser un perill (de moment tot el que són figuretes i coses que es trenquen ja les hem tret del seu abast).
Cada vegada camina millor agafadeta i ja ha començat a llençar-se tota sola però cau al moment! jejeje...està molt graciosa.

ALIMENTACIÓ:
· Hem introduit el peix i el tomàquet.
· Quan li donem una galeta Maria a mitja tarda per rosegar, la fulmina, amb un moment se la menja, pel que veig serà de dolços, com la seva mare.
· Ha començat a menjar trossos grossos de fruita i sembla que va prou bé.

COGNITIU:
· Ha començat a assenyar, no ho fa amb l'objectiu d'aconseguir alguna cosa sinó per fer saber que algo li agrada.
· Ha entès que quan se li amaga un objecte aquest no desapareix sinó que simplement cal buscar-lo.
· Està constantment fent el joc del "tat", es tapa la carona (bé algunes vegades es tapa les orelles) i espera que li fem "taaaat".

CARÀCTER:
· Buf! es va manifestant cada vegada més. Ara si li treiem una joguina o no aconsegueix allò que vol comença a plorar i no de mentida, que li surten llàgrimes grosses, i si li tornem la joguina o fem allò que vol de cop li passa tot, com si no hagués passat res.
· Ha après que fa gràcia i es mira a la gent i li riu tot torçant el cap i esperant que li diguin alguna coseta.
· Quan una cosa li agrada o està contenta pica de mans i riu molt.

Ja té dues dentetes i sembla que surt una tercera.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Multiligüisme

Una de les obsessions de la nostra societat és que els nostres fills aprenguin idiomes, anem bojos buscant acadèmies d'idiomes infantils, colònies o casals d'estiu en anglès, els hi posem DVD's en idiomes que no són el nostre... . I perquè? doncs perquè sabem que els idiomes són molt importants en el món globalitzat en el que vivim i pensem que si de petits ja aprenen una tercera llengua (en el cas de Catalunya) els hi facilitarem l'aprenentatge d'aquesta i no els passarà com a nosaltres que ens van introduir al tercer idioma a l'adolescència i ens ha costat molt adquirir-lo amb una mica de decència.

Però tot plegat té un petit "truc" que rau en la evolució del nostre cervell.

S'ha demostrat que fins a l'edat dels 6 - 7 anys un nen és com una esponja en el tema del llenguatge i, estimulat de la manera adeqüada, és capaç d'adquirir diferents idiomes de manera natural i utilitzar els sons de cada idioma com un nadiu.

I com s'ha demostrat aquest fet?
Doncs a través dels anomenats "nens salvatges". Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut casos en els que l'home (generalment els pares) ha aïllat a un nen de tot estímul i l'ha privat de tota experiència. Han estat nens tancats a armaris, habitacions petits, encadenats a llits... i que no han rebut cap tipus d'estímul.

Aquests nens han estat descoberts quan tenien entre 7 i 12 anys (depèn de cada cas) i s'ha intentat ensenyar-los a parlar però han estat incapaços d'aprendre l'estructura de l'idioma, no han adquirit més de 20 paraules, no tenen comprensió... . En conclusió han passat el anomenat "període crític" per adquirir un idioma i són incapaços de comunicar-se tant a nivell de llenguatge verbal com no verbal.

Així doncs, per tal d'adquirir un idioma amb el màxim d'eficàcia, integrant la seva sonoritat, la seva estructura, el màxim de vocabulari... cal fer-ho abans dels 6-7 anys que encara no ha passat "el període crític".

dissabte, 22 d’octubre de 2011

La primera "fava"

Doncs ja a arribat el dia, la Marina s'ha fomut la seva primera fava important!

Com ja he dit vàries vegades cada cop gateja més, s'enfila, fa equilibris, intenta passar per llocs més complicats, li agrada posar-se dreta... i poc a poc va agafant més confiança en ella mateixa fins que avui patapam!! 

Ella estava dreta recolzant-se sobre la meva tauleta de nit i jo al costat canviant-me de roba, a la que m'he allunyat una mica d'ella ha relliscat i s'ha s'ha fomut un cop a l'ull que arriba fins a la orella. Pobreta! com ha plorat!

D'inci se li ha posat tot ben vermell i inflat, però sort que els nens són de goma, i li ha anat baixant poc a poc. Finalment li ha queda la cueta de l'ull vermella i morada i una ratlla vermella que li arriba fins a la orella i la inflamació ha baixat pràcticament del tot, uf!

A mi s'ha m'ha parat el cor i la respiració quan he vist com se li anava posant la cara i com plorava però poc a poc he vist que tot plegat no era tant escandalós com aparentava a l'inici i m'he anat calmant i tornant a respirar.

M'ha sabut molt greu que caigués estant jo allà al costat i que es fes mal però penso també que és la primera fava important de moltes més que haurà de passar com a procés del seu aprenentge de descobrir el món.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Paaatufeeetaaaaa ooonnn eeeetsss?

Doncs aquesta és la pregunta que li faig constantment a la Marina, ON ETS?. 

Desde que ha començat a gatejar i és autònoma per anar d'un lloc i agafar allò que vol a la que em despisto o vaig un moment al water o aprofito per fer alguna feineta fugaç d'un minutet i la perdo un instant de vista doncs ja la tinc encaixada a algún racó de casa. No sé pas com s'ho fa però tots aquells raconets que hi ha a casa els té identificats, els recorda i els hi encanta, de moment "el top three" dels millors racons són:

- Un espai d'un pam i mig que hi ha entre el sofà llit de l'estudi i una estanteria.

- Entre la roba i la base que hi ha al galàn de la nostra habitació.

- Sota les cadires que hi ha a la taula del menjador. En aquest cas li enganxa la mida justa i assegudeta li falta un dit perquè el cap li toqui a la part de sota la cadira (està molt graciosa)

A vegades penso que li agraden aquests espais perquè els veu a la seva mideta i així pot dominar el seu entorn.

I quins són els racons preferits dels vostres fills i filles?

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Premi!

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit un premi, moltes gràcies guapa!!


Com en d'altres premis per recollir-ho haig de respondre un parell de preguntetes:

1. Les tres cançons que més m'agraden: uf!! buf!! ui!! com he llegit a diferents blogs costa molt escollir tres cançons però tot i això aquí van les meves:

La primera que escullo és Basket case de Green Day, perquè l'he escollit? doncs perquè em recorda a la meva adolescència, a les meves primes nits de "juerga", a aquells nervis per veure passar el noi que t'agrada, a les primeres vegades que em vaig posar rimel, a la feina que tenia en escollir el modelt per sortir... . Al local que anava sempre sonava aquesta cançó i m'encanta escoltar-la de tant en tant per recordar aquells moments tant màgics i especials.


