Menorca amb nens

Començaré aquest resum de Menorca amb nens amb un tòpic, aquesta illa és un paradís!! I és ben cer. Menorca és una illa petita, tranquila i que manté la seva esència rústica i rural.

Creuar la illa de punta a punta (Maó-Ciutadella) són uns 45 minuts amb cotxe. Per anar a les diferents cales cal agafar la ronda o carretera principal que creua la illa i desviar-te per anar a la cala que més t'agradi, cal dir que els camins per anar a les cales són força rurals i estrets  i que de la carretera principal fins a la cala que es vol anar hi poden haver fins a 20km.

Les platges i cales estàn classificades en dos nivells:

· Urbanes: on hi ha pàrking i generalment dutxes, hamaques i està adaptat per cadira de rodes.
· No urbanes: on a poques hi ha pàrking i cal caminar entre 5 minuts i 1.30h segons la platja.

Les platges a les que vam anar i puc opinar són:

SON SAURA: Platja no urbana. Té pàrking, cal caminar cinc minuts per un caminet amb ombra fins arribar a la platja. Es pot anar amb cotxet fins a peu d'aigua. Platja de sorra blanca i fina, molt tranquila. L'aigua no cobreix fins als 50 o 60 metres de manera que per anar amb nens és genial. Hi ha força algues a la sorra però no a l'aigua.

Cala en Porter: Platja urbana amb pàrking a dos minuts i rampa per accedir a la sorra. És força concurreguda. Sorra blanca, hi ha algues a l'aigua i a la sorra.

Platja de Cavalleria: No urbana i força aillada de tot. Té pàrking però cal caminar 15-20 minuts per un camí pedregós i baixar una escalinata fins arribar a la plaja de manera que és impensable anar amb cotxet (nosaltres anàvem amb la motxilla i la Marina penjant). És una platja molt salvatge, mentre et banyes venen tot de peixets a picar-te les cames. És de sorra fina vermella. Aquesta platja es famosa perquè et pots fer els banys de fang, així que hi ha força gent. Et cobreix als 30 metres.

Platja d'Algaiarens/La Vall: No urbana, té parking i cal caminar 5 minuts per un camí amb ombra finsa arribar a la platja. No és viable anar amb cotxet perquè el camí té moltíssima sorra (és gaire bé com caminar per la platja) i hi ha una escalinata abans de baixar a la platja. És de sorra blanca i fina i s'està molt tranquil. És ideal per nens ja que cobreix als 50 metres i hi ha tot de boies a les que ells poden anar caminant i jugar amb elles a més també hi ha molts peixets.

Cala en Blanes: Urbana. Està al mig d'una urbanització de manera que és molt concurreguda i poc tranquila. Hi ha pàrking i cal caminar dos minuts fins a la platja, es pot anar amb cotxet. No cobreix fins als 50 metres.

També vam anar a visitar un parell de fars:
· Far d'Artrutx: El far és preciós i la posta de sol és una meravella. Es pot accedir amb cotxe fins al mateix far i hi ha un bar-restaurant on pot seure tranquilament (o no) a veure la posta de sol.

· Punta Nati: Si es vol veure la posta de sol cal anar-hi força d'hora ja que l'accés és complicat perquè el camí és molt estret i després cal caminar uns 20 minuts per un camí pedregos fins a arribar al far. Per accedir-hi cal enfilar-se per un muret de manera que oblideu-vos d'anar-hi amb cotxet. No hi ha cap tipus de serveis a les proximitats.

Gaire bé cada tartda anàvem Ciutadella ja que ho teníem a tres kilòmetres. És una ciutat petita i molt acollidora. Per anar amb nens és molt pràctic ja que el casc antic és tot peatonal i pla i s'hi pot passejar amb molta calma. La part del port també és peatonal però hi ha el perill de caure a l'aigua amb un "despiste".

També vam anar a Binibèquer Vell i Ferreries, dos pobles petits i amb molt encant i també molt còmodes d'anar amb nens.

Bé i aquesta és la meva guia-crònica de Menorca, espero que sigui útil.

Hola a tothom!

