Generalment, quan ens trobem a altres famílies amb nens petits, la pregunta estrella és: dormiu? davant la resposta afirmativa, la gent es sorprèn i ens diu: clar és que és una nena molt tranquila. Davant d'aquest comentari nosaltres expliquem que sí que la nena ens ha sortit molt bona però que igual que tots els nens té mals moments i males hores (sobre tot a partir de les 7.30h del vespre), expliquem també que malgrat la Marina sigui bona nosaltres també hi hem posat de la nostra part.
Desde que ella va néixer hem sigut molt estrictes amb l'hora d'anar a dormir, hem seguit molts dels consells/recomanacions que ens han dit i no hem fet cap activitat als vespres, no hem sortit a sopar, ni a un concert, ni a sopars familiars...res de res. Estic d'acord que ella és bona però nosaltres també hem fet perquè els vespres i les nits fóssin el màxim tranquiles per a ella.
Davant del fet que ella dorm força bé a les nits i que nosaltres fa cinc mesos i mig que no fem activitats nocturnes la gent ens diu: Doncs sortiu! hi tant! deixeu la nena amb els avis i aneu a sopar!
Però és que jo no vull anar a sopar! No, no em ve de gust! Estic encantada de tenir la meva filla i encara més de passar els vespres (tot i que ella rondina pràcticament cada vespre) amb la meva filla i el meu marit, tots tres! M'encanta i ho gaudeixo moltíssim.
Potser d'aquí a un temps sí que dic, va anem a sopar els dos i deixem la nena, però ara per ara per a mi això és impensable.
Hi ha algunes parelles que "s'agobien" dels seus fills i que necessiten "desconectar" -almenys així ho expresen ells- però jo no, almenys de moment. Penso que ja m'he esperat a tenir la meva filla a partir dels trenta anys i que a aquesta edat un ja sap el que vol i les conseqüències que té ser pares i que si vam decidir fer el pas de ser pares és per cuidar nosaltres la nostra filla, una cosa és que la deixem als avis per les necessitats laborals o algún dia molt puntual perquè tenim algún aconteixement social molt concret però no deixar-la perquè nosaltres volguem continuar fent el que fèiem abans de ser pares.
Totalment d'acord. Aquestes coses s'han de fer quan ho demana el cos, sinó sortiríeu i no ho gaudiríeu gens...Nosaltres després d'un any el cap de setmana passat vam anar de concert! solets...i va estar bé, però no creguis, jo la vaig enyorar una mica.
ResponEliminaT'entenc molt bé, perquè a mi em passava el mateix. I si havia d'anar algun dia a algun sopar, me l'enduia amb mi, no volia saber res de cangurs!
ResponEliminaA partir de que la nena va fer l'any hem sortit algunes vegades (contades). Però és que, com tu dius, de sortir i anar de sopartes ja me'n vaig fer un fart abans de tenir la nena, ara el que em ve de gust és quedar-me a casa amb la familia!
Hola guapa, el meu baby també rondina molt a última hora de la tarda. Deu ser cosa de bebés.
ResponEliminaNosaltres ara el que fem són molts dinars a fora i per sopar sempre estem a casa. Com tu dius, no tinc gens de ganes de sortir i molt menys de deixar el baby amb un cangur!
A mi tampoc em ve de gust sortir a sopar. Les nits són sagrades i a les 8 ja som a casa per dutxar-lo i sopar.Si volem sortir ho fem per dinar. De moment no necessito altra cosa. I estic totalment d'acord amb tu, a partir de certa edat, quan ja tenim les coses clares de vegades cal fer sacrificis, tot i que ara per ara jo no considero que sigui un sacrifici quedar-me a casa per les nits. En el nostre cas també em seguit sempre la mateixa rutina i no em sortit gens, però no dorm bé, què hi farem...
ResponEliminaJo, la veritat, com que abans no és que fos d'hàbits molt nocturns, no em va representar cap sacrifici quedar-me a casa als vespres. Sempre he gaudit més de passar el dia fora i fer un dinar al restaurant que de sortir al vespre i de dinars fora ens n'hem fet un tip. També gaudeixo molt de convidar a amics a casa, si la montanya no va a Mahoma...
ResponEliminaJo sóc molt estricta amb els horaris, especialment del sopar i l'hora d'anar a dormir, sempre he pensat que mantenir unes rutines era bo per a ells.
Jo també creia que l'Andreu era dormilega gràcies als nostres horaris i la nostra rigidesa fins que va néixer en Biel per demostrar-me que no era així perquè amb ell seguim rutines, horaris i tot igual que amb el seu germà i no hi ha manera! No dorm una nit seguida el punyetero...
ResponEliminaLo d'anar a sopar fora crec que s'ha de fer quan a una li ve de gust i ja està. No cal obligar-se a fer coses que no et surten. A mi l'Andreu em va costar molt deixar-lo fins que un dia em vaig animar i la veritat és que de tant en tant gaudeixo molt podent anar a sopar amb el meu marit els dos solets. De fet no ho fem més perquè la cangur i el sopar surt força car...
Al Biel ja no m'ha costat tant deixar-lo, veus¿? Suposo que ja estic més "curtida" jaja!
Ara al que no m'animo és a deixar-los a dormir a cap lloc. M'agrada dormir sota el mateix sostre que ells i això sí que no hi ha qui m'ho faci canviar. Potser algun dia m'animo també però de moment ni de broma! I el que està clar és que no penso obligar-me a fer coses perquè tothom em diu que m'anirà bé quan en realitat ho passaré fatal.
Ja veig que no sóc la rara i que totes pensem més o menys el mateix!
ResponEliminaMOLTES GRÀCIES!!