La segona, Tens un amic, la versió que van fer els Gossos per una Marató de TV3. M'agrada perquè és una de les cançons que va sonar al meu casament i sempre em fa sentir emocions molt especials, a més la lletra és preciosa.


I la tercera canço un clàssic del Rock Català, BON DIA!!! dels Pets. Uf! em fascina! si tinc algún dia de baixón i desànim me la poso un parell de vegades i m'animo al moment! Trobo que té una força i una energia brutals.


2. Explicar un somni: normalment no recordo els somnis i els pocs que recordo ho faig a mitjes però penso que és millor ja que lo poc que aconsegueixo recordar és que em persegueixen, vaig amb pijama o sense sabates a treballar o que vull sortir d'algún lloc i no puc, de manera que prefereixo no recordar el que somio.

"I eso es todo amigos"

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Evolució del Llenguatge

Seguint la línea de la Mirashka exerciré la meva professió fent un resum de la evolució del llenguatge en el nen sense cap tipus d'alteració:

Els procés d'aquicissió del llenguatge en el nen està composat per diferents etapes, cal dir però, que regularment es segueixen aquestes etapes però hi ha nens que se salten alguna etapa o aquesta és molt breu i no ens adonem que ha passat.

Abans de començar a dir les primeres paraules amb significat els nens són capaços de comunicar-se amb l'adult a través de gestos, expresions facials -aquí, , l'Onavis ens explica molt bé com és la comunicació no verbal de la seva filla-, somriures... . 


Si comencem per l'inici, el nadó va respon a la parla dels adults de manera definida a través quan gira el cap buscant d'on ve la veu.

Desde l'inici els nadons són capaços de reaccionar especificament davant la veu humana, atendre específicament a aquests estímuls, poden mantenir el contacte cara-a-acara, mantenir o evitar la mirada... a través d'aquesta comunicació afecteva amb l'adult s'aconsegueix posteriorment el desenvolupament del llenguatge vocal.

Fins els 6 mesos el nadó es dedica a balbucejar. Una de les teories diu que ho fa per buscar els sons que més s'assimilen a la seva llengua.

Cap als 6 mesos s'inici la fase de desenvolupament del llenguatge on el nadó ja diferencia entre sons vocàlics i sons consonàntics i ho fa a través de síl·labes que es repeteixen (per exemple TA-TA-TA, MA-MA-MA, PA-PA-PA... ). Paral·lelament comença a prendre forma la entonació, prosòdia i ritme .

Entre els 10 i 12 mesos sorgeixen les primeres paraules, aquest fet no depèn tant de la destresa del nen sinó de la intencionalitat i la resposta que donin els pares o l'entorn a aquestes paraules. Per exemple: quan diu TATA no li donem impotància però quan diu PAPA l'aplaudium, li fem una rialla, li assenyalem el papa... de manera que relaciona la paraula amb una cosa agradable i repeteix el fet. A partir d'aquesta edat van augmentant aquestes paraules fins que als 18 mesos que ja són capaços de dir unes vint paraules.

En un inici el nen utilitza una mateixa paraula per referir-se a vàries coses, per exemple AIGUA, pot ser que té set, que plou, que hi ha alguna aixeta oberta de casa... .

En aquesta edat també augmenta ràpidament la comprensió del llenguatge de l'adult i a partir dels 18 mesos el nen comença a emetre frases de dues paraules de manera espontània i el seu vocabulari va augmentant progressivament fins a les 50 paraules.

Als 20 mesos la progressió de vocabulari arriba a les 100 paraules, a les 300 als dos anys i a les 1.000 als tres anys.

Entre els 24 i 30 mesos el nen és capaç de comprendre tot el que se li diu i comença a tenir curiositats preguntat el nom de les coses.

Als 36 mesos el nen manté el llenguatge telegràfic però ja fa frases de més de dues paraules i és fa entendre perfectament.

Ressaltar que fins els dos anys el nen pateix molts canvis morfològics del cervell que fa un augment de pes del 350% mentre que a partir d'aquesta edat i fins a la adolescència és del 35%.

Bé espero que tot plegat no sigui un embolic i sigui de la vostra utilitat. Tinc pensades més entrades d'aquest tipus, entre elles una sobre el Bilingüisme.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

I ja despunta!!

Doncs ja la tenim aquí!!! amb nou mesos i dos dies ja tenim la primera denteta!!!

Avui quan m'ha mossegat el dit a la tarda, dic, ups! què és això! doncs la punteta de la primera dent!!

De moment, no ho vull dir massa alt, ella no ha notat massa res, està més sensible i cansada però ja està però a la mare li ha fet moltíssima il·lusió!!!

Em sembla que el costum que té de saludar-me mossegant-me la barbeta l'haurem d'anar deixant endarrera!

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Nou mesos!

Avui la Marina fa nou mesos i no puc evitar dir el tòpic de: "uf! que ràpid que passa!" però és que realment és veritat, un mes toca amb l'altre i els nostres fills cada dia es fan més grans.


Les novetats d'aquest més són:


MOTRICITAT:
En aquesta àrea ha fet un gran avanç. Fins el seu interés es centrava en agafar les coses del seu voltant i moure-ho al seu gust però d'un dia per l'altre ha començat a mostrat interés per desplaçar-se i és un no parar!
· Ha començat a gatejar i cada dia agafa més agiliat i velocitat.
· Começa a demanar estar dreta. Quan passa això la deixem dreta agafadeta al sofà o algún moble o l'agafem per les manetes i la fem caminar i ja comença a fer algún passet de manera inconscient.
· Està agafant molta autonomia per desplaçar-se i agafar allò que vol.
· Ha començat a enfilar-se als llocs (perill!)

LLENGUATGE I PARLA:
· Quan ens veu ja ens diu PAPA o MAMA.
· Als nens i nenes que veu de la seva mideta comença a dir-los NENA.
· Diu IAIA però encara sense objectiu.

ALIMENTACIÓ:
· Hem començat a posar-li alguna galeta Maria a la papilla de fruita o dona-li sola a mitja tarda.

COGNITIU:
· Cada vegada li interessa més el seu entorn i es fixa en tot, quan hi ha alguna cosa que no veu allarga el coll per veure-ho com sigui (és molt graciós quan fa això)
· Ha començat a imitar algunes cosetes, nosaltres tirem petons i ella fa igual.
· Ja diu adéu amb la maneta.