En però primer lloc us vull demanar disculpes més la meva desaparició sobtada del mon 2.0 però és que no podia més amb tot: la dieta, l'esport quatre dies a la setmana, la petita, la feina, les feines de la casa, els compromisos familiars, un ordinador que no xutava bé... i hi va haver un punt que vaig dir PROU, no arribava a tot per molt que corrés ni que el dia tingués 30 hores així que a una de les coses a que vaig renunciar, per molt que em dolgués, va ser el blog.

Ara però torno a estar activa!! oleeeeeeeeeeeee!!

Hi ha vàries novetats d'aquests mesets:

· La petita està feta un trastet, cada vegada és més entremaliada i moguda i estem passant una fase en la que busca als límits, però a l'hora està d'allò més graciosa, continua essent molt independent (no hi ha manera que ens doni la mà quan anem pel carrer), no té por a res (posa la mà a la boca de gossos desconeguts, la revolca una onada i no s'espanta...) i està molt xerraire, no calla!! té un vocabulari força extens: a baix, Marina, la nena, gua-gua (gos), meu-meu (gat), peu, boca, cap, orella, ma, avi, iaia, el nom d'alguns amiguets, tot (cotxe), avió, popa (pilota), nina...

· Com que aviat serà el meu aniversari ja m'han regalat un superordinador nou amb el que podré actualizar el blog i no s''apagarà a mig escriure com l'altre :(

· Hem anat de vacances a Menorca i mmmmmmmmmmmm quin paradís!!! Properament faré una entrada explicant aquesta illa meravellosa.

· Encara estic de vacances així que estic disfrutant moltíssim de la Marina i estic d'allò més relaxada i descansada, això és vida noies!!

· A l'octubre vaig a dornar una xerrada a la "capital de reino" i estaré 3 dies dies sense la petita així que entre això i fer la xerrada ja estic nerviosa.

I bé crec que això és tot

Us he anat llegint a totes i sé que estiu molt bé i els vostres petits i petites també.

Petonets

Va de padrins

Avui hem celebrat la mona, direu és una dia abans però al meu poble es fa així, de manera que ara mateix tinc aquella sensació de tap de xocolata a la panxa.

En primer lloc us vull ensenyar la samarreta que la Marina (amb la ajuda dels papis) va fer al seu padrí ja que aquesta Setmana Santa ha sigut el seu aniversari:

Ens ho vam passar molt bé fent-la i la Marina estava al·lucinada. És molt fàcil, fas les lletres amb aironfix, les enganxes, prepares diferents pintures amb plats de plàstic, empastifes la mà i el peu i vas fent petjades fins que queda tot covert, cal esperar que s'assequi i finalment treus l'aironfix i tatxaaan!! 

Aquí teniu també la mona que he fet:

Jo no sóc padrina, però desde que va néixer la Marina faig la mona a la meva tieta que és qui a mi sempre m'ha fet la mona. Explico una mica: el meu padrí era el meu avi patern però amb això era molt despistat de manera que em feia la mona la seva filla, vaja, la meva tieta. Penso que té molt mèrit assumir els "despistes" del teu pare i complir amb les seves tasques i jo li estic molt agraida, a més, sempre m'ha fet mones molt especials. Ella viatja molt i allà on ha anat, sigui a la l'època de l'any que sigui, ha pensat en mi i ha comprat coses relacionades amb la Pasqüa (una caixeta en forma de gall, una test que és una gallina, una ouera en forma de gallina, una tassa amb el conillet de pasqüa... ), així que cada any he tingut un pastís, ous de xocolata farcits per ella i un regalet d'algún lloc del món, aquest any d'Alemanya.

Sempre li he dit que estic molt contenta amb la meva mona especial i per retornar-li una miqueta de tot això, des de que sóc mare la meva li faig jo la mona a ella. Aquest any he fet aquest peixet, amb ell també hi anàven unes banderetes fetes per a mi.

  

Premi + tornada

He estat uns dies molt atrafagada amb un cúmul de coses i he tingut el blog una mica abandonat, us he anat seguint a totes malgrat no hagi escrit cap comentari.

Ara ja tornem a la normalitat!!!!

La Bipa de Qzetes m'ha concedit un premi, moltes gràcies guapa!! Aquest premi està adreçat a donar a conèixer blogs de menys de 200 seguidors, aquí va la llista de blogs als que jo passo aquest premi:

- A Aprenent a ser mare per la tendresa amb les que explica les coses que et fa que t'hi sentis molt propera.

