divendres, 30 de setembre de 2011

He fet de Mami!!!

El mateix dia que la Marina començava la Llar d'Infants jo vaig començar a treballar i degut als meus horaris no la puc portar-la ni anar-la a buscar ja que a les 9h i a les 13h estic treballant. 

El cas és que avui tenia festa i he pogut exercir de mama 100%. Ens hem llevat, l'he arreglat, m'he arreglat, li he donat l'esmorzar, hem jugat i hem anat cap a la Llar. Com ja us vaig dir s'ha adaptat molt bé a l'escola però avui ha notat alguna cosa extranya i, pobreta, ha plorat quan l'he deixat, per sort ha durat un minutet (he espiat per la finestra de la classe)

Després m'he dedicat a fer de maruja també 100% fins que he anat a buscar-la, després: donar-li el dinar, fer el dinar per nosaltres, posar la petita a dormir, continuar fent feina, migdiadeta, volteta i comprar les quatre coses que sempre et fan falta.

I aquest ha estat el meu dia!! Haig de dir que he gaudit molt del dia i m'ha passat volant però no he pogut evitar pensar: M'agradaria deixar de treballar ique aquesta fos la meva rutina diària? Em sentiria realitzada? Podria viure fent diàriament aquestes activitats? M'omple això?

I les respostes són: no, no, no i no. Sense ànim d'ofendre haig de dir que fer exclusivament de mami i de mestressa de casa no m'omple, penso que com a persones necessitem algo més a les nostres vides. Tot i que quan anem corrents als llocs mig despentinades, suant i nervioses, pleguem rentadores a les onze de la  nit, no tenim temps de llegir llibres, sempre tenim la sensació d'anar atrapades de temps i ens caguem en tot per ser mares i treballadores aquest tipus de vida m'agrada. La vida de mestressa de casa i mami a temps complert em fa sentir com una dona dels anys seixanta i no hem lluitat durant tants anys per tornar endarrera.

I vosaltres com sentiu tot plegat?

9 comentaris:

  1. Jo ara per ara estic super enganxada al baby i no se perquè el món laboral no m'importa tan com abans. Potser amb els mesos canvio de manera de pensar, de moment estic gaudint moltissim de la meva baixa maternal i tot i el cansament físic i mental que suposa cuidar un nen 24 hores, estic encantada de ser jo qui ho faci.

    ResponElimina
  2. Jo també vaig estar contenta de tornar a treballar.
    I penso que la clau està en el que diem sempre:

    - Poder dedicar-nos als fills durant un temps en exclusiva (Un any més o menys)
    - Tenir una feina que ens ompli i que ens permeti conciliar bé, ja sigui fent poques hores o tenint uns bons horaris.

    D'altra banda, les mares que opten quedar-se a casa ara no són com les d'abans i segurament que fan moltes coses que les realitzen: ja sigui no dur els fills a la guarderia i estar per ells totalment o omplir les hores lliures en formar-se o fer hobbies.

    ResponElimina
  3. Jo també sóc de les que quan no treballo em poso molt nerviosa però ara que vaig estressada perduda agrairia poder estar per casa. No sé, sempre he dit que si em toqués la loteria treballaria igual perquè quin avorriment estar per casa però m'està canviant molt la manera de pensar i si tingués moooolts calers crec que sí que deixava de treballar i ja buscaria altres coses per no avorrir-me.

    Com diu l'onavis em formaria, aniria al gimnàs, a classes de ball, d'idiomes... vaja que encara em faltaria temps i tot!

    ResponElimina
  4. Ai, jo també crec que hi ha moltes maneres de no avorrir-se, no només la feina, tot i que a vegades és difícil fer coses i no apalancar-se qua no tens obligacions... Però vaja, jo he estat un any sense treballar i no m'he avorrit ni una mica, fins i tot he acabat la Tesi! i ara que ja tinc la dinàmica, la nena va un parell d'horetes a la guarderia i puc fer tantes coses...em fa una mandra trobar feina! Però que hi farem, es necessiten els diners a casa...

    ResponElimina
  5. Jo crec que a casa m'hagués mort i el plan que tinc de moment està molt bé, mitja jornada i tota la tarda per a mi i el nen, si hagués de treballar de 8 a 8 segurament no ho veuria igual.
    Petons

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Doncs a mi em realitza molt fer de mare a full time, he demanat excedència i no me'n penedeixo gens. Els meus fills són la meva vocació, faig totes les activitats que m'imagino amb ells, gaudeixo d'ells al màxim perquè sé que passarà aviat i mai més seran així. Després les mares acostumen a dir ¡qué ràpid passa el temps! I és clar que passa ràpid si fas tantes coses. Jo m'he apuntat a la filosofia del solw i de "simplifica la teva vida" i faig menys coses però les gaudeixo plenament. Però cada persona és un món, la meva vocació abans de tenir fills ja eren els nens, per això em vaig fer mestra d'infantil, perquè els crios em donen el sentit a la vida, i ara que tinc els meus fills, em vaig tirar a la piscina de criar-los jo mateixa perquè és una mica contradictori deixar els meus perquè els cuidi un altre i jo cuidar-ne d'altres. Prefereixo dedicar tot el meu temps, energia i vitalitat als de casa, que quan siguin grans serà una base que mai perdran, que donar-ho tot de mi fora i després arribar rebentada a casa i no poder donar el millor de mi a qui més estimo.

    ResponElimina
  8. Estic totalment d'acord amb tu. Després d'un any sense treballar, jo ja en tenia ganes. Estar amb el nen ha estat molt bé, però necessitava tornar a la meva vida i sentir-me realitzada d'una altra manera. Com tu jo tampoc puc ni deixar el nen a l'escola bressol ni recollir-lo, per això quan un dia ho pots fer, fa il·lusió. Ara, sempre fer de mestressa de casa i prou, doncs no. A mi em faltaria alguna cosa.

    ResponElimina
  9. MamaModerna, sí els primers mesos amb els petits són genials i els veus tant idefensos que et fan patir molt!

    Onavis, has resumit molt bé tot plegat. De fet jo quan estava a casa no em vaig aburrir ni un sol dia, no parava! però ja et tot i això no em veig d'aquí a cinc o sis anys amb la mateixa vida.

    Esther, si a mi em toqués la loteria, segur que deixo de treballar i segur, segur que trobo 20800093 activitats per fer, a més com que no m'importarien els calers!! jejeje

    Anna, fer la tesi sí que és una bona feina!! per cert aprofito ara per FELICITAR-TE que no ho vaig fer en el post on ho explicaves. Jo amb l'any sense treballar tampoc em vaig aburrir ni gota.

    Euphorbia, sí penso que s'ha de treballar però com tu dius amb un equilibri coherent, tampoc és plan d'estar tot el dia fora de casa.

    Marina, en primer lloc benvinguda, m'agrada que participis. Jo també vaig demanar excedència per estar amb la petita i va ser una experiència fantàstica però tornar a treballar també m'ha agradat i m'ha fent adonar-me que a part de mama sóc treballdora, companya de feina...i també ho gaudeixo molt.

    Sílvia has resumit perfectament el que jo penso i sento. Ja et dic el post no estava enfocat a l'ara sinó en d'aquí a uns anys.

    ResponElimina