dimarts, 7 de juny del 2011

Recuperació post-part

A arrel d'alguns aconteixements famliars i aprofitant la caloreta de les últimes setmanes vaig recuperar les sandalies d'estiu i amb elles les meves fantàstiques i meravelloses sandàlies d'espart amb topolino que em permèten créixer uns centimetrets per unes horetes, m'encanten!

Com que l'estiu passat estava embarassada i portava uns turmells mida XXXXL em va ser inviable calçar-me res que no fos extrapla i l'hivern l'he passat intentant sobreviure i adaptant-me a això de ser mare, pel que no he estat massa per arreglar-me.

Quan aquests dies he estat una miqueta per a mi  me n'he adonat que el meu cos poc a poc torna a ser el que era abans d'estar embarassada: el cabell sembla que m'ha deixat de caure de manera desmesurada, ja he deixat les ulleres (signe de que no dormia), els llavis se m'han desinflat (l'últim mes abans de parir semblava l'Angelina Jolie), el pit se m'ha regulat molt i també se m'ha reduit força, la panxa m'ha baixat molt quedant-me poca més de la tenia, les cames també han tornat al seu volum original així com els turmells, de manera que estic molt contenta del procés de recuperació post-part.

Al estar per mi he vist també que el meu cap es va aclarint, tot i que no puc evitar estar tot el dia pendent de la petita i pensant en ella poc a poc puc pensar en altres coses i sóc capaç de retenir idees, conceptes, dades...i estic tornant a recuperar la meva capacitat organitzativa que em permet tenir el meu entorn controlat. En els últims dies també he tornat a decansar quan dormorque això feia moltíssim que no passava.

Tothom diu que per estar com abans de parir, mental i fisicament, cal que passi un any i penso que és ben cert però també haig de dir que fa cinc mesos endarrera no contava estar com ara.

9 comentaris:

  1. Enhorabona! la veritat és que quan vas veient que tot torna a ser com abans t'animes!

    ResponElimina
  2. Sí, jo també vaig viure un procés semblant. Als primers mesos sembla que mai poguem tornar a ser com erem abans, però poc a poc tot torna al seu lloc (o quasi)!

    ResponElimina
  3. enhorabona guapa per anarte recuperant, yo també havia sentit que cal un any, com a minim nou mesos, a mi encara hem falten per pedre 4 o 5 kilos pero anem fent

    ResponElimina
  4. Això està molt bé!!! anima molt veure que una va avançant :)

    ResponElimina
  5. Això està molt bé. Felicitats!
    El que més em va costar a mi va ser perdre 3 o 4 quilos que no fa massa que van desaparèixer (el nen va cap els 4 anys), però cada cos és diferent.

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats :-) Sempre reconforta tornar a ser la que una era tot i que per algunes no és feina fàcil... Ains...

    ResponElimina
  7. Molt bé! Jo amb un baby de 4 mesos, com podeu imaginar la cosa encara està fatalllllll!

    ResponElimina
  8. MamaModerna el meu en té 8 i és pa verme!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies noies pels ànims!!Seguirem en la lluita!!

    ResponElimina