- A lamama per ser un blog interesentíssim on explica la història de la maternitat i ara ens explica les seves aventures transatlàntiques.

- A Una Mama a la vida moderna que ens explica les aventures i desventures d'una família catalana a Londres.

- A Filtrant on la Lídia ens ensenya les seves manualitats.

L'hora del conte

Poc a poc i gaire bé sense adonar-nos la Marina s'ha anat aficionant els contes. Tot plegat penso que va desencadenar amb els dos contes que ens va regalar la MamaModerna per l'amic invisible, que són com dos minidiccionaris de vocabulari bàsic en anglès per a nens. Ella mirava les imatges i jo li dèia què eren en anglès i es partia de riure.

Posteriorment vam començar a mirar contes perquè es relaxés just després de sopar i abans d'anar a dormir i poc a poc aquesta estona de relax s'ha anat convertint en l'hora del conte, a més ara ja s'acurruca perquè mirem totes dues el conte.

Tinc moltes ganes d'explicar-li contes tot fent veus i gestos i utilitzar titelles però encara queda una mica per això, de moment mirem contes amb imatges i d'altres amb textures que li permeten gaudir dels contes a través de la vista i del tacte.

Per nosaltres els contes que tenen més èxit són aquests:

 El conte del Tat! de l'Editoral Combel. Són diferents animalets que tenen els ulls i mitja cara tapada per les seves orelles o les mans on els nens han d'apartar-les i fer taaaaat!!

 La col·lecció de llibres Toca, toca de la Editoral Combel. Nosaltres tenim aquest de la fotografia que és el Llibre joguina però n'hi ha quatre més a la col·lecció. Es tracta d'un llibre de colors vius amb imatges molt clares i infantils i amb diferents textures i aplicacions que permeten als nens interectuar amb el llibre d'una manera molt amena.

Aquest és l'últim descobriment, Mira quines potes de Liesbet Slegers de l'Editoral Baula. El llibre té dues parts, la part superior hi ha animals i la inferior les potes i es pot convinar diferents animals amb diferents potes, el joc està en trobar les potes que corresponen a cada animal. També hi ha el llibre de Mira quines cues.

Buscant per la xarxa, he trobat dos blogs molt interessants de literatura infantil i juvenil, aquí us els deixo:

http://www.boolino.com/

http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/

Va de dietes

Avui el post va de dietes, per extrany que soni, començaré per mi:

Fa molts dies que no escric però és que he anat molt atrafada, ja vaig explicar fa uns mesos que estava en un moment vital en el que m'havia de cuidar per motius mèdics, he anat fent tot un procés poc a poc i ja estic a la recta final, aquest final està essent una mica dur però com que ja veig "la llum" tot i ser dur ho faig amb ganes. El millor de tot plegat és que he perdut 14kg, ratatatatatatata!!!! ooooleeeeee!!!!

Ara la Marina (crec que és la primera vegada que parlo abans de mi que de la petita)

Fa dies vam anar a la revisió de l'any, ens va dir que estava tot perfecte i a la mitja de pes i talla. A part d'això ens va dir que ja podia començar a menjar de tot, que podíem introduir tot tipus d'alimentació: llet de vaca i tot tipus de làctics, llegums, xai, fruites tropicals, porc... i ja podíem començar a donar-li trossets i coses aixafades amb la forquilla. 

Sabíem per amics que a l'any es fa aquest canvi però tot i això ens ha agafat una mica desprevinguts i ens ha sobtat tot plegat, hem estat uns dies que no sabíem massa com reorganitzar-nos i encara tenim dubtes. Us explico el que fem i els dubtes que tenim:

ESMORZAR: Fem pà amb tomàquet amb algún embotit (de moment pernil o formatge) i llet.

MIG MATÍ: No tenim massa clar què donar-li, perquè no volem que es quedi molt tipa i no ens vulgui dinar. Havíem pensat en palitos o galetes o algo de fruita. Què feu vosaltres?

DINAR: Com que només té cinc dentetes i es cansa molt de moment li hem fet: macarrons amb verduretes, truita amb carbassó d'acompanyament, patata i mongeta amb hamburguesa de pollastre o vedella. I un làctic.

