dilluns, 8 d’agost de 2011

Moment per retenir


El dissabte al matí amb la Marina i el seu papa vam viure un moment d'aquells especials, que vols retenir durant tota la vida, que no vols que mai se t'oblidi i que, fins i tot, voldries parar el temps en aquell moment.

Explico:

Els caps de setmana, quan ella es lleva, la posem al llit amb nosaltres i estem mandrejant i jugant amb ella una estona. Així doncs, estàvem tots tres estirats al llit acabats de llevar i la Marina anava jugant, que si ara tombo cap aquí, que si ara cap allà, que si em menjo una mica els llençols, que si babejo una mica al papa i després a la mama...doncs en aquesta línea estàvem quan ella es posa de boca terrossa, es recolza sobre els seus braços. estira el coll, mira al seu pare i diu PAPA, em mira a mi i diu MAMA. 

I el Papa i la Mama amb la boca oberta sense saber reaccionar. Vam trigar a fer-li una festa pel que havia fet perquè no ens ho crèiem. Va ser un moment preciós.

M'encanta que la maternitat t'ofereixi aquests petits-grans moments màgics que fan que totes les penes, angoixes, pors i dubtes desapareguin.

6 comentaris: