Ja tenim Llar d'Infants (per fi)

Com diu el títol del post JA TENIM LLAR D'INFANTS, després de dues setmanes en les que m'he menjat totes les ungles de la mà i ja m'estava a punt de sortir una llaga d'estómac ja tenim aquest tema solucionat.

Tot plegat ha estat un embolic, explico:

Ja fa cosa d'un mes que vam fer la preinscripció per entrar a una llar d'infants pública, però a la ciutat on visc hi ha unes 700 peticions de plaça per a 400 plaçes, pel que és força difícil entrar. Vaig anar al sorteig del número de tall i així que va sortir el número ja vaig veure que segur que no entràvem.

Paral·lelament havíem fet la preinscripció a una Llar d'Infants concertada, que a més teníem cinc puntets més perquè el meu marit -vaja, el pare de la criatura- és exalumne de l'escola així que teniem més possibilitats.

El dia 26 de maig vaig a consultar les llistes de la Llar d'Infants concertada i genial, hi ha 8 places i som 8 persones amb punts extres (per germans al centre o família numerosa o exalumne) de manera que entrem segur, pel que ja no ens preocupem de buscar cap altre opció. De totes maneres el dia 30 de maig torno a consultar la llista i tot continua igual.

El cas és que arriba el dia 1 de juny, que és quan es publiquen les llistes definitives de les llars d'Infants públiques, concertades i privades i què passa? Doncs que no entrem a la pública (cosa que ja sabíem) i tampoc entrem a la concertada. Aaaahhhhh...pànic, por, desesperació, incertesa, incredulitat... .

Com podia ser? què havia passat? perquè no hem entrat a la concertada? Ho preguntem i ens diuen que resulta que hi havia un nen apuntat a P-1 i que els pares havíen trucat que hi havia un error i que el nen era de P-O i com que tenia puntuació extra d'exalumne van haver de fer un sorteig i a qui li va tocar? doncs a la nostra filla, de manera que quedàvem fora i passàvem a estar els primers de la llista d'espera (que dic jo que ja li podria tocar l'euromillón a la nena)

Ostres ens vam quedar glaçats, si ens haguéssin volgut treure sang no ens en troben!

El cas és que vam decidir fer acte de fe i creure el que ens deia la llar d'infants ja que tot plegat ens feia dubtar una mica (els pares d'aquesta criatura havíen trigat dues setmanes a anar a veure les llistes? l'errada era de l'escola o dels pares? aquest sorteig quan s'ha fet? qui hi havia?)

Així que sense opcions a la pública, només quedaven dues opcions o buscar una altre llar d'infants (cosa molt difícil a les alçades que estàvem) o esperar que algú anul·les una plaça de la concertada.

Aixi doncs que vam decidir posar-nos la gavardina, la lupa i la pipa i ens vam convertir en Papa Sherlock i Mama Watson per tal d'iniciar un procés d'investigació!

Papa Sherlock es va apuntar el nom dels nens que havíen entrat a la Llar d'Infants concertada i va anar a la seu central d'ensenyament on hi havia el llistat de tots els nens admesos a les llars d'infants públiques i va buscar a veure si hi havia algún nen que hagués entrat també a la llar d'infants pública ja que, de lògica, segurament anul·laria la plaça de la concertada i podríem entrar nosaltres i, sorpresa!! n'hi havia un!!!

Aix!! Mama Watson va anar a la llar d'infants concertada a comentar-ho i, sorpresa!! la mare d'aquest nen que havia entrat a la pública havia trucat per anul·lar la plaça de la concertada, però...la mala notícia és que legalment i tot i que haguéssin trucat per anul·lar la plaça, aquesta plaça era d'aquell nen fins el dia 10 de juny!

De manera que ens hem passat 10 dies patint per si els pares d'aquest nen canviàven d'opinió i finalment fèien la preinscripció! i finalment no l'han fet de manera que LA PLAÇA ÉS NOSTRA!!

Avui ja he anat a entregar tots els papers! quina tranquilitat!

La dicotomia del temps

Passat i present són els dos grans temps dels que parlem normalment i extranyament fem servir la paraula PRESENT.

Generalment ens passem la vida pensant, immaginant, preparant... allò que vindrà i un cop ha passat ens passem dies i anys recordant, conmemorant, evocant... allò que ja ha passat.

Amb la criança dels fills passa més o menys igual, moltes vegades he sentit a mares dir-me frases tipus: "uf! ja tinc ganes que camini per no tenir-lo sempre en braços" o "uf, a veure si ja va a l'escola i em deixa una mica tranquila" i al cap d'uns dies dir-me: "ostres el nen ja camina i ara ja no  el puc portar on jo vull" i "desde que ha tornat a l'escola no tenim temps de fer cap activitat junts".

Així doncs, en lloc de pensar en el futur que volem o renegar del passat, perquè no vivim el present? Segurament la naturalesa humana fa que siguem així ja que ens cal un projecte o un objectiu de futur per tal de tirar endavant (sobre tot en aquells dies que tot surt al revés) però això no treu que gaudim de cada instant, que el saborajem, el masteguem i l'empassem bé.

Segur que, en la criança del fill, tothom ha sentit desenes de vegades -per no dir centenars- APROFITA EL MOMENT QUE PASSA MOLT RÀPID!! doncs això és el que estic fent jo gaudint moltíssim de cada instant que estic amb la meva filla. Que té un mal dia? Doncs paciència demà el tindrà millor. Que estic cansada que ja portem més de cinc mesos fent popa exclusivament i em permet poquíssima independència (és nega a bure biberons encara que siguin de la meva llet)? doncs també paciència ja que si encara no treballo puc fer-ho!

La veritat és que, desde que ha nascut la Marina, no tinc la sensació que el temps em passa més ràpid, el que sí tinc la sensació és de gaudir més de tot el que ens passa. Intento retenir cada instant, independentment de les 5825859595010238 fotos que li hem fet, clar!

Preparant la Panera dels Tresors

Em fa moltíssima il·lusió que la Marina tingui i jugui amb una panera dels tresors, desde que estava embarassada que tenia ganes de preparar-li però com que era excessivament aviat em vaig retenir, ara però ja li queda poc per a fer els sis mesos així que ja he començat a preparar-li. 

Us deixo una foto de les cosetes que vaig anar a comprar ahir per fer la Panera, la resta les treure de coses que tenim per a casa.

Ja us explicaré què passa quan la començi a utilitzar!!!

Per a qui no sàpiga què és una panera dels tresors aquí va la explicació per si us animeu a fer-la:

Què és?

Els infants d'avui en dia estan acostumats a jugar sempre amb joguines de plàstic, que per tant, tenen la mateixa textura, olor , sabor etc.

La panera dels tresors és un joc d'exploració adequat per a infants entre 6 i 10/12 mesos. Consisteix en oferir una panera als infants, la qual conté diferents tipus d'objectes de diferents materials. Aquests objectes pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta. Cal tenir en compte que els objectes que es troben dins de la panera no són joguines sinó material inespecífic. 

Aquest joc desenvolupa la coordinació oculo-manual, els cinc sentits (tacte, olfacte, vista, gust i oïda), afavoreix tenir una gran capacitat de concentració, la utilització de les mans i la implicació de tot els cos, la capacitat d'escollir entre objectes, la capacitat d'exploració d'una gamma molt variada, aprendre sol i per ell mateix sense dependre d'algun adult, l'estructuració del pensament, actuar al seu propi ritme, el plaer de la sorpresa...

Com s'organitza?

Cal una panera de vímet d'uns 35 cm de diàmetre (pot ser rodona o quadrada) i uns 8 cm d'alçada, és important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses. El nen s'hi ha de poder repenjar còmodament sense que se li tombi.

La panera s'omple completament amb un mínim de seixanta objectes. Aquest és l'assortiment satisfactori. Els objectes que es troben a la panera han de ser de diferents materials, com per exemple, fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc. I han d'estar pensats per estimular la creació del nen. 

És convenient situar la panera en un lloc on els nens puguin arribar a ella còmodament, com per exemple, sobre una catifa.  És important evitar qualsevol interferència en el joc de l'infant perquè aquest pugui explorar i manipular lliurement afavorint així la concentració i l'atenció. 

S'han de poder rentar tots els objectes i s'ha de tenir cura de que tots estiguin en bonestat i renovar els que es facin malbé. Cal estar atents i saber quins són els objectes preferits per els infants i a l'hora de renovar-los tindrem aquest aspecte encompre.Els objectes s'han d'anar renovant per estimular l'interès dels infants. 

El paper de l'adult serà seure en una cadira des d'on pugui veure l'activitat dels infants sense interferir en el seu joc. Amb la seva presència donara seguretat als nens. L'adult ha de mostrar interès pel que fan els nens i mostrar una actitud receptiva i disponible a tots els infants.

Els objectes: 

Podeu afegir-hi qualsevol altre objecte que no sigui una joguina i no resulti perillós per a l'infant, procureu que hi hagi compensació i varietat (ni massa objectes de fusta ni massa de metall, etc.). 

El propòsit d’aquesta col•lecció d’objectes és despertar al màxim els sentits: 


Tacte: forma, textura, pes i temperatura a través del descobriment de la mà Olor: varietat d’olors                                                                          Gust: cal vetllar per a que hi hagi una varietat de fruites                          Oïda: el so, la percussió, la fricció, el cruixit i l’absència de so o silenci     Vista: color, dimensió, forma, lluminositat, brillantor 

·Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes grans, pedra tosca, trossos grans de suro, pinyols grossos de fruita (préssec, alvocat...), nous grosses, esponja natural, llimona, poma, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d'arbre, taps de suro 

·Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, alfombreta de ràfia, raspall d'ungles de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d’olor, brotxa d’afaitar, pedra “pómez”...  
·Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs-daus-cilindres, anelles de cortina, mà de morter, pinça d'estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sargir, argolla de tovalló,raspalls, plats, culleres...                                                      ·  ·Objectes metàl•lics: culleres, batedor d'ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d'infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites...                                                                    ·Objectes de pell, roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic...: Moneder de pell, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d'ulleres, un tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d'espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, pots de cosmètica, llimes d'ungles, cintes de ras...

He extret la informació de:

http://eliblanquerna.blogspot.com/2009/10/la-panera-dels-tresors.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Panera_dels_tresors

http://www.xtec.es/~ccols/panera/panera.htm

http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=6036

Recuperació post-part

A arrel d'alguns aconteixements famliars i aprofitant la caloreta de les últimes setmanes vaig recuperar les sandalies d'estiu i amb elles les meves fantàstiques i meravelloses sandàlies d'espart amb topolino que em permèten créixer uns centimetrets per unes horetes, m'encanten!

Com que l'estiu passat estava embarassada i portava uns turmells mida XXXXL em va ser inviable calçar-me res que no fos extrapla i l'hivern l'he passat intentant sobreviure i adaptant-me a això de ser mare, pel que no he estat massa per arreglar-me.

Quan aquests dies he estat una miqueta per a mi  me n'he adonat que el meu cos poc a poc torna a ser el que era abans d'estar embarassada: el cabell sembla que m'ha deixat de caure de manera desmesurada, ja he deixat les ulleres (signe de que no dormia), els llavis se m'han desinflat (l'últim mes abans de parir semblava l'Angelina Jolie), el pit se m'ha regulat molt i també se m'ha reduit força, la panxa m'ha baixat molt quedant-me poca més de la tenia, les cames també han tornat al seu volum original així com els turmells, de manera que estic molt contenta del procés de recuperació post-part.

Al estar per mi he vist també que el meu cap es va aclarint, tot i que no puc evitar estar tot el dia pendent de la petita i pensant en ella poc a poc puc pensar en altres coses i sóc capaç de retenir idees, conceptes, dades...i estic tornant a recuperar la meva capacitat organitzativa que em permet tenir el meu entorn controlat. En els últims dies també he tornat a decansar quan dormorque això feia moltíssim que no passava.

Tothom diu que per estar com abans de parir, mental i fisicament, cal que passi un any i penso que és ben cert però també haig de dir que fa cinc mesos endarrera no contava estar com ara.

Llei de Murphy

Com tothom sap en els nens hi ha una Llei de Murphy que diu: "Si elogies als teus fills davant d'altres persones segur que això es tornarà en contra teva" així doncs, quan dius:

· Es porta molt bé, conseqüència, fa tal marranada al carrer que t'has d'amagar sota un fanal.

· Dorm molt bé, conseqüència, et passes una setmana sense dormir.

· No plora gaire, conseqüència, es passa una hora plorant desconsolat.

· És molt sociable, conseqüència, no hi ha manera que vulgui anar amb ningú més que no siguis tu.

Bé, doncs això és el que m'ha passat aquesta setmana. Conversant amb una amiga vaig dir tres frases claus de les que porto tota la setmana arrepentint-me, aquí les teniu:

1. La Marina s'embruta molt poc la roba perquè no fa mai glopades. Conseqüència. Porta tota la setmana fent glopades després de cada presa a tal punt que alguns dies l'he hagut de canviar de roba.

2. Les nits les portem molt bé, dorm la nit sensera. Conseqüència. Porta tota la setmana despertant-se dues vegades cada nit.

3. Té cinc mesos i no s'ha posat mai malalta. Conseqüència. Divendres vam haver d'anar al pediatra perquè té conjuntivitis i està constipada.

En conclusió calladeta estic més guapa!!

Els meus tres records

Seguint a la invitació de l'Onavis i la iniciativa del Banco de los recuerdos, aquí van els tres records que he escollit arxivar per la posteritat:

1. Per molta gent el dia 1 de Maig és tradició anar a passar el dia a alguna muntanya o un lloc determinat. Aquest era el meu cas, cada any aquest dia anava amb els meus pares i el meu germà a passar el dia a una creu de terme molt propera al meu poble. Recordo aquest dia com a molt especial ja que em deixàven esmorzar xocolata amb xurros, era el primer dia que em posàven màniga curta (després de passar tot l'hivern) i menjar un gelat després de dinar. Per a mi era un dia genial, estava envoltada de natura, amb els meus i d'alguna manera era la benvinguda al bon temps.

De fet a dia d'avui continua mantenint la tradició de menjar un gelat el dia 1 de Maig.

2. El primer sopar al nostre pis amb el meu marit. Feia just un parell de setmanetes que ens havien entregat les claus i estàvem molt emocionats i il·lusionats amb aquesta nova etapa, l'únic inconvenient és que el pis estava brutíssim i completament buit, tant buit que no hi havia ni llum. Així doncs, que portats per la il·lusió i la impaciència vam posar al menjador una taula i dues cadires de plàstic i un vespre vam demanar una pizza (vam haver d'esperar al pizzero a l'entrada de l'edifici perquè no anava el timbre) i amb una lot i la llum de la lluna vam sopar al nostre pis, va ser com oficialitzar un nou pas vital. Per a mi va ser com si aquella nit hagués sopat al Ritz.

3. Quan vaig veure la meva filla per primera vegada. Després de passar un part on la premisa va ser "si pot sortir malament segur que sortirà malament" (això ja ho explicaré en un altre capítol) la recompensa va ser veure-la. La llevadora amb va dir: "Mira aquí tens a la teva filla". Estava embolicada amb una bata verda, feina un plor tot discret i amb mirava amb aquests ullassos que té negres volent dir, qui és tota aquesta gent mama? Va ser un moment molt especial. Quan la vaig veure em vaig deixar de sentir sola al quiròfan.

Animo a tothom a escriure i arxivar els seus records!!!

I love "disco"

Aquest dissabte va ser el nostre primer dia de platja i com que vaig estar tot el dia amb bikini vaig decidir provar anar sense els discos absorbents a veure si ja em podia desfer d'ells, almenys durant el dia. 

Doncs bé,  pel moment em toca mantenir-los ja que cada vegada que li donava un pit em sortia llet de l'altre i  tacava el bikini, així doncs, no veig viable anar sense discos quan vagi vestida amb roba de carrer perquè segur que em quedaria aquella típica rodoneta molla al voltant del pit.

No sé si això és comú o no però jo tinc unes ganes de desfer-me dels discos que no sabeu ja que cada vegada que li dóno el pit és: posa-treu discos i si estic fora de casa és pràcticmet segur que em  cauen a terra  o els tira la nena, a vegades els mig perdo i em passo cinc minuts buscant-los...aix!!

Vaja que el Senyor discos absorbents està fent bon negoci amb mi.

Bé, no em queda més per dir que: I love discos!

Deixar-ho tot per la maternitat

Fa dies que em ronda pel cap un post però per una cosa o altre ho he anat posposant. Després de llegir el penúltim post de l'Onavis d'Aprenent a ser mare on parla de les dones que posposen la maternitat per motius laborals, m'agradaria parlar, debatre i reflexionar sobre les mares que ho deixen tot per dedicar-se exclusivament a la maternitat.

Penso que en primer lloc us haig d'explicar la meva situació. La Marina va néixer al gener i entre la  baixa de maternitat, l'alletament compactat, les compensacions horàries, les vacances i una mica d'exedència no  m'incoporaré a la feina fins a mitjans de setembre de manera que deixaré a la peque amb vuit mesos i mig a la Llar d'Infants amb la adaptació feta.

Tot i que m'agradaria estar més temps sense treballar i poder estar per ella també penso que està molt bé tot el que estic gaudint de la  nena i que ho pogut allagar molt aquest període.

Hi ha però un un seguit de mares que decideixen deixar-ho tot per dedicar-se exclusivament a la maternitat. Jo a aquestes persones no les entenc, penso que sí, que som mares i això passa per damunt de pràcticament tot a la vida, però a part de ser mares continuem essent: esposes, filles, germanes, amigues, netes...i ens continua agradant fer esport o anar al cinema o llegir o cuinar o fer manualitats o col·leccionar coses o escriure...i que no cal apartar tot això de les nostres vides per dedicar-nos únicament a ser mare. 

Com bé sabem totes aquests aspectes personals queden en un segon lloc (o tercer o quart o cinquè...) quan s'es mare però penso que cal mantenir-ho perquè tothom té la seva personalitat i els seus gustos i és bo per tothom conservar-ho.

El meu segon premi

l'Ester de Vivències d'una mare m'ha concedit un premi, MOLTES GRÀCIES ESTER.

Per recollir-ho haig de respondre algunes respondres, aquí va:

1.- Tics y gestos aliens que et treuen de polloguera:

Doncs em posa molt nerviosa la gent que puja les vaques a la muntanya, és a dir que constantment estàn fent pujar els moquets per mandra a mocar-se, és que no puc!!!

2.- Confesa: Quin era sobrenom a l'escola/intitut? – Quin era el sobrenom més cruel que has posat?

Igual que molta gent, amb les amigues posàvem sobrenoms o noms en clau per tal de no ser descobertes quan parlàvem d'algú, però res massa cruel.

Jo sí que tinc un sobrenom..jijijiji...em diuen la "guiri", no és perquè porti mitjons i xancletes o samarreta de topos i faldilla a ratlles jijiji -antes muerta que senzilla-, sinó que pel color del cabell i d'ulls semblo estrangera, estic acostumada que em confonguin.

3.- Quan eres petita... què volies ser de gran?

Doncs després de passar diferents fases on volia ser perruquera, mestra i cantant, finalment vaig decidir que volia ensenyar a parlar i és el que sóc ara, logopeda.

4.- Paraulota de capçalera

Sense dubte, cullons!! ho dic i em quedo com relaxada.

5.- Peça de roba/modelet absurd que tens/has tingut i no et posaries ni morta

No sóc compradora compulsiva, crec que mai m'he trobat en aquesta situació.

6.- Què et toca les pilotes de la teva parella per molt que l'estimis?

Doncs que no sé com s'ho fa, però quan hem de marxar de casa, sempre l'haig d'acabar esperant.

7.- Quin es el regal més cutre que t'han fet o que has fet?

Uf! Doncs no recordo cap regal molt cutre! quan la gent va de viatge diem que ens portin un iman i encara que sigui "cutrilín" com que és petitó no es veu massa!

Aquest premi li passo a la Noe de Marieta de l'ull viu

El meu primer premi

La Noe de la Marieta de l'ull viu m'ha donat un premi, MOLTES GRÀCIES NOE! Per recollir-lo haig de respondre a algunes preguntes, aquí va:



1. Si poguessis triar amb qui sortir amb qui ho faries? Amb la teva parella/marit/novio/xurri/amb les amigues...?
Encara tinc prou proper la última vegada que vaig sortir amb el meu marit (tot i que era abans de tenir la nena)i, de fet, també tenim una cita ja preparada. El que realment em fa moltíssima il·lusió és sortir de vacances amb el meu marit i la meva filla, les nostres primeres vacances.


2. Vinga va, explica un secret, alguna cosa que ningú sàpiga o molt poca gent, ok?
Jijijiji...jo no en tinc de secrets!!


3. Alguna vegada t'has penedit d'alguna cosa? Digues de què i per què? 
Acostumo a ser força diplomàtica així que a vegades em pendeixo de no dir certes coses per ser massa diplomàtica.


4. Què és el més fastigós que t'has menjat? 
Aix, aquestes coses les borro de la meva ment!


5. Tens enveja o no en gastes d'això? I si és que sí... De què i per què?
No sóc una persona envejosa, estic molt contenta amb la meva vida i amb allò que tinc i si vull algo que no tinc, doncs lluito per tenir-ho.


6. Tens o has tingut algun vici del que no et sentis gens orgullosa?

Doncs no, no fumo, no bec, pràcticament no em mossego les ungles...aix, estic quedant com una repelentilla! Bé, pensant...si que tinc un vici...em perdo per menjar xocolata amb llet, si començo no puc parar! MMMmmmmmm....

7. Alguna vegada t'has emborratxat, arribat a casa, posat el pijama i ficat al llit sense saber com?

Reconec que alguna vegada he fet alguna copeta de més però no per arribar a aquest extrem.

No sé massa bé què fer amb aquest premi, si reenviar-lo o no i m'he decicit a fer-ho, aquí va, envio el premi a:


l'Ester de Vivències d'una mare perquè m'agrada com explica les seve aventures familiars
A la Mirashka de Hi veig doble perquè m'ho passo molt bé llegint-la.
A la Kira Permanyer de de Kira Permanyer perquè les seves entrades m'acostumen a fer reflexionar molt.
A la Maia de Planeta Clàudia perquè va ser un dels primer blogs que vaig descobrir de maternitat.

Meme de Cinema

l'Onavis aprenent a ser mare m'ha convidat a fer un Meme de Cinema. Us haig de dir que no he fet mai cap Meme i, de fet, no sabia ni el que era així que ho he hagut de buscar (no te acostarás sin saber una cosa más). 

Per si algú es troba igual que jo, aquí deixo la definició:

Meme: És un fenòmen d'internet. Segona la wikipedia en les teories sobre la difusió cultural, la unitat teòrica de la informació cultural transmetible d'un individu a un altre, o d'una ment a una altre, o de una generació a la següent. És un neologisme encunyat per Richard Dawkis a "El Gen Egoista (The Selfish Gene)".

Segons Zapin.info un Meme és un terme que s'ha popularitzar a la blogosfera, són converses distribuides que es van contagiant d'un blog a un altre, de manera que el blog que origina el meme enllaçat desde molts altres blos y reb moltes visites depenent del exit del missatge.

Bé, un cop informada, anem a fer la feina:

1. Quina és l'última pel·lícula que has vist al cine?

Els últims quatre mesos he estat mmmoooollllttttt enfeinada i així pensant, crec que la última pel·lícula que vaig veure va ser Origen.

2. Quina és l'última pel·lícula que has vist a casa?

Jijijiji...doncs va ser dissabte passat, la que fèien per TV3 a la nit, Poder Absolut de Clint Eastwood, que em va enganxar tant que curiosament la vaig veure sense dormir-me gens ni mica.

3. Quina és la teva pel·lícula preferida?

Les meves pel·lícules preferides han anat canviat a mesura que he anat creixent, madurant i veient les coses desde un altre prisme. 

Quan era adolescent m'encantava Dirty Dancing i Grease, aquesta rebeldia que hi havia dels personatges m'agradava. 

Quan ja vaig començar a madurar m'encantava El Club de los Poetas Muertos pel missatge que dóna de Carpe Diem.

Actualment m'encanta   Match Point de Woody Allen per la idea que transmet que la sort a la vida pot canviar en un tres i no res.

4. Hi ha alguna pel·lícula que esperis amb ànsia?

Últimament estic molt desconectada però sempre m'interessen les estrenes de Woody Allen.

5. Quina saga de pel·lícules t'agrada més?

Us haig de confesar que Harry Potter. M'he llegit tots els llibres i em tenia encuriosida com transmetrien totes les aventures, personatges, paisatges, efectes...a la pel·lícula.

6. Escriu algunes pel·lícules que tinguis a casa

Doncs haig de dir que a casa només tenim una pel·lícula: La Gran Evasión. Si volem mirar-ne alguna en concret fem algún "truquillo"  ;)

7. Quina pel·lícula t'agrada més de les que tens a casa?

Doncs no tinc massa per triar, jijiji...La Gran Evasión.

8. Quina pel·lícula t'ha decebut?

La penúltima de Woddy Allen, Conocerás al Hombre de tus sueños.

9. Si poguessis triar una pel·lícula per fer-ne un remake, quina seria?

Doncs suposo que m'agradaria que es fes un remake de les pel·lícules que m'agradaven d'adolescent a veure com serien en l'actualitat.

10. Què t'agrada de les pel·lícules?

Que durant una estona t'evadeixes de tot i et concentres en un nou món. Que a vegades els personatges et transmetren tant que arribes a sentir el que ells senten.

A qui li passo el meme? Doncs aquí va: 

A l'Ester de Vivències d'una mare

A la Sílvia de Crònica d'una recerca

Bye, bye Moisès

Fa una setmana i mitja que ens hem acomiadat del Moisès: bye, bye baby!

Ja fèia dies que ens rondava pel cap passar-la al seu llit de baranes i, per tant, a la seva habitació però per una cosa o altre ho havíem anat aplaçant. Ja la vèiem preparada, doncs, agafa molt bé el son i només es despertava una vegada a la nit i ens donava la sensació que quan nosaltres anàvem a dormir ens sentia i es mig despertava.

De totes maneres, el motiu principal de canviar-la de llit ha estat que el Moisès s'havia convertit en un joc, m'exlico: a les nits es despertava, li donava la popa i la deixava el Moisès i llavors ella començava a rascar a les parets del llitet, s'animava i començava a riure i a cridar de lo bé que s'ho passava! Amb el que no dormia ni la nena, ni el pare, ni la mare.

Desde que hem fet el canvi hem millorat molt a les nits, NO ES DESPERTA!!! No ho vull dir molt alt, però fa una setmana que la posem a dormir cap a les nou del vespre i es desperta a les vuit del matí següent.

Com ha millorat la mare de la criatura?

· Doncs que ja no recordava el que era dormir una nit sencera.

· Les ulleres han disminuit.

· Sóc capaç de mantenir una conversa sense badallar o dissimular que estic badallant.

· Vaig molt més descansada.

· El meu cap es comença a aclarir i ja sóc capaç de pensar amb més claredat.

Què fan les mares quan sembla que no fan res

Avui a la web de Sóc Petit, han penjat un enllaç molt interessant, és sobre un llibre de Naomi Standlen titulat Què fan les mares quan sembla que no fan res. 

Explica que quan nosaltres, com a mares, tenim la sensació que les hores no ens cundeixen, que no tenim temps de fer res i que molts dies passen les hores sense fer el que vols però tampoc sense fer res en concret. Diu la autora que en realitat sí que estem fent moltes coses, estem treballant un vincle afectiu mare-fill/a molt important que farà que el nostre fill/a, en un futur tingui una molt bona base afectiva, educativa, ètica... .

És interessant llegir el resum que fan del llibre, bàsicament a mi m'ha servit per:

· Reafirmar algunes idees que tenia: és molt important treballar el vincle mare/pare-fill/a.

· A partir d'ara, sentir-me tranquila quan no em cundeixin les hores i/o els dies

· Ser conscient que amb moltes petites coses que fas diariament de manera inconscient serveix per treballar el vincle afectiu amb el teu fill/a.

· Saber que entra dins la normalitat tenir sempre el cap emboirat ja que constantment estem fent dues feines.

· Adonar-me que quan hi ha una crisi important de plor, segurament és perquè la meva filla em demostra el vincle afectiu que tenim i/o estem elaborant.

Aquí us deixo l'enllaç: 

http://www.elblogalternativo.com/2011/05/01/lo-que-hacen-las-madres-sobre-todo-cuando-parece-que-no-hacen-nada/

La música dels meus pares

Tothom té alguna habilitat curiosa, en el meu cas és que em sé pràcticament tota la discografia del Duo Dinámico. Sí, sí, tal i com ho llegiu.

Resulta que als meus pares els encantava aquest grup musical i tot el dia sonava a casa amb la conseqüència jo em vaig aprendre totes les cançons. L'Altre dia, em vaig adonar que li estava cantant una cançó d'aquest grup a la meva filla i vaig pensar que nosaltres també havíem de fer el mateix, que a casa podríem instaurar unes cançons com a Banda Sonora de la nostra llar, a  part, clar està, de les cançons infantils.

Després d'estar uns dies pensant en com havia de ser aquesta Banda Sonora crec que el millor serà que li posem música que nosaltres sentim com a nostra i que la sentim dins nostra i, pel moment, la nostra Banda Sonora és Els Amics de les Arts i els Manel, que ens encanten.

Reflexionant en tot plegat, he fet una petita recerca per la xarxar, i us deixo un llistat dels beneficis que té la música en els nens:

· Els ajuda al procés d'assimilació dels sons i al desenvolupament del sentit de l'oïda.

· Ajuda al desenvolupament del llenguatge.

· Disminueix l'ansietat i l'estrés.

· Els ajuda a distreures.

· Els permet expressar-se amb els altres d'una altre manera essent capaç d'integrar-se més i millor amb la societat ja que els ajuda a aconsegui una millor autonomia i seguretat en les relacions socials.

· Facilita l'aprenentatge d'altres idiomes.

· Ajuda a potenciar la memòria, atenció, concentració i la expressió corporal.

· Servei per interacturar nen-adult.

· Provoca la evocació de records i imatges.

He extret la informació de:

- http://www.blogbebes.com/los-beneficios-de-la-musica-para-tu-bebe/

- http://www.naturpeques.net/beneficios-de-la-musica-en-los-ninos

- http://www.psicologia-online.com/infantil/musica.shtml

Fem samarretes !!!

Abans que nasqués la Marina, ja tenia ganes de fer manualitats amb ella però, fins ara, era massa petita. Ara continua essent petita però no me n'he pogut resistir més i hem fet samarretes.

Les hem fet amb les petjades del peu d'ella, amb les de la mà no era viable perquè no hi ha manera que la mantingui oberta.

La negra és la del papa, la verda la meva i la rosa la d'ella.

La veritat ens que hen ho vam passar genial (almenys jo) i ella mirava tot el seu voltant ben al·lucinada.

Més endavant repetirem l'experiència!

La guerra dels gens

Desde que va néixer la Marina, una de les aficions d'amics i familiars és buscar a qui s'assembla la nena. 

Igual que tothom, en el transcurs d'aquest temps ens hem trobat de tot, gent que ens diu que la nena tindrà el cabell fosc, altre que clar que si els ulls són blaus, verds, negres...que si serà molt alta que si estarà dins la mitjana, que si és igual que el meu marit i d'altres que no que és igual que jo... i tot plegat és ben divertit perquè cada un hi diu la seva.

Al principi em feia gràcia buscar les semblances amb el seu pare o amb mi, que si té els ulls del seu pare, la boca meva... però poc a poc, sense saber massa com, la cosa s'ha anat magnificant.

Ara cada vegada que els avis veuen la nena l'analitzen amb microscopi i s'estàn com una mitja hora deliverant si ha canviat la fesomia o no o si ara retira més cap al seu costat que cap a l'altre. A tant a derivat la cosa que ja no diuen o busquen semblances cap al seu pare o la seva mare, sino que ho fan cap a ells, cap als avis! I jo m'irrito lleugerament, no sé, ja em sembla bé que entre uns i altres es busqui a qui s'assembla més la nena però que els avis diguin que s'assembla a ells ja no m'agrada tant. Jo vull pensar que s'assembla a nosaltres no als meus pares o als meus sogres.

