Passat i present són els dos grans temps dels que parlem normalment i extranyament fem servir la paraula PRESENT.Generalment ens passem la vida pensant, immaginant, preparant... allò que vindrà i un cop ha passat ens passem dies i anys recordant, conmemorant, evocant... allò que ja ha passat.
Amb la criança dels fills passa més o menys igual, moltes vegades he sentit a mares dir-me frases tipus: "uf! ja tinc ganes que camini per no tenir-lo sempre en braços" o "uf, a veure si ja va a l'escola i em deixa una mica tranquila" i al cap d'uns dies dir-me: "ostres el nen ja camina i ara ja no el puc portar on jo vull" i "desde que ha tornat a l'escola no tenim temps de fer cap activitat junts".
Així doncs, en lloc de pensar en el futur que volem o renegar del passat, perquè no vivim el present? Segurament la naturalesa humana fa que siguem així ja que ens cal un projecte o un objectiu de futur per tal de tirar endavant (sobre tot en aquells dies que tot surt al revés) però això no treu que gaudim de cada instant, que el saborajem, el masteguem i l'empassem bé.
Segur que, en la criança del fill, tothom ha sentit desenes de vegades -per no dir centenars- APROFITA EL MOMENT QUE PASSA MOLT RÀPID!! doncs això és el que estic fent jo gaudint moltíssim de cada instant que estic amb la meva filla. Que té un mal dia? Doncs paciència demà el tindrà millor. Que estic cansada que ja portem més de cinc mesos fent popa exclusivament i em permet poquíssima independència (és nega a bure biberons encara que siguin de la meva llet)? doncs també paciència ja que si encara no treballo puc fer-ho!
La veritat és que, desde que ha nascut la Marina, no tinc la sensació que el temps em passa més ràpid, el que sí tinc la sensació és de gaudir més de tot el que ens passa. Intento retenir cada instant, independentment de les 5825859595010238 fotos que li hem fet, clar!
Això és una bona filosofia i crec que és el que intentem totes.
ResponEliminaAra aconseguir-ho o no ja és una altra història (jo des que tinc dos que desitjo etapes diferents cada dia jaja!) i si tu ho has aconseguit et dono la més sincera enhorabona!
Jo estic amb tu! quan sento a algú que diu "tinc unes ganes de que ja..." penso "ai no!!!". I és que vull gaudir cada etapa perque no les tornarem a passar. Molt maco el post!
ResponEliminaJo també crec que això ho volem totes les mames, el que passa que quan tenim un mal dia tenim tendència a dir això de: tan de bó pogués caminar, parlar, menjar solet ... o si no ho diem ho pensem.
ResponEliminaTambé és cert que hi ha una espècie de mames que són un món a part i normalment venen amb el pack complert de: queixar-se contínuament, picar al fill al cul, cridar-li a la primera de canvi.
Molt cert el que dius! Jo també intento tenir aquest xip posat sempre, i crec que ho aconsegueixo sovint, però també tinc dies dels altres!!
ResponEliminaÉs veritat que només parlem del passat i del futur i això moltes vegades fa que ens oblidem del present, del que realment hauríem de disfrutar.
ResponEliminaNo és fàcil, eh? canviar aquest xip costa, sobretot els dies grisos (per no dir negres... jejeje)
Bé, jo aquest problema l'he tingut tota la vida i no només amb la maternitat, aquesta maleïda mania de pensar tant en el que ha de venir que no es gaudeix el present. Però cada dia estic més convençuda de que he de lluitar contra aquesta mala actitud i crec que ho estic aconseguint, més o menys.
ResponEliminaNoies, que hem estat de pont a casa els avis i vaig tard!!
ResponEliminaSí noies val la pena guaudir de cada moment tot i que sempre hi ha algún dia de crisi l'important és no perdre la filosofia del Carpe Diem.
Ànims Euphorbia en la teva lluita! Segur que tu pots!
tens tota la raó del mon. Es tan dificil concentrar-se en el present, viure'l que ens dediquem a planificar el futur i a reviure el passat... els moments del present son unics, perquè son en viu i en directe... jo els gaudeixo molt. La mort m'aterra i penso sempre en aprofitar cada segon de la vida. Un petó molt fort.
ResponElimina