BERENAR: fruita o làctic

SOPAR: Continuem amb la llet amb cereals. Desde que camina no para ni un sol segon i arrib als vespres molt apurada de son i cansament pel que encara no ens hem atrevit a començar a fer plat amb cullera. Per quan toqui havíem pensat fer-li sopeta, truita, pa amb tomàquet i verdura amb hamburguesa. I vosaltres què feu?

Hi ha algún menjar que als vostres fills /es els agradi especialment?

És normal que quan començen a menjar sòlids mengin molt menys?

Ja camina sola

Ja es pot dir oficialment que la Marina camina sola, ja porta cinc o sis dies que és totalment autònoma en la deambulació. 

Encara no té una tècnica molt acorada ja que va amb els braços alçats i les cames aixerrancades per augmentar la base de sustentació i per tant, l'equilibri, i no té massa controls dels genolls el que provoca alguna entrevancada i els primers nyanyos oficials (morat a la barbeta i al front).

És curiós com en menys d'un mes ha passat ha passat d'anar agafadeta amb les dues manetes amb nosaltres a caminar sola, ser capaç d'ajupir-se i recollir objectes, anar per casa caminant amb objectes a la mà... . És increible lo ràpid que aprenen i s'adapten a les novetats.

I ara què? doncs toca córrer darrera d'ella i anar recollit tot allò que deixa desperdigat per casa ja que la nova afició és:

· Obrir un calaix

· Agafar un objecte

· Deixar-lo al lloc menys pensat (hem d'estar atents perquè amaga coses a sota al sofà)

· Agafar un altre objecte

· Deixar-lo el més lluny possible 

· I tornar a començar

Deixa'm veure la teva ànima

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit un premit, moltes gràcies guapa. Per recollir-lo haig de respondre unes preguntes així que som-hi:

Com et definiries a tu mateixa? 

Uf, en quantes paraules? Bé faré una mini resum, a veure: constant, tossuda, treballadora, extrovertida, impacient, ràpida, alegre, riallera. optimista, massa sensible i exigent amb mi mateixa.

Què és per tu la amistat?

Aquesta pregunta és molt difícil de respondre tot i això per a mi la amistat és tenir algú al costat per allò dolent però també per allò bo, algú que està al teu costat quan et passa una desgràcia però no hi és quan tens una gran alegria (et toca la loteria, un ascens laboral...) no és una amistat.

Creus en l'amor via internet? Si hi creus, t'ha passat mai d'enamorar-te per aquest mitja?

Sí que hi crec en l'amor via internet, penso que és una via com una altre.

Dia o nit?

Dia, sempre dia. Sóc una persona totalment diürna a les nits no tiro.

Què va primer l'amor o el sexe?

Penso que van units  però, si parlem d'una relació, primer va l'amor i després el sexe. 

Cafè sol o amb llet?

Sense cafè, no m'agrada gens! és que no m'agrada ni la olor ni els caramels de cafè!

Què escolliries entre aquestes dues coses, rebre un petó d'algú enamorat de tú però a qui tu no correspons o fer un petó a algú a qui tu estimes però que no et correspòn?

Doncs tot i res. Penso que és una cosa molt plaent fer un petó a algú que estimes i és molt trist saber que et fan un petó d'estimació quan tu no sens el mateix.

Què odies i què t'atrau d'una persona?

Odio a les persones superficials, egoistes, xuletes, sobèrvies i "fanfarrones" i m'atrauen les persones alegres, divertides, sinceres, nobles, positives i que "s'apunten a un bombardeig".

Creus en l'amor a primera vista?

Hi tant que sí! a mi em va passar amb el meu marit, quan el vaig veure vaig pensar: ha de ser per a mi per sempre!!

Com que vaig una mica tots els blogs que llegeixo ja tenen el premi així que no el passo a ningú.