Tot plegat és com un partit de ping-pong sembla com si tinguéssin un punt cada vegada que veuen o els diuen que es retira a una o altre família.

A vegades penso que el que passa és el que diu Javier Cercas al seu llibre Soldados de Salamina, que tot el que fem a la vida és per passar a la posteritat, que al llarg de la nostra vida fem coses (tenir fills, escriure un llibre, escriure un blog...) perquè el dia demà s'ens recordi i, d'aquesta, la nostra vida present té un sentit.

Quatre mesos

Avui és el "mesaniversari" de la Marina, ja fa 4 mesos! I no m'en estaré de dir la frase tòpica: uf! que ràpid que passa!

En aquest últim mes ha fet un gran canvi i cada vegada fa més cosetes, en resum:

· Durant el dia, dorm a trams de 10-15min de manera que al final del dia, si ho sumem tot, dorm entre 1h i 1'30h. (penso que és poc però, tot i això, ella està bé i no porta mal humor)

· Continuem fent Llet Materna exclusivament i el temps que ella s'està menjant cada vegada es redueix més.

· Ha començat a balbucejar tot el dia, ja se li diferencien sons goturals i xiscles.

· Ja agafa les joguines i/o ninos amb les mans.

· Té coordinació mà-ull i allò que mira ho agafa amb la mà.

· Ha passat de descobrir-se les mans a descobrir-se els dits.

· Comença a fer la pipa amb el dit gros de la mà.

· Quan la deixem per dormir només protesta un minutet.

· Cada vegada reclama més la nostra atenció quan està al cotxet, a la catifa de jocs o a la hamaca.

· Quan vol que l'agafem, fa una mica la ploramiques i quan ja està a braços fa un somriure maliciós que ve a dir "m'he sortit amb la meva".

Escollint la Llar d'Infants

A la ciutat on visc, aquestes dues últimes setmanes, hi ha hagut jornada de portes obertes a les diferents Llars d'Infants Públiqujes i algunes de concertades i privades. N'hem anat a visitar algunes per tal que la Marina hi vagi al setembre.

A grans trets podem dividir les Llars, en tres grups:

1. Llars d'Infants de la Generalitat:

- Tenen espais comuns molt amplis i unes aules grandioses

- Hi ha molt material de tot tipus: manipulatiu, al pati, de psicomotricitat...

- Les aules estàn organitzades en racons

- Hi acostuma ha haver més recursos

- Tenen una trajectoria de fa més de 30 anys pel que tenen molta experiència i molt rodatge

- Em cauen molt lluny de casa

- Hi ha més places per Lactants (el curs que ens toca aquest any)

2. Llars d'Infants de l'Ajuntament:

- Les aules són molt més petites i en algunes llars no hi ha espais comuns

- Al ser unes llars més petites l'ambient és més familiar

- No hi ha tant material ni tants recursos però fan servir més l'enginy i la immaginació

- Les aules estàn organitzades per treballar a partir del descobriment 

- Són Llars més noves i amb una tendència educativa més innovadora

- Les tinc més a prop de casa

- Hi ha menys places per Lactants

3. Llars d'Infants Concertades i Privades:

- Les instal·lacions acostumes a ser a baixos de pisos i amb poca llum

- Hi ha pocs recursos i materials

- No acostumen a explicar massa quina tendència educativa tenen

- Les quotes de les concertades depenen d'una subvenció, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat i amb les retallades que hi ha ara potser no arriben aquests diners.

- Les quotes de les privades són caríssimes

- Hi ha una concertada amb molt bones instal·lacions, recursos i materials que ens agrada molt i està a prop de casa.

Així doncs tot plegat és ben complicat i les preguntes que em faig són:

· Hem de donar preferència a la proximitat al domicili (tot i que la llar ens agrada una mica menys) i, per tant, al que es més pràctic per nosaltres o a unes instal·lacions que estàn molt bé encara que no ho tinguem gens pràctic?

· Quan demani plaça haig d'apostar per les Llars que hi ha més places encara que les tingui molt lluny o les que hi ha menys places però que estàn properes a casa?

· Hi ha dues públiques a les que no tenim opció per entrar aquest any ja que hi ha molts germans de nens/es que ja estàn a la Llar i, per tant, tenen més punts que nosaltres i la qüestió és: Anem aquest curs a la Concertada que ens agrada i el proper any fem la preinscripció per a aquestes dues llars públiques que tindrem més possibilitats?

Però, si és així: hem de treure a la nena d'un entorn i uns companys de classe que ja coneix?

Bé, ja he explicat tots els dubtes i incerteses que tinc. Demà vaig a fer la preinscripció i segur que fins a l'últim moment estaré fent-me aquestes preguntes.