CARÀCTER:
· Es comença a fer sentir i quan alguna cosa no li sembla bé crida i plora fins que ho torna a aconseguir o la distreiem perquè s'en oblidi.
· Ha començat a fer xisclets molt aguts com a manera de cridar la nostra atenció.

divendres, 30 de setembre de 2011

He fet de Mami!!!

El mateix dia que la Marina començava la Llar d'Infants jo vaig començar a treballar i degut als meus horaris no la puc portar-la ni anar-la a buscar ja que a les 9h i a les 13h estic treballant. 

El cas és que avui tenia festa i he pogut exercir de mama 100%. Ens hem llevat, l'he arreglat, m'he arreglat, li he donat l'esmorzar, hem jugat i hem anat cap a la Llar. Com ja us vaig dir s'ha adaptat molt bé a l'escola però avui ha notat alguna cosa extranya i, pobreta, ha plorat quan l'he deixat, per sort ha durat un minutet (he espiat per la finestra de la classe)

Després m'he dedicat a fer de maruja també 100% fins que he anat a buscar-la, després: donar-li el dinar, fer el dinar per nosaltres, posar la petita a dormir, continuar fent feina, migdiadeta, volteta i comprar les quatre coses que sempre et fan falta.

I aquest ha estat el meu dia!! Haig de dir que he gaudit molt del dia i m'ha passat volant però no he pogut evitar pensar: M'agradaria deixar de treballar ique aquesta fos la meva rutina diària? Em sentiria realitzada? Podria viure fent diàriament aquestes activitats? M'omple això?

I les respostes són: no, no, no i no. Sense ànim d'ofendre haig de dir que fer exclusivament de mami i de mestressa de casa no m'omple, penso que com a persones necessitem algo més a les nostres vides. Tot i que quan anem corrents als llocs mig despentinades, suant i nervioses, pleguem rentadores a les onze de la  nit, no tenim temps de llegir llibres, sempre tenim la sensació d'anar atrapades de temps i ens caguem en tot per ser mares i treballadores aquest tipus de vida m'agrada. La vida de mestressa de casa i mami a temps complert em fa sentir com una dona dels anys seixanta i no hem lluitat durant tants anys per tornar endarrera.

I vosaltres com sentiu tot plegat?

dimarts, 27 de setembre de 2011

Mode ON

Hola a tothom!!

He estat uns dies totalment desapareguda sense escriure al blog i sense fer comentaris en d'altres. Vaig tenir una baixada anímica important ja que em van donar uns resultats mèdics i em van trobar una coseta que no és greu però sí important, i he estat uns dies assumint tot plegat. Ara em toca estar una temporada cuidant-me per tal que tot torni al seu lloc i que tot plegat quedi de manera residual i com una anècdota.

Us explico les novetats d'aquests dies:

- La Marina s'ha adaptat molt bé a la seva nova rutina. La Llar d'Infants li va genial i no ha plorat ni un dia. A     més sembla que hi va molt contenta. Aquesta bona adaptació em fa estar molt tranquila ja que, com a mare patidora (com totes), estava a l'espectativa de com aniria tot plegat.
Per un altre costat fer-vos saber que ja gateja! així que ja sabeu bé el que és això! tot el dia darrera d'ella!

- La Mama de la Marina també s'ha adaptat molt bé a la reincorporació de la feina. El primer dia em va semblar que tot passava com una pel·lícula i tenia la sensació de no acabar d'enterar-me massa de les coses però ara ja estic totalment integrada i adaptada (quin remei! jejeje)

Bé, ja veieu que no és tant fàcil lliurar-se de mi jejejeje!!! a més tinc molts post pensats!!!

Una abraçada


divendres, 16 de setembre de 2011

La Marina va a la Granja

Igual que en Teo, la Marina també fa moltes activitats i aquest dissabte vam anar a una Masia on tenen diferents animals. La Masia és dels pares de la meva cunyada de manera que vam tenir uns guies genials que ens anàven explicant quin era el caràcter de cada animal i si la petita s'hi podia apropar o no.

Vam veure eugues, una ase amb el seu fillet, emús, oques, diferents tipus de gallines, cabres tibetanes, xais, diferents ocells, gossos...  i fins i tot vam muntar a la Marina a sobre de les ases!!


Hi va haver vàries curiositats:

- Els animals grans (bàsicament les eugues, l'ase i els emús) la Marina no els hi fèia ni cas, ja se li podien apropar, la vam montar a sobre, fèiem que els toqués... però ella ni cas, com si allà no hi hagués res del seu interés (no va servir de res la meva preocupació de si a la nena li fèien por aquests animals per ser massa grossos).

- Els animals petits la van fascinar, especialment els que s'estàven quiets. Hi havia un lloro que està molt humanitzat que s'aprova a ella i li encantava. A un gos que li agraden molt els nens, fèiem que la Marina l'acariciés i ella es partia de riure cada vegada que li passàva la mà pel pèl.

Em pregunto perquè no va fer cas als animals grans, no ho entenc!

divendres, 9 de setembre de 2011

Molts canvis

Doncs ja està! ha arribat el setembre o com diu la cançó del Duo Dinámico: El final del verano llegó  i amb tot això molts canvis a la meva vida:

Un d'ells és que la peque anirà a la Guarderia.

Aquesta setmana em vaig reunir amb la mestra de la Llar d'Infants de la Marina, també vam tenir una reunió general del cicle infantil i ens van tornar a ensenyar la Llar. 

En general em va agradar molt el director de l'escola (en el bon sentit, eh), la seva mestra i les instal·lacions (aquestes ja les coneixia). Ara queda esperar a veure com anirà tot plegat. La veritat és que tinc por, la Marina farà P-O i en aquella classe hi haurà vuit nens entre vuit mesos i mig (ella) i quatre mesos, de manera que estàn en etapes evolutives molt diferents i això em preocupa. És molt difícil que una mestra i mitja ( hi ha una noia de reforç a estones) estigui per tots els nens, els dóni els menjars corresponents, els faci dormir, estigui per a ells, els canvii els bolquers... i a sobre tinguin temps de fer alguna activitat. No pretenc que la mestra els hi expliqui un conte o els hi canti cançons  però si que m'agradari que fessin algunes activitats adaptades a nadons, com treballar el tacte, els féssin escoltar música... .

També em preocupa i em fa estar a l'espectativa el fet de com la Marina s'adaptarà a la Llar, a la mestra, als companys, als nous horaris... .

Pel que fa a la logística diària estic molt tranquila perquè tot plegat queda molt rodó i còmode per a tothom. A més tenim la sort que fins el mes de febrer el seu pare o jo podem fer els festius que fa ella.


Un altre canvi és que torno a treballar. Després de onze mesos sense treballar torno a la realitat, uffffffff!!! 

Per un costat tinc ganes de tornar-hi, de reprendre la meva activitat habitual, a mi m'agrada molt treballar, em fa sentir realitzada i plena però per un altre costat em fa por, no sé com em sentiré. Passar d'estar 24 hores amb la meva filla a veure-la a partir de les cinc de la tarda és un gran canvi, em preocupa com ho portarà ella i com ho portaré jo! però suposo que tot plegat no serà tant traumàtic com ara penso.

Sé que aquest canvi serà beneficiós per a totes dues per a mi per tornar a ser treballadora i perquè deixaré d'estar tot el dia pendent d'ella i per a ella perquè es relacionarà amb altres nens, veurà altres cares i tindrà uns hàbits.

Uf, espero que tot plegat vagi bé. Suposo que com em diu tothom s'ha d'esperar que passin una o dues setmanes per entrar a la rutina i comprovar que tot va com una seda. 

dimecres, 7 de setembre de 2011

Marina's creations :)

El final d'Agost i l'inici del Setembre no és una època que acostumi a agradar massa ja que s'acaba l'estiu, ja comença a fer aquell ventet vespertí més fresquet, es fa fosc més d'hora, s'ha de començar a treure els texans i les jaquetetes del armari... però a casa nostra és com si fos festa major! Ja fa uns dies va ser el meu aniversari i avui és el del meu marit alies "papa de la Marina".
Com que és el primer aniversari que passa amb la peque tenia ganes de fer alguna cosa perquè quedés de record, una cosa d'aquelles que guardes i quan la nena es fa gran li ensenyes tot dient "mira això és del primer aniversari que va tenir el papa amb tu al món". Així que pensant pensant vaig decidir fer una samarreta.
Després de buscar a moltes botigues vaig aconseguir trobar una samarreta bàsica (l'únic color que vaig trobar va ser el blanc), uns rotuladors especials per roba i una mica de imaginació han fet la resta. 

diumenge, 4 de setembre de 2011

Vuit mesos!

Aquest mes anem una mica tard perquè ja fa tres dies que la Marina va fer els vuit mesos (és que encara estem de vacances), aquests són els progressos mensuals:

MOTRICITAT:
· Ja s'asseu perfectament i juga sempre assegudeta.
· No gateja però es posa de quatre grapes, va amunt i avall i gateja una mica cap endarrera.
· Quan vol una cosa va rodolant i apropant-se cop pot fins a aconseguir-ho.

LLENGUATGE I PARLA:
· Es passa el dia xerrant, no calla, el balbuceig ha evolucionat molt i cada dia surten sons nous, ja diu MAMA (ho diu amb objectiu quan està en crisi i vol que l'agafi), PAPA, NENA, TATA, TITI.
· Quan li agrada un joc comença a dir OOOHHHH, OOOHHHH, està moníssima quan fa això!
· Quan vol que algú estigui per ella els crida fent EEEEEEEE, EEEEEEE i no para fins que aquella persona li diu alguna coseta (això ens ho fa pel carrer i passem una mica de vergonya)
· Ha començat a fer "pedorretas" i la "moto".

ALIMENTACIÓ:
· Hem introduit els cereals amb gluten, la resta continua igual.
· Li hem començat a donar algún palito entre àpats.

SON:
· Fa una migdiada d'uns 40min a mig matí, cap a les 14:30h fa la migdiada de ben dinat que dura cap a una hora i mitja.
· Continua dormint tota la nit seguida.

ALTRES:
· Ja li hem canviat la cadireta del cotxe i va mirant endavant, està molt contenta tot i que se li fa extrany.

dijous, 1 de setembre de 2011

Big Love

Fa uns dies que a casa mirem la sèrie Big Love

És una sèrie ambientada al estat de Utah als EE.UU.

S'explica la història d'un home que és propietari d'una cadena d'articles de la llar (el típic home americà que del no res ha aixecat una gran empresa, fa honor al perfil de somni americà) i que practica la poligàmia. Està casat amb tres dones i té set fills. Cada mare amb els seus fills viu a una casa i les cases es comuniquen entre elles pel pati interior. Cada una de les dones organitza casa seva però ajuda a les altres en el que necessitin. Un cop a la setmana les dones es reuneixen i marquen el calendari de quina nit passarà el marit amb cada una i organitzen la convivència en general (economia, recados...), també tenen un sopar i un dinar familiar a la setmana, la resta d'àpats cada família els fa a casa seva.
Hi ha una de les dones, la primera amb la que es va casar, que fa de "primera esposa" i és, d'alguna manera, la que ho organitza tot i la portanveu familiar. Com que la poligàmia està prohibida és la que actua d'esposa a nivell públic i social, i les altres han d'amagar que estàn casades.

RELACIONS SOCIALS:
· Tot i que cada família té casa seva consideren que tot és de tots i que cal treballar per un objectiu comú, la família.
· Tots els membres de la família entren a totes les cases quan volen i agafen el que volen sense cap inconvenient.
· Cada una de les esposes està casada amb el marit i a l'hora estàn casades entre elles, de manera que cada esposa considera que està casada amb un home i dues dones.
· Els fills són del mateix pare (el marit en comú), totes les esposes consideren que tots els fills són seus.
· Cada esposa té una personalitat pròpia marcada i veu la religió de manera diferent però tenen clar relacions familiars que s'han d'establir per a una bona convivència.
· Les esposes a vegades tenen enveja de la relació afectiva que té el marit amb alguna d'elles però no tenen enveja de les relacions físiques que mantenen marit-esposa.
· Els fills malgrat estàn cuidats per les tres esposes cada un té a la seva mare de referència.
· El pare i els fills tenen relació de manera esporàdica.
· El pare sap què passa a les cases i a la convivència general però delega la solució dels problemes a les diferents esposes i ell es dedica a treballar.

Aquesta sèrie m'està donant molt a pensar i m'ha portat a fer-me moltes preguntes:
- Generalment ens molesta que la nostra parella es miri algú altre repetidament i si hi ha resposta per part de l'altre persona aquest sentiment es posa a nivell d'enveja i recel, així doncs; com es pot ser capaç de veure de manera natural que la teva parella convisqui amb una altre dona?

- La segona i tercera esposa, com toleren amagar, a nivell social, que estàn casades i tenen una família?