Reorganitzant l'espai de joc

Aprofitant que entre el tió, l'aniversari de la Marina i els reis pràcticament hem renovat l'arsenal de joguines, hem decitit reorganitzar-li el seu espai de joc per tal que sigui més pràctic per a ella i que tingui a l'abast totes les joguines i pugui triar quina escull.
En primer lloc hem retirat totes les joguines que són més de bebè o que ja no es mirava i hem agrupat la resta de joguines (noves i velles) en racons, ho hem fet de la següent manera:

· Un calaix de mimbre on hi ha tots els contes, d'aquesta manera els veu tots bé i pot escollir el que li ve més de gust mirar-se.
· Una caixa gran de cartró on hi ha tots els jocs que tenen peces o es s'encaixen un dins l'altre: un joc de matrusques, uns cubs de cartró i uns cilindres de plàstic que es posen un dins l'altre, un contenidor on hi pot posar i treure objectes... .
· Un caixa petita de cartró on hi ha tots els encaixables.
· Un cove de roba on hi ha tot tipus de textures: pelutxos, cintes i robes de diferents textures i mides.
· Una caixa de cartró baixeta on hi ha tots els seus instruments musicals: maraques, tambor, sonalls casolans, piano i pandareta.
· A un racó, aquest sense contenidor, on hiha laes joguines que ens ha costat agrupar: un telèfon, un cotxe i unes bitlles.

D'aquesta manera:
· Té el seu espai organitzat.
· Permet recollir les joguins més ràpid i de manera més eficaç.
· Pot fer joc lliure ja que té totes les joguines a l'abast i pot escollir el que més li agrada o li ve de gust.
· Aprèn que les joguines s'han de recollir després de cada ús i que tenen un lloc determinat.

La idea és anar modificant o transformant o canviant els racons segons vagi creixent la petita: un racó de càlcul, de dibuix, de la casa... .

Primera passejada amb accessoris

Aquest matí hem fet la primer passejada familiar més accessori. 

El tió li va portar a la Marina un caminador com el de la foto, bé ara és caminador i més endavant es transforma en seient i ella s'hi pot seure a sobre i empentar-lo amb els peus. 

A casa l'ha fet servir moltíssim i ara que comença a caminar li va d'allò més bé per acabar-se d'atrevir a deixar-se anar. 

Com que sembla que ja el domina, sap la velocitat i el ritme que ha de portar per no entrevencar-se i caure, ha acceptat que s'ha de caminar per portar-lo i no anar de genolls i s'atura abans de topar contra els mobles o les parets hem decidit provar què passava si anàvem al carrer i s'ho ha passat d'allò més bé. Al·lucinava anant tota soleta amb el seu lleó pel carrer i sense cotxet ni agafadeta de la mà dels papes. Anava d'allò més contenta, rient i dient ooooohhhhh-uuuuuhhhhh!

Com que tenia llibertat de moviments, en la caminadeta que hem fet ha descobert vàries cosetes: les flors seques, les fulles caigudes sobre la vorera, les colilles, les clavagueres i els desaigües.

Ha gaudit tant que ho tornarem a repetir, ara a fer molts kilòmetres!!!

Un anyet!

Ahir la princesa de la casa va fer un anyet!!! I, com sempre, no m'estaré de dir el tòpic, que ràpid que passa! 

Ho vam celebrar "por todo lo alto", com que estem de vacances li vam dedicar totalment així que a l'hora de dinar ho vam celebrar amb uns avis, a la tarda vam fer una festa amb vint-i-cinc persones entre amics i família i a l'hora de sopar amb els altres avis, vaja, que no vam parar! a la Marina encara li dura avui el cansament.

Lo important però és que ella va saber que era la protagonista. Al matí li vam regalar la corona de la foto i no se la va treure en tot el dia i quan li quèia demanava que li tornéssim a posar. Va disfrutar moltíssim del dia, va riure, saltar, ballar, gaudir dels amics i la família... va ser genial!

Com cada més explicaré els canvis que hi ha hagut:

MOTRICITAT:

Aquí sí que hi ha hagut un gran canvi! Ha començat a caminar, sí, sí sí! Ja s'aguanta bé dreta i s'hi pot estar una estona jugant sense recorzar-se a cap punt. Generalment camina agafadeta d'una mà amb nosaltres però de tant en tant es deixa anar i fa tossets soleta.

COGNITIU:

· Aquí també hi ha hagut una gran evolució. S'està tornant una pillina! Ara ja sap que fa gràcia i comença a explotar-ho fent moneries perquè la gent estigui per ella.

· Sap que algunes vegades fa entremeliadures i quan li cridem l'anteció per un moment es queda parada però tot i aixo segueix fent allò que té intenció de fer el que passa que ho fa més a poc a poc (com si això fes que no la renyéssim jejeje)

· Si li dones una pinta es pentina (és com la mare)

· Sembla que comença a tirar petons.

