dijous, 30 de juny del 2011

Tinc un imàn i no ho sé?


Em sembla que tinc un imàn i no ho he descobert fins ara! 

Resulta que a la Marina li agrada molt estar-se estirada al sofà jugant, li poso dos o tres sonalls i s'entretén moltíssim i jo estic asseguda al seu costat fent coses (plegar roba, estar a l'ordinador, fer trucades...i tasques vàries) fins aquí perfecte, però què passa? doncs que poc a poc, dissimuladament i mmmooolllttt subtilment ella es va movent fent veure que fa saltironets i moneries vàries amb les cames (que si ara em toco els peus, que si ara doblego un genoll i faig un moviment estil Shakira, que si ara doblego els dos genolls i augmento la dificultat del moviment estil Shakira, que si em tombo cap a un costat cap a l'altre...) tot per arribar a on estic jo i tenir contacte físic i quan el té em regala un massatge genial amb els peus. Hi ha diferents modalitats de massatges: a la cuixa, a l'esquena, clavant els seus peus a les meves costelles, moviments ràpids, lents...però generalment són moviments forts i inesperats que es claven a alguna part del meu cos, suposo jo que ho fa perquè vol tornar d'alguna manera el massatge que li fem als vespres -que maca ella!-


El cas és que he provat vàries tècniques per tal que la pobra no se senti obligada a fer-me el massatge, poso un coixí entre ella i jo, la deixo posada just a la ratlla entre els dos coixins del sofà, em poso a un metre d'ella...però no hi ha manera, no sé com s'ho fa que sempre aconsegueix arribar i complir la seva missió.

dimarts, 28 de juny del 2011

Presa de pèl


Ja és oficial: la Marina ens pren el pel! encara no té els sis meos i ja ens toreja amb dues coses:


1. Els vespres : a partir de les 7 o 8h del vespre ella ja està neguitosa, cansada i es passa l'estona rondinant pequè ja no sap què té. Així doncs que procurem entretenir-la i fer-li passar aquesta estoneta millor. El cas és que si l'entretén el seu pare de la única manera que no rondina és tenint-la a coll de manera que li pengin les cames i amb el seu pare dret, a la que ell s'asseu es posa a plorar. A més tenim comprovat que és automàtic, la nena està a coll com a ella li agrada, està distreta amb un ninotet el meu marit s'asseu i al segon i mig ja plora ella fent-se la ofesa.
Jo trobava molt divertida aquesta situació perquè amb mi no m'ho fa, quan jo la consolo en aquesta franja horària la tinc estirada al sofà i juguem i no rondina.

Però ai, carai, ja m'ha tocat la presa de pel a mi:

2. La papilla de fruita: com ja vaig explicar fa uns dies estem fent fruiteta a la tarda i jo em pensava que anava d'allò més bé, menjava 90ml de fruita i trigàvem 45 min i em pensava que era d'allò més normal, fins que aquest pont de Sant Joan li ha donat la fruita el seu pare i s'ha menjat 130 ml en 15 min, així que està clar que em pren el pel, serà que no li poso la cullera en els graus d'inclinació que ella li semblen correctes.

Bé, suposo que això és el principi de mmmoooolllltttttteeeessss preses de pel!!!

dimecres, 22 de juny del 2011

No vull anar a sopar!


Generalment, quan ens trobem a altres famílies amb nens petits, la pregunta estrella és: dormiu? davant la resposta afirmativa, la gent es sorprèn i ens diu: clar és que és una nena molt tranquila. Davant d'aquest comentari nosaltres expliquem que sí que la nena ens ha sortit molt bona però que igual que tots els nens té mals moments i males hores (sobre tot a partir de les 7.30h del vespre), expliquem també que malgrat la Marina sigui bona nosaltres també hi hem posat de la nostra part.

Desde que ella va néixer hem sigut molt estrictes amb l'hora d'anar a dormir, hem seguit molts dels consells/recomanacions que ens han dit i no hem fet cap activitat als vespres, no hem sortit a sopar, ni a un concert, ni a sopars familiars...res de res. Estic d'acord que ella és bona però nosaltres també hem fet perquè els vespres i les nits fóssin el màxim tranquiles per a ella.