- La poligàmia l'han escollit els pares com a opció però és just pels fills? és just que s'hagin d'amagar davant de tothom perquè els seus pares estàn fent una cosa il·legal?


- Referent al tipus de convivència, jo permetria que altres persones entréssin a casa meva, voltessin i fessin el que volen?


- Referent als fills, jo seria capaç de sentir els fills del meu marit amb una altre dona com els meus fills?


Bé, ja veieu que aquesta sèrie dóna per moltes preguntes!


  

dimecres, 31 d’agost de 2011

32+1=33

Fa un any tal dia com avui vaig posar nom a la meva filla, ho recordo perfectament perquè és el dia del meu aniversari. 

Vam anar al ginecòleg (quin millor regal que veure el teu fill/a aquest dia) i jo estava ben nerviosa per saber com evolucionava el meu/va fill/a i quin seria el seu sexe. Així que res, sala d'espera, esperar -al ginecòleg sempre t'has d'esperar-, nervis, impaciència, vam passar a la sala de visita, fora roba, bata que no saps mai com posar-te, passar per la bàscula, fredor a la panxa, s'engega la pantalla, ultrasò i tatxan!! ÉS UNA NENA!!!

La gent del meu entorn, les companyes de feina i la família em dèien que portava una nena però jo estava convençudíssima que era un nen, així que quan el ginecòleg ens va dir que era una nena li vaig demanar que ho tornés a mirar bé jejejeje...i va confirmar que era una nena, de manera que ja sabíem que seria la nostra Marina.

Tal dia com avui també li vaig comprar la primera robeta a la meva filla i vam començar a pensar en com descoraríem la habitació, pintaríem la paret, quins vinils posararíem...

De manera que avui jo faig trenta-tres anys i la meva nena fa un any que és nena.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Premi!


L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit un premi, moltes gràcies. Per recollir-lo haig de dir set coses sobre mi, aquí va:

1. Em fan molt fàstic les serps, no les puc veure ni per la tele.
2. M'agrada molt cuinar i especialment fer pastíssos.
3. Aviat serà el meu aniversari i em regalaràn una màquina de cosir, em fa molta il·lusió, tinc ganes de fer-li vestidets a la Marina.
4. M'encanta viatjar, he anat a força llocs però encara en tinc molts de pendents, especialment Xina i Rúsia.
5. Sóc una fan de les bambes Converse  i Munich les tindria de tots colors i tots els models.
6. Si em perdo no em busqueu mai a un país de fred, no el suporto.
7. Disfruto molt escoltant música i cantant les lletres, tot i que ho faci fatal!!

Jo passo el premi a:

Pell a pell
El blog de Inma
Descubriendo un nuevo mundo

divendres, 26 d’agost de 2011

Cançons infantils

Aquesta setmana hem comprat el primer CD de cançons infantils per la Marina, tot i que jo he sigut molt de Casals d'Estiu i em sé un gran repertori de cançons infantils me n'he adonat que hi ha algunes lletres que se m'han  oblidat, d'altres que no les canto massa bé -suposo que en el seu moment ja me les inventava- i d'altres cançons que simplement no em venen el cap perquè ja fa molts anys que no les canto.

Tinc ganes de traspasar-li a la meva filla la cultura de les cançons infantils catalanes de falda, de dansa i joc, de bressol... ja que penso que:
· Són part de la nostra cultura.
· És una bona manera d'interectuar amb d'altres nens/es de la seva edat i amb adults.
· Afavoreixen el desenvolupament cognitiu, motriu, afectiu, intel·lectual i auditiu. 

Per començar a iniciar-nos dins d'aquest món hem escollit un CD del mestre, Salta Miralta d'en Xesco Boix i sembla que a la Marina li ha agradat molt perquè s'estava atenta escoltant i quan la música s'animava picava amb les mans i cridava.

Si sabeu d'altres CD's que estguin bé, m'ho dieu ja que quan vas a mirar a les botigues n'hi ha moltíssims i no saps quin escollir.

dimecres, 24 d’agost de 2011

Crònica de la trobada de mares blogaires

Començem el dia: cert neguit, nervis, cotxe, corves, on és el restaurant? més corves, pols, camí sospitós, ah! aquí, ja hi som!

Mirem a la dreta a l'esquerra, mira aquí arriba algú! anem al restaurant, acollidor, ambient familiar, estarem bé! ostres, aquí arriba algú més!

Cerveseta, caca-cola, fuet, patates, olives...mira ara arriben els que falten!

Dinem, amanides, molts sustos, un jirafa lila, un botiquin de llauna d'infermera transformat en caixa pels colors, espàrregs a la brasa, clips de kitty, una nevereta portàlil que fa de bolso, uns peuets que segueixen a uns altres allà on vagin, una ampolla antiga en perill, xai a la brasa, una pipa  que circula per tot el menjador, corredísses, un lleó de color groc, enfilades a una llar de foc, gelats, sabatatetes de vàries mides deixades a un costat, peus descalços, mares relaxades, rialles, converses llargues.

Oques cridaneres, un gos, fotos, galls valents, conills tranquils, una maneta que t'agafa i t'acompanya fins a les gallines, espectació, pastetes de sorra, fotos de grup, continuen les converses, un ponei amb cua llarga, pols, balim-balom, tres caballs grossos, dos petons, carreguem cotxes, no hi ha ganes de marxar però la petita apreta, FINS UN ALTRE!

Tornada: satisfació, fora nervis, relax, nena que tot i no haver fet migdiada no dorm en tota la tarda, molt contenta amb l'experiència, ganes de tornar-hi, ganes de parlar de més coses, han quedat coses al tinter -la propera vegada hauré de fer una llista mental dels temes dels que m'agradaria parlar-, m'he sentit molt bé, còmode, relaxada, propera a les meves companyes blogueres, satisfeta.

dilluns, 22 d’agost de 2011

Flosi baby confort - I

Una de les millors adquisicions d'aquest estiu ha estat el Flosi Baby Confort -I del Imaginarium, un flotador com el de la fotografia. Ens el van regalar a principi d'estiu i no teníem massa clar si l'utilitzariem o es quedari a l'armari guardat, però n'estem encantats:

AVANTATGES:
- És fàcil i ràpid d'inflar.
- És lleuger i està ben acabat especialment els cantos que en els flotadors a vegades provoquen talls.
- Al tenir un forat al mig et permet posar-lo a un dels mànecs del cotxet, de manera que tu no l'has de portar.
- Un cop asseguts i dins l'aigua els cobreix fins a la cintura, de manera que si l'aigua està freda es pot utilitzar igual.
- Els  nens queden ben posicionats i segurs de manera que tu tens marge per fer algún cabussó i una nedadeta ràpida.
- Permet als nens  estar-se una estona a l'aigua de manera indepedent i nedar amb les cametes.