· Quan li preguntes: quans anys téns? fa un amb el dit.

LLENGUATGE I COMUNICACIÓ:

· Hem introduit tres noves paraules: iaia, hola (que ho repeteix fins que li respons) i fa tres dies ha comenat a dir "a tà" (ja està)

· Quan vol alguna cosa comença hehehehehe i no para fins que li dones allò que vol.

· Ha iniciat un nou balbuceig i quan li dius algo et respon amb aquesta nova versió de balbuceig.

ALIMENTACIÓ:

Ha provat unes quantes coses: el panetone, la pinya, la mousse de llimona, la xocolata, la col, el pa amb tomàquet i l'ou.

CARÀCTER:

Cada vegada manifesta més allò que vol i es va mostrant com una nena que li agrada anar a la seva. Quan juaga amb altres nens els hi treu les joguines (encara que siguin més grans).

ESTÈTICA:

Per fi, hem anat a la perruqueria a fer el primer tall de cabell, ja era hora!!

DENTS:

Ja n'han sortir tres més, les dues de dalt i una més a sota, amb aquestes ja en són cinc.

Un nou any, brindem!

Avui no tenia pensat fer cap entrada, però us he vist a totes amb els últims posts fent valoracions personals i virtuals i m'he animat a escriure una miqueta.

Quan penso en l'any 2011 i intento fer un recull d'imatges mentals de com ha anat, només em ve al cap una sola cosa: la meva filla. Vaig acabar i començar l'any amb contraccions i al cap d'un dia ja tenia la meva nena als braços de manera que puc dir que he passat tot l'any amb ella (tot i que encara no té l'any) i ha estat màgic.

Hem passat diferents etapes, el negit, la son, el cansament, les pors, la incertesa, els dubtes, les preocupacions del primer mes: el control descontrolat, la sensació cada vegada més ferma de que sóc mare, la sensació que tens una coseta que depèn de tu, el neguit que no vols que li passi res, els dubtes de si ho fas bé, les preguntes internes que t'inveeixen i et fan dubtar dels primers mesos a les rialles, la seguretat de que saps fer bé les coses (ja que tot tira endavant), la interacció amb la petita...uf! tot això és el que em ve al cap quan penso en aquest any.

Així que tot i que l'any passat vam trencar la tradició i no vam fer ni raïm ni brindis, aquest any ens ha anat molt i molt bé, de manera que:

Brindo per repetir un any ple de felicitat com aquest.

Brindo per trobar temps per continuar amb el blog.

Brindo per continar tenint aquestes amigues blogaires que són amables, properes, consellere i sinceres tot i la amistat virtual.

Brindo perquè la meva salut acabi de millorar del tot.

Brindo per estar tant a gust a la feina com estic ara.

Brindo per continuar vient créixer a la meva filla.

Brindo per seguir amb el meu marit que és fantàstic.

Brindo per seguir així.

BON ANY 2012!!!!

Arriba el Nadal

Ara fa un any estava a una setmana de parir pel que tenia una panxa considerable i la meva velocitat en ruta era de 1km/h, vaig viure el Nadal amb la Marina a la panxa i, en aquell moment, no em trèia del cap la imatge del meu marit, la petita i jo el Nadal de l'any que ve i resulta que...JA HA ARRIBAT!!!

Aquest Nadal amb la nostra filla segur que serà molt especial, cagarem el tió, anirem a rebre els reis mags d'orient, obrirem regals... i ho viurem tot amb molta emoció.

Desde aquí vull desitjar-vos a tots i a totes MOLT BONES FESTES als qui passeu per primer any el Nadal amb els vostres fills, als qui ja n'heu passat més d'un, als qui em llegiu de tant en tant, a qui li agrada fixar-se amb les petites coses de la vida, a qui valora que la vida és molt més que regals i objectes, a qui lluita per ser feliç cada dia, a qui li agrada llevar-se amb un somriure cada dia, a qui posa cara a les adversitats, a qui gaudeix del dia a dia de manera intensa...US DESITJO BON NADAL I FELIÇ ANY 2.012.

Ja ha arribat el regal de l'amic invisible!!!