Davant del fet que ella dorm força bé a les nits i que nosaltres fa cinc mesos i mig que no fem activitats nocturnes la gent ens diu: Doncs sortiu! hi tant! deixeu la nena amb els avis i aneu a sopar!

Però és que jo no vull anar a sopar! No, no em ve de gust! Estic encantada de tenir la meva filla i encara més de passar els vespres (tot i que ella rondina pràcticament cada vespre) amb la meva filla i el meu marit, tots tres! M'encanta i ho gaudeixo moltíssim.

Potser d'aquí a un temps sí que dic, va anem a sopar els dos i deixem la nena, però ara per ara per a mi això és impensable.

Hi ha algunes parelles que "s'agobien" dels seus fills i que necessiten "desconectar" -almenys així ho expresen ells- però jo no, almenys de moment. Penso que ja m'he esperat a tenir la meva filla a partir dels trenta anys i que a aquesta edat un ja sap el que vol i les conseqüències que té ser pares i que si vam decidir fer el pas de ser pares és per cuidar nosaltres la nostra filla, una cosa és que la deixem als avis per les necessitats laborals o algún dia molt puntual perquè tenim algún aconteixement social molt concret però no deixar-la perquè nosaltres volguem continuar fent el que fèiem abans de ser pares.

dijous, 16 de juny del 2011

Pas a pas

Aquests últims quinze dies hem fet un parell de canvis importants, com diu el capità enciam: "els petits canvis són poderosos" i ho han estat tant per la Marina com pels seus pares

1. Hem canviat els complements del cotxet, hem passat de la Maxicosi a la cadireta: Si dic la veritat jo no contava fer-ho tant d'hora -als cinc mesos- volia esperar per passar-la a la cadireta quan s'aguantés bé asseguda però no ho he vist viable, de fet no veia massa clar quina era la millor opció per portar-la a passejar.
Pel cuco la veia petita ja que ara observa molt el seu entorn i poc a poc hi va interactuant i penso que tenir-la estirada per passejar la limitava en la interacció.
A la Maxicosi ja feia dies que no hi estava còmode, suava molt (les teles amb les que forren els cotxets no es poden descriure precissament com a fresques) i al cap d'una estona d'estar-hi movia l'esquena i rondinava fent entendre que no hi estava a gust.
Així doncs no va quedar més remei que començar a anar amb cadireta, sembla que li agrada força, té millor visió, està més propera i té més accés als estimuls de l'entorn ...però es cansa d'anar incorporada.

2. Ha començar a menjar papilla de fruita: fèia uns dies que per les tardes em demanava popa cada dues hores i semblava que li costava quedar-se tipa, així que tot i que li falten tres setmanes per fer els sis mesos vam decicir iniciar la fruiteta de la tarda. Vam començar amb la taronja i la poma cuita i avui hi hem afegit la pera i sembla que li està agradant moltíssim.
El primer dia a cada cullerada va fer una esgarrifança però cada vegada va menjant més bé i s'ho menja molt a gust, ara ja obra la boca entre cullerades. Cada dia quan s'acaba la papilla li faig una festa, li canto i l'aplaudeixo i queda d'allò més contenta fent un gran somriure com si estigués satisfeta del pas que ha fet i d'acabar-se el plat.
Únicament tenim un problement, li costa beure aigua. La tetina del biberón la fa servir de micro i li canta algunes cançons de les seves i quan ja està cansada de fer la serenata fa servir la tetina de mossegador i és llavors quan beu una mica d'aigua, però paciència que segur que d'aquí a uns dies descobreix perquè funciona el biberó.

dimarts, 14 de juny del 2011

Ja tenim Llar d'Infants (per fi)

Com diu el títol del post JA TENIM LLAR D'INFANTS, després de dues setmanes en les que m'he menjat totes les ungles de la mà i ja m'estava a punt de sortir una llaga d'estómac ja tenim aquest tema solucionat.
Tot plegat ha estat un embolic, explico:
Ja fa cosa d'un mes que vam fer la preinscripció per entrar a una llar d'infants pública, però a la ciutat on visc hi ha unes 700 peticions de plaça per a 400 plaçes, pel que és força difícil entrar. Vaig anar al sorteig del número de tall i així que va sortir el número ja vaig veure que segur que no entràvem.