DESAVENTATGES:
- Aquest model és per nens fins a 11kg de manera que només dura un estiu, pel proper any caldrà comprar el número dos.

PD: No tinc comissió al Imaginarium!!!


diumenge, 21 d’agost de 2011

7 entrades, una mica d'història

l'Anna del blog de lamama m'ha proposat participar en un joc on es fa un recull de les set entrades més representatives del blog, ja sigui per què han sigut boniques, controverties... .
No sé exactament qui de la blogosfera va iniciar aquest joc (que em disculpi per no saber-ho), però he estat pensant en el fet curiós que escollís ni més ni menys que el nombre 7 i he buscat el seu significat, que podreu trobar aquí, quedereu parats/des de la multitud de significats i simbolismes que té aquest número.

Aquí van les meves set entrades:

L'entrada més bonica...doncs una que vaig fer fa molt poc Moment per retenir on explico la primera vegada que la Marina va dir Papa i Mama.

L'entrada més popular...penso que va ser la que explicava la crísi que vam tenir a casa amb la papilla de verdura, aix!! sort que ja ha passat tot plegat i ara se la menja molt bé. Em va agradar molt la col·laboració i les aportacions que va  fer tothom. M'agrada sentir el blog comun espai de trobada d'experiències i debat.

L'entrada més controvertida... potser la guerra dels gens no pas perquè l'entrada fos controvertida com a tal sinó perquè sense adonar-me'n es va generar un seguit d'opinions en les que tothom opinava exactament el mateix.

L'entrada més útil... no sé massa quina dir ja que per a mi aquest bloc és una manera d'expressar-me, posar en ordre moltes idees i pensaments i deixar per escrit coses que no vull oblidar. Seguint aquesta línea per a mi les entrades més útils són les que explico cada mes els progressos de la meva filla.

L'entrada que no va rebre l'atenció que es mereixia...com ja he dit abans, aquest blog no pretén ser res més que un recull d'experiències, sentiments i pensament personals. Quan escric sempre tinc ganes de saber si   la gent ha comentat el meu post però no ho escric per tal de rebre més o menys atenció.

Una de la qual estàs orgullosa...doncs ni més ni menys que la primera entrada perquè em vaig decidir a fer el pas d'escriure un blog. Si la repasseu veureu que la meva idea era fer un blog personal amb un recull de diferents temes però finalment el blog s'ha encaminat a un únic tema, la maternitat i estic encantadíssima.

Bé, això és tot. Pel que he vist tots els blogs que llegeixo normalment ja han fet el joc o ja els hi han passat així que tot i que no li passi a ningú directament sí que animo a tothom a participar.

dissabte, 20 d’agost de 2011

Vacances!


Aquests dies estem de vacances, bé, està de vacances el meu marit ja que com que jo encara no m'he reincorporat a la feina, literalment, no estic de vacances.


El cas és que aquests dies estem disfrutant molt d'estar tots tres junts i tenir temps per a fer moltes coses. 

Al final, com que la Marina encara és petita i no teníem ganes de la logística que comporta marxar unes nits d'hotel i no teníem massa clar com aniria tot plegat,  hem decidit quedar-nos per aquí i fer sortidetes d'un dia.

Pel moment hem anat a passar una setmana a la platja a casa els avis i ens ho hem passat molt bé: passejades, platja, piscina, paella a ran de mar, sopars a la fresca, xerrades llargues amb amics i trobades sobtades amb d'altres, migdiades familiars (pares i Marina) i molt, molt relax. 

La Marina s'ho ha passat genial, de la platja destacar:

· Com que encara és petita anàvem d'horeta a la platja, cap a les 10.30h i ens hi estàvem entre una hora i hora i mitja. 

· No hem anat cada dia a la platja ja que consideràvem que no seria bo per la seva pell, tot i estar pràcticment tota l'estona sota la umbrel·la, estem descobrint que la nostra filla és una conguita, està ben morena!!

· Sembla  que hem trobat una bona logística per baixar amb tots els trastos a la platja (kit de pala, galleda i ninos, umbrel·la, flotador, cabàs amb toballoles, bolquers normals i de platja, toballoletes i crema solar i el cotxet) -i pensar que jo hi anava amb la toballola i les claus de casa-

Ja veieu que no hem parat!!



dilluns, 8 d’agost de 2011

Moment per retenir


El dissabte al matí amb la Marina i el seu papa vam viure un moment d'aquells especials, que vols retenir durant tota la vida, que no vols que mai se t'oblidi i que, fins i tot, voldries parar el temps en aquell moment.

Explico:

Els caps de setmana, quan ella es lleva, la posem al llit amb nosaltres i estem mandrejant i jugant amb ella una estona. Així doncs, estàvem tots tres estirats al llit acabats de llevar i la Marina anava jugant, que si ara tombo cap aquí, que si ara cap allà, que si em menjo una mica els llençols, que si babejo una mica al papa i després a la mama...doncs en aquesta línea estàvem quan ella es posa de boca terrossa, es recolza sobre els seus braços. estira el coll, mira al seu pare i diu PAPA, em mira a mi i diu MAMA. 

I el Papa i la Mama amb la boca oberta sense saber reaccionar. Vam trigar a fer-li una festa pel que havia fet perquè no ens ho crèiem. Va ser un moment preciós.

M'encanta que la maternitat t'ofereixi aquests petits-grans moments màgics que fan que totes les penes, angoixes, pors i dubtes desapareguin.

divendres, 5 d’agost de 2011

Primer banyito assegudeta

Vam començar a fer el "banyito" a la seva banyereta amb una hamaca per tal que estigués estirada i, per tant, més còmode. Quan la seva banyera es va quedar petita la vam deixar i vam passar a fer el banyito a la banyera gran amb la hamaqueta i ella hi estava d'allò més bé. Ara que ja s'aguanta molt bé assegudeta hem passat a fer la banyera en aquesta posició.


Avui ha estat el primer dia i feia una cara que no s'ho creia. Ha canviat la seva prespectiva visual  i he quedat sorpresa de com se n'ha adonat. Mirava tot el seu voltant ben sorpresa i de tant en tant deixava anar algún OOhhh!! (bé, el so no era exactament aquest però jo l'interpreto així).