Com ja sabeu la Marina de pell a pell i la Pantingana, dues supermares blogaires, van organitzar un Amic Invisible i m'hi vaig apuntar. 

El dilluns vaig trobar un avís de correus dient que tenía allà un paquet. Vaig analitzar el paperet a veure si em donava alguna pista, d'on ve, qui l'envia... però res de res i la intriga ha durat fins avui que he pogut anar a recollir-lo. I com que sóc moooooolt impacient a la que he arribat a casa la Marina i jo hem obert el paquet.

D'entrada una caixa amb gatets i una caixa de kleenex (m'ha fet moltíssima gràcia) perquè la Marina gaudeixi treient-los, trinxan-los i fent-los volar a l'aire per tot el menjador i la Mama de la Marina gaudeixi recollint-los.

I a la que hem obert la caixa...oooooooooooohhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!

Els nostres amics ivisibles, la MamaModerna i el seu Baby, ens han regat una samarreta Christmas total, uns mitjos de Pare Noel molt divertits amb dos picarols (així quan es mogui farà sorollet, uf li encantarà!), dos llibres per aprendre  les primeres paraules en anglès, unes xocolatines (MMmmmmmmm) i una guirnalda per l'arbre de Nadal (cosa que també m'ha fet il·lusió perquè quan vaig de viatge sempre compro algo per l'arbre de Nadal)

MOLTES GRÀCIES MAMAMODERNA I BABY, ens ha agrat molt aquest amic invisible.

Pd: ja veig que la nostre compenetració continua, al final m'hauré de fer un viatget to London per conèixer'ns

Premit Best Blog

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit aquest premi de Best Blog, moltes gràcies guapa!! per recollir-lo no cal respondre res, però aprofitaré l'entrada per explicar una petita enècdota:

Últimament la Marina està d'allò més riallera: li agafes un peu per posa-li els pantalons i...riu, passes pel seu costat i la saludes i...riu, es treu la sabata fent cara d'entramaliada i li tornes a posar i... riu, el seu pare i jo tenim una conversa i... riu, li posem la cremeta a la nit i...riu, ja veieu que estem d'allò més divertits a casa, però el que hem descobert que li fa moltíssima gràcia, i no entenc perquè, són les onomatopeies, li encanten! si de sobte li dius: Marina, ups! es parteix de riure i així amb qualsevol tipus d'onomatopeia: clac, tap, aps, tic, pst... no sé, serà per les sessions i sessions de logopèdia que va fer mentre estava a la panxa?

11 mesos

Ai, ai, ai! que ja ens apropem a l'anyet, uf! que ràpid! (sé que sempre dic el mateix però és que m'ha passat volant). En aquest més també hi ha hagut canvis:

MOTRICITAT:

Té un domini total de les activitats uni i bimanuals, especialment quan la vesteixo i té alguna cosa a la mà ho va canviant de costat segons li convé depetent de quina màniga posem.

A nivell de deambulació s'aguanta dreta recolzada només amb una maneta i tota sola agafant-se amb les dues manetes va amunt i avall del sofà, la cuina i els mobles del menjador. Encara no s'atreveix a deixar-se anar.

Ha descobert que alguna calaixos s'obren i va a buscar-los per treure les coses.

ALIMENTACIÓ:

Ha provat la pinya, el nap i el gall d'indi.

Continuem fent 4 àpats al dia i, de moment, no necessita res més.

COGNITIU:

Sembla que comença a donar-se quan li cridem la atenció quan fa alguna cosa que no toca, però generalment respòn mirant i intentant tornar a fer-ho, paciència!

En general està molt espavilada i quan vol una cosa no para fins a aconseguir-ho.

Cada vegada vol anar menys al cotxet i vol que la portem a coll, la fem caminar o anar amb la motxilleta.

CARÀCTER:

Continua tossuda i costa fer-la canviar d'objectiu quan vol alguna cosa determinada.

Cada vegada més quan està contenta ho manifesta més a través d'abraçades i diferents mostres de carinyo.

Parar el temps

Desde que sóc mare hi ha molts dies que m'agradaría que fóssin com la pel·lícula Atrapat en el temps o també coneguda com "El dia de la Marmota" on pel protagonista cada dia és el mateix dia. Doncs hi ha molt dies que m'agradaría que fóssin així, que es repetíssin constantment perquè m'onplen de felicitat.

