dimecres, 1 de juny de 2011

Els meus tres records

Seguint a la invitació de l'Onavis i la iniciativa del Banco de los recuerdos, aquí van els tres records que he escollit arxivar per la posteritat:

1. Per molta gent el dia 1 de Maig és tradició anar a passar el dia a alguna muntanya o un lloc determinat. Aquest era el meu cas, cada any aquest dia anava amb els meus pares i el meu germà a passar el dia a una creu de terme molt propera al meu poble. Recordo aquest dia com a molt especial ja que em deixàven esmorzar xocolata amb xurros, era el primer dia que em posàven màniga curta (després de passar tot l'hivern) i menjar un gelat després de dinar. Per a mi era un dia genial, estava envoltada de natura, amb els meus i d'alguna manera era la benvinguda al bon temps.
De fet a dia d'avui continua mantenint la tradició de menjar un gelat el dia 1 de Maig.

2. El primer sopar al nostre pis amb el meu marit. Feia just un parell de setmanetes que ens havien entregat les claus i estàvem molt emocionats i il·lusionats amb aquesta nova etapa, l'únic inconvenient és que el pis estava brutíssim i completament buit, tant buit que no hi havia ni llum. Així doncs, que portats per la il·lusió i la impaciència vam posar al menjador una taula i dues cadires de plàstic i un vespre vam demanar una pizza (vam haver d'esperar al pizzero a l'entrada de l'edifici perquè no anava el timbre) i amb una lot i la llum de la lluna vam sopar al nostre pis, va ser com oficialitzar un nou pas vital. Per a mi va ser com si aquella nit hagués sopat al Ritz.

3. Quan vaig veure la meva filla per primera vegada. Després de passar un part on la premisa va ser "si pot sortir malament segur que sortirà malament" (això ja ho explicaré en un altre capítol) la recompensa va ser veure-la. La llevadora amb va dir: "Mira aquí tens a la teva filla". Estava embolicada amb una bata verda, feina un plor tot discret i amb mirava amb aquests ullassos que té negres volent dir, qui és tota aquesta gent mama? Va ser un moment molt especial. Quan la vaig veure em vaig deixar de sentir sola al quiròfan.

Animo a tothom a escriure i arxivar els seus records!!!

7 comentaris:

  1. Preciosos tots tres, però el darrer m'ha ben emocionat! sembla mentida com en aquell moment tot canvia. Un petó!

    ResponElimina
  2. Molt xulos! M'ha arribat sobretot el segon, recordo un primer sopar similar al nostre primer niuet d'amor. Teniem tanta il.lusió per tota la nova etapa...!

    ResponElimina
  3. Nosaltres també vam fer un dinar semblant al nostre pis. Sense taula, al terra, sobre els cartrons que cobrien el terra perquè estàvem pintant!!! Des que vaig llegir el post de l'Onavis que penso en algun record i només em ve al cap el del part!!! Ara per ara, per a mi és el més important i emocionant.

    ResponElimina
  4. Ostres jo tinc aquests 3 mateixos records. També anava a la muntanya aquell dia, també vaig fer soparen el pis buit i of course que recordo quan em van donar al baby després d'un part no gaire bo.

    ResponElimina
  5. Molt macos! L'últim segur que el compartim totes les que som mares :-)

    ResponElimina
  6. Gràcies guapes!!!

    Mamamoderna, entre una cosa i l'altre no t'he donat la benvinguda al blog!!

    ResponElimina
  7. Mai havia sentit això de l'1 de maig. Curiós.
    Nosaltres teniem el dia de la mona per fer un dinar a l'hort d'algú, agafavem les coses per dinar i un bon tros de mona i ens ho passavem la mar de bé.
    Petons

    ResponElimina