dilluns, 23 de maig del 2011

El meu segon premi

l'Ester de Vivències d'una mare m'ha concedit un premi, MOLTES GRÀCIES ESTER.
Per recollir-ho haig de respondre algunes respondres, aquí va:

1.- Tics y gestos aliens que et treuen de polloguera:

Doncs em posa molt nerviosa la gent que puja les vaques a la muntanya, és a dir que constantment estàn fent pujar els moquets per mandra a mocar-se, és que no puc!!!



2.- Confesa: Quin era sobrenom a l'escola/intitut? – Quin era el sobrenom més cruel que has posat?
Igual que molta gent, amb les amigues posàvem sobrenoms o noms en clau per tal de no ser descobertes quan parlàvem d'algú, però res massa cruel.

Jo sí que tinc un sobrenom..jijijiji...em diuen la "guiri", no és perquè porti mitjons i xancletes o samarreta de topos i faldilla a ratlles jijiji -antes muerta que senzilla-, sinó que pel color del cabell i d'ulls semblo estrangera, estic acostumada que em confonguin.


3.- Quan eres petita... què volies ser de gran?
Doncs després de passar diferents fases on volia ser perruquera, mestra i cantant, finalment vaig decidir que volia ensenyar a parlar i és el que sóc ara, logopeda.

4.- Paraulota de capçalera
Sense dubte, cullons!! ho dic i em quedo com relaxada.



5.- Peça de roba/modelet absurd que tens/has tingut i no et posaries ni morta
No sóc compradora compulsiva, crec que mai m'he trobat en aquesta situació.

6.- Què et toca les pilotes de la teva parella per molt que l'estimis?
Doncs que no sé com s'ho fa, però quan hem de marxar de casa, sempre l'haig d'acabar esperant.



7.- Quin es el regal més cutre que t'han fet o que has fet?

Uf! Doncs no recordo cap regal molt cutre! quan la gent va de viatge diem que ens portin un iman i encara que sigui "cutrilín" com que és petitó no es veu massa!

Aquest premi li passo a la Noe de Marieta de l'ull viu


3 comentaris:

  1. No te han hecho nunca un regalo de esos horribles. Pues no sabes la suerte que tienes, la verdad. Mi mujer llegó a ponerse de los nervios cuando encadenamos tres “pongos” seguidos. Era como si la gente se hubiera empeñado llenarnos la casa de objetos absurdos y dolorosos para la vista. Finalmente un par de “accidentes” domésticos y algunos comentarios intencionados resolvieron la situación. Enhorabuena por los premios. Un saludo.

    ResponElimina
  2. moltes graciés per el premi guapa, demà el penjo, que avui ja he fet una entrada.
    Per cert com ho feu per posar l'enllaç del blog es que l'altre dia no hem sortia.

    ResponElimina
  3. Juan andrés, el truco está en el iman, que si es un poco "pongo" com es pequeño no se nota!
    Noe, allà on escrius els posts hi ha un punt on hi posa "enllaç", és molt senzill.

    ResponElimina