Especialment, hi ha moments que vull retenir per sempre i no oblidar mai perquè em fan sentir molt i molt bé, com:

· Quan els dissabtes i diumenges vaig a buscar a la Marina al seu llit i estem tots tres una estoneta jugant al nostre llit.

· Quan em crida amb la seva veuta diet mama, em mira, somriu i continua jugant.

· Quan veig la veig jugar amb el seu pare i riure a "carcajada" que no pot més però va demanant més jocs, pessigolles i rialles.

· Quan està a coll del seu pare, fa cara d'innocent, tira alguna cosa a terra perquè jo la reculli i li doni i quan li dóno es parteix de riure sense parar i així s'hi podria estar mitja hora!

· Quan escric a l'ordinador (com ara) i ella ve a escriure també i apreta el teclat i riu, jo penso que diu "´faig com tu mama".

I vosaltres quins moments voldríeu retenir per sempre?

Setmana superada, o no?

Aquesta setmana passada el meu marit ha estat fora per feina així que em vaig quedar tota la setmana sola amb la peque. Si haig de ser sincera no em feia massa gràcia passar la setmana sola amb la Marina, especialment tenia por a les nits, no sé mai passa res però si a ella li passava algo quan estàs sol et veus molt indefes i és molt difícil arribar a tot i perquè no dir-ho, sóc una mica poruga i em fa por que algú pugui entrar a casa i estar les dues soles.

Per sort la meva mare, molt amablement (ai les mares, que sempre et salven), es va oferir per venir a passar la setmana a casa i ajudar-me en el que calgui i SORT QUE VA VENIR!!

La primera nit va anar genial, va dormir la nit sencera i sense cap problema, però ai la segona nit! La vam passar al lloro entre vòmits, neteja de llençols, pijames, mal estar, fred, calor... i la tercera i la quarta despertant-se cada  dues o tres hores, amb el que jo estava rebentadíssima, per sort el divendres vaig tenir festa de la feina i em vaig recuperar. Vaig anar al pediatra i em va dir que no tenia res el que em fa preguntar-me si ella estava així perquè notava que el seu pare no hi era i hi era la iaia en lloc seu.

Bé, quan ja la petita ha estat bé, doncs ara tinc a tota la resta de la família malalta: els sogres, ma mare, el meu germà i el meu home. Així que ara em sento com una condemnada a mort, esperant que en qualsevol moment algún virus m'ataqui a mi.

New look

Com veireu estic de NEW LOOK!!!!

Desde que sóc mare sento que la meva vida ha canviat, bé no del tot: continuo treballant on treballava, visc allà mateix, tinc el mateix marit i els mateixos pares jejejeje!! 

Em refereixo que les meves preferències, sentiments, valoracions vitals... han canviat, ara veig les coses diferent del que ho veia abans i sobre tot ara el més important per a mi és la meva família i tot el que l'envolta. Jo sempre he tingut les coses clares i he sigut molt positiva però ara cada vegada menys em deixo enmascarar gent negativa i faig allò que vull i estic menys per aquells compromisos absurds que a vegades sorgeixen.

Entre tots aquests canvis cal afegir que m'he aprimat set kilets (oooooleeeeeee) i ahir vai fer un canvi de look, he passat de tenir el cabell per sota les espatlles a sota les orelles, sí, sí m'he tallat el cabell més d'un pam! i posada a fer canvis també he canviat el look del blog!

Un nou joc

Hola! Sóc la Marina, que he agafat l'ordinador a la pesada de la Mama que tot el dia està mirant una cosa que es diu "bloc" o algo així.

Us escric per dir-vos que tinc un nou joc: els "clinex". Uf, mencànten! La Mama em deixa una caixa plena de clínex, d'aquells que s'estiren i a mi m'apassiona. Els começo a treure un amb cada mà i vaig molt i molt ràpida, si la Mama es despista en dos minutets puc buidar tota una caixa i ric moltíssim.

Quan la Mama em treu la caixa perquè diu que ja n'he tret masses, doncs llavors faig neu, sí, sí!! començo a fer volar tots els clínex i els faig a trossets petitets i els escampo per tot el menjador, el Papa diu que a casa sembla els Pirineus nevats però jo no sé què vol dir això.

Idea extreta de MamaModerna