Picava ben animada amb les mans a l'aigua i ha picat també a les parets de la banyera. Només ha tingut problemes amb les joguines, que la Marina les intentava agafar però elles s'allunyaven (suposo que a ningú li agrada ser mossegat, ofegat, estampat contra les paret, babejat...)

dimarts, 2 d’agost de 2011

Set mesos

Com els nans de la Blancaneus, els colors de l'arc de Sant Martí o les marevelles del món, la meva nena avui fa set mesets! Com sempre ha anat progressant molt:

MOTRICITAT:
· Ja fa el caneló, és a dir que és capaç de girar-se de boca avall a boca amunt i al revés.
· Quan està jugant boca avall cada vegada aixeca més el cos i va rotant sobre ella mateixa de manera que on té el cap acaba tenint els peus.  Com que cada vegada es mou més hem fet redistribució del menjador i li hem creat un espai de joc per a ella (semblo l'anunci d'Ikea, desde que ha nascut la Marina estic constantment redecorant la meva vida).
· Comença a aguantar-se asseguda però encara no per deixar-la en aquesta posició jugant.
· Ha après a rebutjar amb la mà allò que no vol (com el menjar)

LLENGUATGE I PARLA:
· El balbuceig ha evolucionat molt i ja es concreta en forma de TATATA, TAITAI i TITAAA.
· Ja diu MAMA, però sense objectiu definit.
· Ha agafat d'afició xiuxiuejar, li encanta!
· Ha començat a reclamar la nostra presència quan no ens veu.

ALIMENTACIÓ:
· Li continuen encantant els cereals i la fruita.
· Sembla que anem millor amb la verdureta.
· Continuem sense tenir èxit amb els iogurts.

SON:
· Va a dormir més tard, a les 21.30h perquè abans no hi ha manera que s'adormi. Dorm la nit sencera, sense cap despertar, fins a les 7.30h. (no està malament, ehh)

CONDUCTA I GUSTOS:
· Ha començat a reclamar la nostra presència quan no ens veu.
· Li comença a agradar la tele.
· S'està aficionant a mirar i agafar les joies que porta la gent.


diumenge, 31 de juliol de 2011

PREMITS!!

Aquesta setmana he rebut dos "premits" i estic molt contenta perquè em fan molta il·lusió.

El primer premi ve de part del blog de Inma y su mundo, un blog de maternitat que he descobert recentment on, l'Inma ens explica les aventures i desventures diària de la seva vida i la seva maternitat. Muchas grácias por pensar en mi!!




Aquest premi ve sense preguntes i jo el passo a....

· l'Erna de Pequeña Budda Islandesa perquè m'agrada molt llegir com viu la seva maternitat desde Islàndia.
· La Mama Moderna de Una Mama a la Vida Moderna perquè ens explica la maternitat desde anglaterra amb les seves aventures i desventures.
· A l'Anna de lamama perquè m'encanta llegir les seves històries de la Història de la maternitat.


El segon premi ve de part de La Mama Moderna, moltes gràcies guapa! Per recollir el premi haig de contestar unes preguntes, aquí va: 



1. Una cançó que t'emocioni i el motiu: 
Tens un amic la versió feta pels Gossos (la van fer per una edició de la Marató de TV3) però la originar és de Carole King.

2. País on t'agradari viure si poguéssis escollir i el motiu:
Si es per establir-m'hi amb la meva família, a cap, aquí hi visc molt bé i m'agrada molt viure on visc.

3. Com et descriuries en 5 adjectius:
Doncs...assertiva, empàtica, positiva, simpàtica i alegre.(visca l'autoestima)

4. Alguna vegada algú et va dir com seria el teur futur?
Doncs sí, en una fira mitjaval amb una amiga ens vam animar i vam anar a que ens lleigíssin la mà. La noia no va encertar res de res!!

5. Un objecte que sigui important per a tu i el motiu: 
No sóc persona de tenir molt "apego" als objectes però últimament dóno molta importància a les fotografies, ja sigui en àlbum o format pen.

6. El teu perfum preferit:
No sóc de perfums ja que les olors fortes sempre m'han molestat, a més, durant l'embaràs em costava molt suportar moltes olors (bé en aquell moment em semblaven pudors) i això encara no m'ha marxat del tot. En lloc de perfum sóc de cremes hidratants perfumades, m'agraden les olors àcides i florals. Si haig d'escollir una crema entre totes em quedo amb la Oilily.

7. D'on creus que ve la sort?
Uf! gran pregunta que durant uns anys de la meva vida me la faig fer moltes vegades! Penso que la sort s'ha de treballar, un ha de ser constant, tenaç, alegre, pensar en positiu...i poc a poc contruir el seu camí sense avarícies, arrogàncies ni altiveses i d'aquesta manera, sense adonar-te'n arriba la sort de sobte.

He de passar el premi a set persones per tal de seguir la cadena, però ho passaré a sis persones que és a les qui em ve de gust passar-li:

· A Educando a cuatro, per la seva tasca diària com a mare de quatre criatures.
· A la Sílvia de Crònica d'una recerca perquè m'agraden les aventures que ens explica del seu peque.
· A Oposicions a pares perquè s'animi que tot anirà genial.
· A la Ira de mà a mà, pell a pell, cor amb cor perquè m'agrada la proximiat amb la que escriu el seu blog.
· A la Inma de Inma y su mundo un blog que he descobert recentment i que aconsello.
· A la Rechel de Como ser mamá y no morir en el intento per les aventures que ens explica desde Alemanya.


dijous, 28 de juliol de 2011

La bella Lola


La Marina ja domina completament els seus braços i les seves mans, ara allò que vol ho agafa i ho fa anar com a ella li ve de gust. 

Fa cosa d'un mes feia el que nosaltres li dèiem "el gat xino", és a dir que deixava el colze enganxat al cos i movia el braç amunt i avall. Aquest moviment ara ha anat progressant i ja no enganxa el colze al cos i mou tot el braç (del hombro a la mà) amunt i avall. El graciós de tot plegat és que li posem un mocador a la mà i el va movent i sembla que s'acomiadi i nosaltres li cantem l'havanera de la Bella Lola i ella s'ho passa d'allò més bé.
Sembla que va agafant aire mariner, tal i com diu el seu nom!


Despues de un año de no ver tierra
por que la guerra me lo impidió
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazon.

Cuando en la playa la bella Lola
su larga cola luciendo va
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compas.

Ay que placer sentia yo
cuando en la playa saco el pañuelo y me saludo.

Pero despues llego hasta mi
me dio un abrazo y en aquel acto crei morir.

Despues de un año de no ver tierra
por que la guerra me lo impidió
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazon.