Paral·lelament havíem fet la preinscripció a una Llar d'Infants concertada, que a més teníem cinc puntets més perquè el meu marit -vaja, el pare de la criatura- és exalumne de l'escola així que teniem més possibilitats.

El dia 26 de maig vaig a consultar les llistes de la Llar d'Infants concertada i genial, hi ha 8 places i som 8 persones amb punts extres (per germans al centre o família numerosa o exalumne) de manera que entrem segur, pel que ja no ens preocupem de buscar cap altre opció. De totes maneres el dia 30 de maig torno a consultar la llista i tot continua igual.

El cas és que arriba el dia 1 de juny, que és quan es publiquen les llistes definitives de les llars d'Infants públiques, concertades i privades i què passa? Doncs que no entrem a la pública (cosa que ja sabíem) i tampoc entrem a la concertada. Aaaahhhhh...pànic, por, desesperació, incertesa, incredulitat... .

Com podia ser? què havia passat? perquè no hem entrat a la concertada? Ho preguntem i ens diuen que resulta que hi havia un nen apuntat a P-1 i que els pares havíen trucat que hi havia un error i que el nen era de P-O i com que tenia puntuació extra d'exalumne van haver de fer un sorteig i a qui li va tocar? doncs a la nostra filla, de manera que quedàvem fora i passàvem a estar els primers de la llista d'espera (que dic jo que ja li podria tocar l'euromillón a la nena)

Ostres ens vam quedar glaçats, si ens haguéssin volgut treure sang no ens en troben!

El cas és que vam decidir fer acte de fe i creure el que ens deia la llar d'infants ja que tot plegat ens feia dubtar una mica (els pares d'aquesta criatura havíen trigat dues setmanes a anar a veure les llistes? l'errada era de l'escola o dels pares? aquest sorteig quan s'ha fet? qui hi havia?)

Així que sense opcions a la pública, només quedaven dues opcions o buscar una altre llar d'infants (cosa molt difícil a les alçades que estàvem) o esperar que algú anul·les una plaça de la concertada.

Aixi doncs que vam decidir posar-nos la gavardina, la lupa i la pipa i ens vam convertir en Papa Sherlock i Mama Watson per tal d'iniciar un procés d'investigació!

Papa Sherlock es va apuntar el nom dels nens que havíen entrat a la Llar d'Infants concertada i va anar a la seu central d'ensenyament on hi havia el llistat de tots els nens admesos a les llars d'infants públiques i va buscar a veure si hi havia algún nen que hagués entrat també a la llar d'infants pública ja que, de lògica, segurament anul·laria la plaça de la concertada i podríem entrar nosaltres i, sorpresa!! n'hi havia un!!!

Aix!! Mama Watson va anar a la llar d'infants concertada a comentar-ho i, sorpresa!! la mare d'aquest nen que havia entrat a la pública havia trucat per anul·lar la plaça de la concertada, però...la mala notícia és que legalment i tot i que haguéssin trucat per anul·lar la plaça, aquesta plaça era d'aquell nen fins el dia 10 de juny!

De manera que ens hem passat 10 dies patint per si els pares d'aquest nen canviàven d'opinió i finalment fèien la preinscripció! i finalment no l'han fet de manera que LA PLAÇA ÉS NOSTRA!!

Avui ja he anat a entregar tots els papers! quina tranquilitat!

divendres, 10 de juny del 2011

La dicotomia del temps

Passat i present són els dos grans temps dels que parlem normalment i extranyament fem servir la paraula PRESENT.

Generalment ens passem la vida pensant, immaginant, preparant... allò que vindrà i un cop ha passat ens passem dies i anys recordant, conmemorant, evocant... allò que ja ha passat.

