Els dies de pluja

Quan no tens fills i plou tot el dissabte i tot el diumenge (com aquest cap de setmana) és un plaer, et passes el cap de setmana del llit al sofà i del sofà al llit i en el meu cas aprofito per cuinar, fer alguna coca, endreçar...i en general relaxar-me.

Però quan es tenen fills i ve un cap de setmana de pluja Aaaaahhhhhhhh!!!!, quan vas veient les prediccions ja et poses nerviosa, quan es confirmen la mosca ja et puja al nas i quan et lleves el dissabte i està diluviant  ja no saps on posar-te ja que el teu fill necessita sortir al carrer i passar tot el dia a casa és dur... molt dur!!

Al inici del dia dius bé, agafem-nos-ho bé aixó i penses va jugarem, farem manualitats, farem galetes, mirarem la tele... però a les 5h de la tarda ja no hi ha qui s'aguanti a casa!!!! ells porten mal humor perquè no han sortit de casa i tu mal humor perquè has de sortir de casa!!

Buf! Com s'anyoren els dies de pluja de sofà i llit!

Treient el bolquer

Aquest dissabte ens vam decicir i vam treure el bolquer a la Marina. Ara té dos anys i tres mesos i ja fa un parell de mesos que ens avisava quan tenia caca però li dèiem que la fes al bolquer i ara fa un mes vam comenaçar a introduir-nos en la OPERACIÓ BOLQUER: vam anar a comprar un orinal, inentàvem que seiés cada dia una estona al orinal, vam comprar un llibre d'un nen que deixava els bolquers, vam comprar calçetes... . 

Fa un parell de setmanes que la deixàvem per casa sense bolquer i es fèia els pipis a sobre perquè es negava a seure al orinal, però no li vam donar més importància i dissabte ens vam decidir el a fer el pas defininiu: treure els bolquers de dia.

El dissabte va ser un fracàs s'ho va fer tot a sobre però el diumenge va canviar el xip i va decidir que això li fèia gràcia i va començar a avisar que tenia pipí i el fèia al orinal. Cada pipí que va fer el diumenge fèiem una festa: ballàvem, saltàvem, li donàvem dos lacasitos, trucàvem als àvis i al tiet... un esgotament de tant festa!! jejejeje!!!

I ja hem anat bé la resta de dies, és més al migdia i a la nit que li posem el bolquer es lleva amb el bolquer sec així que suposo que en un parell de dies, si seguim així, ja li treure el bolquer del tot.

El que encara no hem aconseguit és fer-la seure al orinal i que s'estigui quieta per intentar fer un pipí, només s'hi vol seure quan ella avisa, però bé poc a poc!!!!!

Bona DIada!!

Avui és un gran dia, espero que el gaudiu moltíssim. VISCA SANT JORDI!!!

La imatge l'he tret de la web de la il·lustradora Marta Montañá.

Divendres musical

Aquest cançó m'encanta i lliga molt amb el post anterior, tot i jo no vaig néixer a Alabama ;)

Bon cap de Setmana!!!

Criar en la distància

Quan es tenen fills és important tenir una xarxa social propera i de confiança que t'ajudi en moments determinats: la criatura està malalta i has d'anar a treballar, tu estàs malalt i és dissabte i has d'estar tot el dia amb el teu fill, necessites fer alguna gestió on no pots estal pel teu fill... .

Moltes vegades això no és fàcil i més quan estàs lluny del teu entorn proper, que és el que em passa a mi. Ja fa uns anys que visc a uns 130km d'on jo vaig néixer, allà hi víuen els meus pares i la resta de la meva família, on visc tinc només als meus sogres com a xarxa de confiança (de fet són els que es queden amb la Marina quan ella està malalta i la porten i recullen cada dia de la llar d'infants).

Malgrat ja porto visquent aquí set anys no aconsegueixo vincular-m'hi, la gent d'aquesta població és molt tancada (ells ho reconèixen i així ho manifesten) i jo cada vegada em sento més sola.

No em consider-ho una persona extranya, el contrari tinc un caràcter obert i alegre pero malgrat això no aconsegueixo trobar amistats per fer activitats femenines (anar de compres, a berenar...) ni amb criatures (anar al parc, a passejar...). 