Cuando en la playa la bella Lola
su larga cola luciendo va
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compas.

Ay que placer sentia yo
cuando en la playa saco el pañuelo y me saludo.

Pero despues llego hasta mi
me dio un abrazo y en aquel acto crei morir.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Desesperada amb la papilla de verdura


Gairebé fa dues setmanes que vam començar amb la papilla de verdures i hem anat encadenant fracàs darrera fracàs. Aquesta imatge que he trobat per internet descriu molt bé la cara de la meva filla quan li dóno la verdureta.


Vam començar amb la papilla senzilla de patata i pastanaga i no va passar de les tres cullerades, després hi vam afegir mongeta i no va passar de les dues cullerades; vam canviar la mongeta pel carbassó, sembla que s'ho menjava més bé ja que aconseguíem que es mengés 80ml però al segon dia va començar a fer fàstics fins que va vomitar tot el que s'havia menjat.

Els dos últims dies he afegit el pollastre, de manera que la papilla porta patata, pastanaga, carbassó i pollastre, ahir es va menjar 100ml però avui ho ha vomitat tot.

Així doncs, estic totalment perduda!! Quan sembla que hem trobat la fórmula del que li agrada el dia següent es nega a menjar o ho vomita i el dia que vomita provo de donar-li un bibi de llet però no el vol de manera que aquell dia no dina. Ah! i oblidem-nos totalment de fer postre ja que el iogurt de continuació li fa molt fàstic i es nega a prendre un bibi amb una mica de llet.

He provat coure amb la Babycook, bullir-ho de manera tradicional, triturar-ho amb la Babycook o el Minipimer, barrejar-hi una mica de llet en pols i donar-li amb el bibi. A nivell d'aliments he provat introduir la mongeta, el carbassó i el pollastre i res de res. La gent diu que la ceba els agrada força però no m'atreveixo perquè tinc por que la trobi massa forta.

Bé, estic oberta a escolar tot tipus de suggeriments, propostes i experiències perquè no sé què més provar iquanla vaig vomitar s'em trenca el cor.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Alegria, és festa major!

Aquest cap de setmana l'exentema (encara no ens ha abandonat i ha tingut el detall d'acompanyar-nos), la Marina i els seus pares hem estat de festa major del poble de la mare, és a dir el meu (jejeje...bé no és que el poble sigui meu literalment, sinó que és el poble on he nascut, crescut i criat).

Dissabte vam anar a la platja, però quasi no vaig poder mullar a la Marina perquè amb aquest temps que fa l'aigua no estava massa calenta i a la que li mullava les cames gaire bé se li tallava la respiració del fred que tenia!

Després vam anar als gegants i va disfrutar moltíssim, tot i la gentada que hi havia, les gralles, els tambors i que els gegants acostumen a fer respecte als nens, ella estava encantadíssima! Estava atenta a tot i no tenia prou ulls per mirar tot el que passava al seu voltant i s'anava movent tota animada amb la música.

El diumenge vam tenir dinar de festa major amb tots els cosins i al vespre sopar de pubillatge (la seva cosina era pubilla, la Marina va veure la elecció desde la panxa i ara l'acomiadament desde el cotxet) i també s'ho va passar molt bé. Crec que ella pensava:"carai aquest cap de setmana vaig de festa en festa i tothom em diu cosetes".

En un poble petit com el meu la festa major és un aconteixament molt important ja que, generalment, et retroves amb gent a la que no veus durant l'any perquè viu fora -com és el meu cas- i em feia molta il·lusió passar la festa major amb la meva filla.

divendres, 22 de juliol de 2011

Meme de llibres

La Onavis d' Aprenent a ser mare m'ha convidat a fer un Meme sobre llibres, doncs aquí va:

1. Quin llibre no t'has pogut acabar?
Haig de dir que no m'agrada deixar llibres a mitjes i encara que hagi passat un temps sempre procuro acabar-los però el que no m'he pogut acabar mai tot i intentar-ho tres estius seguits ha estat "l'Ulisses" de Joyce.

2. Quin clàssic de la literatura no has llegit i no penses llegir mai?
La "Iliada" d'Homer, uf s'em fa una muntanya

3. Quin és un dels primers llibres que recordes haver llegit?
A segon d'EGB (uf que vella que sóc) recordo que cada nen de la classe havia de comprar un llibre i aportar-lo a la classe i durant el curs els havíem d'anar llegint tots, els primer que vaig llegir va ser un titolat "l'Estrella verda", no recordo ni l'autor ni massa bé el contingut però recordo perfectament el títol i la portada.

4. De quin autor t'has llegit tots els llibres que ha escrit?
Doncs com que em vaig enganxar a la saga de Harry Potter m'he llegit tots els de la J.K Rowling.

5. Quin llibre vas regalar l'últim Sant Jordi? I quin et van regalar o et vas comprar?
Vaig regalar-ne un de basquet i em van regalar "l'Home de la Maleta" d'en Ramon Solsona.

6. Quin llibre t'agradaria rellegir?
No sóc de rellegir llibres ja que penso que hi ha tants llibres al món que em vull llegir que si rellegeixo penso que perdo hores en llegir algún llibre qu eno he llegit però si haig de dir-ne un "El médico" de Noam Gordon. Va ser el primer bestseller que em vaig llegir i em va encantar.

7. Cita una frase d'un llibre que recordis especialment?
Uf! doncs ara no en recordo cap, com que amb això no sóc massa bona el que faig és subratllar les frases que m'agraden d'un llibre i marcar la pàgina.

8. Què utilitzes com a punt de llibre?
Doncs mira, faig col·lecció de punts de llibres i depenent de la temàtica del llibre vaig a la meva caixa de punts de llibre i escullo el que m'es s'hi adiu. Per exemple que el llibre passa a Itàlia, doncs un punt de llibre d'allà; que al principi del llibre hi surt un jardiner, doncs un punt amb flors...

9. On compres els llibres?
No tinc una llibreria de referència, així que quan veig un llibre que em ve de gust llegir, sigui on sigui, el compro i ja està.

10. Recomana tres llibres:

· El perfum de Patrick Süskind (la pel·lícula no fa justícia amb lo boníssim que és el llibre). M'encanta perquè a través de la lectura aconsegueixes sentir les olors que t'explica.
· El Médico de Noam Gordon. Uf, et transporta a un altre món.
· La Catedral del Mar de Ildefonso Falcones. Perquè a través d'aquest llibre vaig veure de manera molt diferent la Catedral del Mar i el barri del Born de Barcelona.

Ja ho veieu, m'agrada la novel·la històrica!