Amb la criança dels fills passa més o menys igual, moltes vegades he sentit a mares dir-me frases tipus: "uf! ja tinc ganes que camini per no tenir-lo sempre en braços" o "uf, a veure si ja va a l'escola i em deixa una mica tranquila" i al cap d'uns dies dir-me: "ostres el nen ja camina i ara ja no  el puc portar on jo vull" i "desde que ha tornat a l'escola no tenim temps de fer cap activitat junts".

Així doncs, en lloc de pensar en el futur que volem o renegar del passat, perquè no vivim el present? Segurament la naturalesa humana fa que siguem així ja que ens cal un projecte o un objectiu de futur per tal de tirar endavant (sobre tot en aquells dies que tot surt al revés) però això no treu que gaudim de cada instant, que el saborajem, el masteguem i l'empassem bé.

Segur que, en la criança del fill, tothom ha sentit desenes de vegades -per no dir centenars- APROFITA EL MOMENT QUE PASSA MOLT RÀPID!! doncs això és el que estic fent jo gaudint moltíssim de cada instant que estic amb la meva filla. Que té un mal dia? Doncs paciència demà el tindrà millor. Que estic cansada que ja portem més de cinc mesos fent popa exclusivament i em permet poquíssima independència (és nega a bure biberons encara que siguin de la meva llet)? doncs també paciència ja que si encara no treballo puc fer-ho!

La veritat és que, desde que ha nascut la Marina, no tinc la sensació que el temps em passa més ràpid, el que sí tinc la sensació és de gaudir més de tot el que ens passa. Intento retenir cada instant, independentment de les 5825859595010238 fotos que li hem fet, clar!

dijous, 9 de juny del 2011

Preparant la Panera dels Tresors

Em fa moltíssima il·lusió que la Marina tingui i jugui amb una panera dels tresors, desde que estava embarassada que tenia ganes de preparar-li però com que era excessivament aviat em vaig retenir, ara però ja li queda poc per a fer els sis mesos així que ja he començat a preparar-li. 
Us deixo una foto de les cosetes que vaig anar a comprar ahir per fer la Panera, la resta les treure de coses que tenim per a casa.
Ja us explicaré què passa quan la començi a utilitzar!!!



Per a qui no sàpiga què és una panera dels tresors aquí va la explicació per si us animeu a fer-la:

Què és?
Els infants d'avui en dia estan acostumats a jugar sempre amb joguines de plàstic, que per tant, tenen la mateixa textura, olor , sabor etc.
La panera dels tresors és un joc d'exploració adequat per a infants entre 6 i 10/12 mesos. Consisteix en oferir una panera als infants, la qual conté diferents tipus d'objectes de diferents materials. Aquests objectes pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta. Cal tenir en compte que els objectes que es troben dins de la panera no són joguines sinó material inespecífic. 
Aquest joc desenvolupa la coordinació oculo-manual, els cinc sentits (tacte, olfacte, vista, gust i oïda), afavoreix tenir una gran capacitat de concentració, la utilització de les mans i la implicació de tot els cos, la capacitat d'escollir entre objectes, la capacitat d'exploració d'una gamma molt variada, aprendre sol i per ell mateix sense dependre d'algun adult, l'estructuració del pensament, actuar al seu propi ritme, el plaer de la sorpresa...

Com s'organitza?
Cal una panera de vímet d'uns 35 cm de diàmetre (pot ser rodona o quadrada) i uns 8 cm d'alçada, és important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses. El nen s'hi ha de poder repenjar còmodament sense que se li tombi.

La panera s'omple completament amb un mínim de seixanta objectes. Aquest és l'assortiment satisfactori. Els objectes que es troben a la panera han de ser de diferents materials, com per exemple, fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc. I han d'estar pensats per estimular la creació del nen


És convenient situar la panera en un lloc on els nens puguin arribar a ella còmodament, com per exemple, sobre una catifa.  És important evitar qualsevol interferència en el joc de l'infant perquè aquest pugui explorar i manipular lliurement afavorint així la concentració i l'atenció
S'han de poder rentar tots els objectes i s'ha de tenir cura de que tots estiguin en bonestat i renovar els que es facin malbé. Cal estar atents i saber quins són els objectes preferits per els infants i a l'hora de renovar-los tindrem aquest aspecte encompre.Els objectes s'han d'anar renovant per estimular l'interès dels infants. 


