dijous, 30 de juny del 2011

Tinc un imàn i no ho sé?


Em sembla que tinc un imàn i no ho he descobert fins ara! 

Resulta que a la Marina li agrada molt estar-se estirada al sofà jugant, li poso dos o tres sonalls i s'entretén moltíssim i jo estic asseguda al seu costat fent coses (plegar roba, estar a l'ordinador, fer trucades...i tasques vàries) fins aquí perfecte, però què passa? doncs que poc a poc, dissimuladament i mmmooolllttt subtilment ella es va movent fent veure que fa saltironets i moneries vàries amb les cames (que si ara em toco els peus, que si ara doblego un genoll i faig un moviment estil Shakira, que si ara doblego els dos genolls i augmento la dificultat del moviment estil Shakira, que si em tombo cap a un costat cap a l'altre...) tot per arribar a on estic jo i tenir contacte físic i quan el té em regala un massatge genial amb els peus. Hi ha diferents modalitats de massatges: a la cuixa, a l'esquena, clavant els seus peus a les meves costelles, moviments ràpids, lents...però generalment són moviments forts i inesperats que es claven a alguna part del meu cos, suposo jo que ho fa perquè vol tornar d'alguna manera el massatge que li fem als vespres -que maca ella!-


El cas és que he provat vàries tècniques per tal que la pobra no se senti obligada a fer-me el massatge, poso un coixí entre ella i jo, la deixo posada just a la ratlla entre els dos coixins del sofà, em poso a un metre d'ella...però no hi ha manera, no sé com s'ho fa que sempre aconsegueix arribar i complir la seva missió.

5 comentaris:

  1. És que no hi ha res com el contacte físic, noia, que hi farem! i si és de la mama, millor que millor! ;)

    ResponElimina
  2. El meu encara ho fa i ara que ve la calor...

    ResponElimina
  3. Jo crec que això és l'instint!! Aprofita-ho que no sempre serà així!!

    ResponElimina
  4. je je je és que la noia té fusta de massagista!!! res, que els encanta tocar la mama!

    ResponElimina
  5. Definitivament les mames tenim un iman! jajaja

    ResponElimina