Orgullosa de la Popa!

La Marina va néixer amb 3.270gr i 52cm, que està prou bé. El problema va ser que no volia menjar, s'enganxava bé al pit i sabia la tècnica però a la que portava dos minuts s'adormia i no hi havia manera de despertar-la tot i pessigar-li el peu, despullar-la, passar-li una gassa molla per la cara.... Tan adormida estava que a l'hospital va perdre el 15% del pes (lo normal és perdre el 10%) i em van dir que la meva llet no era prou bona i que segurament no li podria donar el pit.  La primera setmana que vam estar a casa només es va engreixar 60gr (lo normal és de 150 a 200gr).

Davant d'aquesta situació no va quedar cap més remei que donar-li un suplement, únicament fèiem 60ml al matí i 60ml a la nit, però jo no m'ho vaig prendre massa bé. Tot i que sabia que era el millor per a ella i que així s'engreixaria, agafaria força, estaria més desperta i, per tant, faria millor la popa, tenia por que s'acostumés al bibi i no volgués prendre més pit.

Per intentar evitar això, el que vam fer és que era el seu pare qui li donava el biberó i jo la popa, de manera que la nena relacionés papa-bibi, mama-popa.

Poc a poc es va anar engreixant i al mes i mig ja vam poder treure aquest suplement i fer popa exclusivament. 

Ara, quan ja té tres mesos i mig la Marina està perfecte de pes i talla (està en percentil 50) a tal punt que us reprodueixo els comentaris que em fa la gent que ens trobem pel carrer:

Gent: Oh! Quina nena!! que gran que està! Què li dones biberó?.

Jo: No, només fa pit.

Gent: Només pit? Doncs està preciosa!

I jo marxo més orgullosa i inflada que ningú, pensant: què no era bona la meva llet? Doncs mira ara!!