El paper de l'adult serà seure en una cadira des d'on pugui veure l'activitat dels infants sense interferir en el seu joc. Amb la seva presència donara seguretat als nens. L'adult ha de mostrar interès pel que fan els nens i mostrar una actitud receptiva i disponible a tots els infants.

Els objectes: 

Podeu afegir-hi qualsevol altre objecte que no sigui una joguina i no resulti perillós per a l'infant, procureu que hi hagi compensació i varietat (ni massa objectes de fusta ni massa de metall, etc.). 
El propòsit d’aquesta col•lecció d’objectes és despertar al màxim els sentits: 


Tacte: forma, textura, pes i temperatura a través del descobriment de la mà Olor: varietat d’olors                                                                          Gust: cal vetllar per a que hi hagi una varietat de fruites                          Oïda: el so, la percussió, la fricció, el cruixit i l’absència de so o silenci     Vista: color, dimensió, forma, lluminositat, brillantor 


·Objectes de la natura: pinyes petites, pedres, closques de coco, carbasses seques, castanyes grans, pomes grans, pedra tosca, trossos grans de suro, pinyols grossos de fruita (préssec, alvocat...), nous grosses, esponja natural, llimona, poma, magrana, cargols de mar i petxines, escorça d'arbre, taps de suro 
·Objectes de materials naturals: pilotes de llana, cistells petits, flauta de canya, alfombreta de ràfia, raspall d'ungles de fusta, brotxa de maquillatge, sacs d’olor, brotxa d’afaitar, pedra “pómez”...  
·Objectes de fusta: capses petites, timbalet, sonalls, castanyoles, xiulet de bambú, botons de colors enfilats, cubs-daus-cilindres, anelles de cortina, mà de morter, pinça d'estendre, cullerots, cullera de mel, ou de sargir, argolla de tovalló,raspalls, plats, culleres...                                                      ·  ·Objectes metàl•lics: culleres, batedor d'ous, flamera, trompeta de joguina, motlles de pastisseria, embuts, harmònica petita, xiulet, joc de picarols, triangle, colador de te, trossos de cadena, pot d'infusions, campanetes, joc de claus, caixes petites...                                                                    ·Objectes de pell, roba, goma, paper, cartró, vidre, plàstic...: Moneder de pell, pilotes, tubs de goma, nina de drap, pilota de tennis, pilota de golf, pilota de plàstic dur i de goma, funda d'ulleres, un tap de banyera amb cadena, anelles de cafetera, cremallera, llibreta petita d'espiral, capses de cartró, paper de vidre, paper de cel·lofana, cons i tubs de cartró, bobina de fil, morter, ampolletes de perfum, prismes de vidre, mirallet, collaret de boles, pots de cosmètica, llimes d'ungles, cintes de ras...


He extret la informació de:

dimarts, 7 de juny del 2011

Recuperació post-part

A arrel d'alguns aconteixements famliars i aprofitant la caloreta de les últimes setmanes vaig recuperar les sandalies d'estiu i amb elles les meves fantàstiques i meravelloses sandàlies d'espart amb topolino que em permèten créixer uns centimetrets per unes horetes, m'encanten!

Com que l'estiu passat estava embarassada i portava uns turmells mida XXXXL em va ser inviable calçar-me res que no fos extrapla i l'hivern l'he passat intentant sobreviure i adaptant-me a això de ser mare, pel que no he estat massa per arreglar-me.

Quan aquests dies he estat una miqueta per a mi  me n'he adonat que el meu cos poc a poc torna a ser el que era abans d'estar embarassada: el cabell sembla que m'ha deixat de caure de manera desmesurada, ja he deixat les ulleres (signe de que no dormia), els llavis se m'han desinflat (l'últim mes abans de parir semblava l'Angelina Jolie), el pit se m'ha regulat molt i també se m'ha reduit força, la panxa m'ha baixat molt quedant-me poca més de la tenia, les cames també han tornat al seu volum original així com els turmells, de manera que estic molt contenta del procés de recuperació post-part.

Al estar per mi he vist també que el meu cap es va aclarint, tot i que no puc evitar estar tot el dia pendent de la petita i pensant en ella poc a poc puc pensar en altres coses i sóc capaç de retenir idees, conceptes, dades...i estic tornant a recuperar la meva capacitat organitzativa que em permet tenir el meu entorn controlat. En els últims dies també he tornat a decansar quan dormorque això feia moltíssim que no passava.

Tothom diu que per estar com abans de parir, mental i fisicament, cal que passi un any i penso que és ben cert però també haig de dir que fa cinc mesos endarrera no contava estar com ara.

diumenge, 5 de juny del 2011

Llei de Murphy


Com tothom sap en els nens hi ha una Llei de Murphy que diu: "Si elogies als teus fills davant d'altres persones segur que això es tornarà en contra teva" així doncs, quan dius:

· Es porta molt bé, conseqüència, fa tal marranada al carrer que t'has d'amagar sota un fanal.
· Dorm molt bé, conseqüència, et passes una setmana sense dormir.
· No plora gaire, conseqüència, es passa una hora plorant desconsolat.
· És molt sociable, conseqüència, no hi ha manera que vulgui anar amb ningú més que no siguis tu.

Bé, doncs això és el que m'ha passat aquesta setmana. Conversant amb una amiga vaig dir tres frases claus de les que porto tota la setmana arrepentint-me, aquí les teniu:

1. La Marina s'embruta molt poc la roba perquè no fa mai glopades. Conseqüència. Porta tota la setmana fent glopades després de cada presa a tal punt que alguns dies l'he hagut de canviar de roba.

2. Les nits les portem molt bé, dorm la nit sensera. Conseqüència. Porta tota la setmana despertant-se dues vegades cada nit.

3. Té cinc mesos i no s'ha posat mai malalta. Conseqüència. Divendres vam haver d'anar al pediatra perquè té conjuntivitis i està constipada.

En conclusió calladeta estic més guapa!!

dimecres, 1 de juny del 2011

Els meus tres records

Seguint a la invitació de l'Onavis i la iniciativa del Banco de los recuerdos, aquí van els tres records que he escollit arxivar per la posteritat:

1. Per molta gent el dia 1 de Maig és tradició anar a passar el dia a alguna muntanya o un lloc determinat. Aquest era el meu cas, cada any aquest dia anava amb els meus pares i el meu germà a passar el dia a una creu de terme molt propera al meu poble. Recordo aquest dia com a molt especial ja que em deixàven esmorzar xocolata amb xurros, era el primer dia que em posàven màniga curta (després de passar tot l'hivern) i menjar un gelat després de dinar. Per a mi era un dia genial, estava envoltada de natura, amb els meus i d'alguna manera era la benvinguda al bon temps.
De fet a dia d'avui continua mantenint la tradició de menjar un gelat el dia 1 de Maig.

2. El primer sopar al nostre pis amb el meu marit. Feia just un parell de setmanetes que ens havien entregat les claus i estàvem molt emocionats i il·lusionats amb aquesta nova etapa, l'únic inconvenient és que el pis estava brutíssim i completament buit, tant buit que no hi havia ni llum. Així doncs, que portats per la il·lusió i la impaciència vam posar al menjador una taula i dues cadires de plàstic i un vespre vam demanar una pizza (vam haver d'esperar al pizzero a l'entrada de l'edifici perquè no anava el timbre) i amb una lot i la llum de la lluna vam sopar al nostre pis, va ser com oficialitzar un nou pas vital. Per a mi va ser com si aquella nit hagués sopat al Ritz.

3. Quan vaig veure la meva filla per primera vegada. Després de passar un part on la premisa va ser "si pot sortir malament segur que sortirà malament" (això ja ho explicaré en un altre capítol) la recompensa va ser veure-la. La llevadora amb va dir: "Mira aquí tens a la teva filla". Estava embolicada amb una bata verda, feina un plor tot discret i amb mirava amb aquests ullassos que té negres volent dir, qui és tota aquesta gent mama? Va ser un moment molt especial. Quan la vaig veure em vaig deixar de sentir sola al quiròfan.

Animo a tothom a escriure i arxivar els seus records!!!