Durant aquest període de set anys que porto aquí visquent, sí que he conegut a gent i hem tingut relació però sempre de manera puntual i mai amb una continuitat i la amiga que havia fet aquesta setmana ha marxat a viure a Madrid.

La veritat és que aqueta situació amb té molt trista jo sóc una persona molt social i necessito sociabilitzar-me però per més que faig coses (apuntar-me a cursos, gimnàs, ser mama simpàtica a l'escola...) la gent es mostra distant i reticent a noves relacions socials.

I jo cada vegada estic més anyorada del meu poble, allà sí que tinc relacions socials a més a un nivel alt de confiança del nivell en el que fas favors i t'en fant sense res a canvi, doncs què és la vida sinó que tenir relacions socials, fer un sopar amb molts riures, fondre una mica la targeta de crèdit una tarda de compres amb amigues, quedar per fer una xocolat desfeta...? 

Anyoro el poder fer alguna gestió i dir té mare deu minuts la nena que vaig a coprar o trobar alguna amiga pel carrer i que ens convidi a passar la tarda a casa seva...no sé aquelles petites coses del dia a dia que no valores fins que et manquen.

Moltes vegades penso en l'Anna i la Mamamoderna que també estàn criant els seus fills a distància de les seves famílies, us sentiu com jo?

Divendres Musical

No ho puc evitar, quan arriba el bon temps, els dies s'allarguen, ja fa aquella calor que convida anar amb màniga curta, el passatge comença a agafar colors diferents segons les flors de cada zona... em ve una cançó al cap!!

Cançó de la meva adolescència!!! Però no sabeu el que m'alegra!!

Conflictes al parc

Ahir estàvem al parc i la Marina jugava amb la pala i la galleda d'una altre nena -li direm E- (ja se sap al parc tu portes lo teu i el teu fill juga amb lo dels altres). Estàvem jugant d'allò més tranquiles i va venir un nen d'orígen sudamericà (especifico perquè és la clau de la història) a jugar amb la Marina.

El nen va començar a jugar amb la pala i la galleda de la E i la seva i aia (de la E) va arrufar el nas. Mentre el nen jugava va picar un parell de vegades amb la pala sobre la galleda i la iaia li va cridar la atenció: "niño si la rompes la pagas que yo no me corto" i el nen va continuar jugant. Els seus pares no es van adonar del incident perquè eren lluny i no semblaven massa interessat en el que fèia el seu fill.

El cas és que el nen va trencar la pala i li volia carregar el marrón a la Marina, ja que va deixar allà la pala i va fer la intenció de marxar, jo vaig pensar: ostres ara què? si la meva filla no ha sigut no hem d'assumir una cosa que no ha fet, així que li vaig dir al nen que li digués a la iaia de la E que l'havia trencat.

El nen es va apropar a la iaia amb la pala i una gran cara d'arrepentiment però no es va atrevir a dir res i es va quedar allà palplantat. Al cap d'un minut es van apropar els pares del nen per marxar del parc, sense adonar-se del incident ni de la cara del seu fill d'arrepentiment i li diuen: "vamos", el nen no es mou, "vaaaaamos", el nen no es mou, "que pasa?" i salta la iaia "pues que ha roto la pala y ya le habia dicho que la romeria perque daba golpes". La mare no respòn agafa el nen i marxen.

Quan son fora la iaia em diu: "és que ja està bé aquesta gent li donen tot, no han de pagar res i a sobre ho trenquen!"

Al cap d'un minut va venir el pare del nena demanar disculpes i van quedar amb la iaia que li anava a comprar una altre pala.

Davant d'això em pregunto:

· Què hagués passat si el nen fos d'origen català?

· Les coses de plàstic es trenquen, i més si les utilitzen els nens, havia de pagr una pala de 1 euro?

· Potser la iaia cobra una petitíssima jubiliació i li va regalar la pala i la galleda a la neta amb tota la il·lusió, perquè ara ho ha de tornar a pagar perquè un altre ho ha trencat?

· És just que aquesta nena, que molt amablement, va deixar la pala i la galleda es quedi sense pala per se amable?

Uf, no sé no hi ha cap resposta fàcil, com ho veieu?

Divendres Musicals

M'apunto als Divendres Musicals, m'encanta!! Aquí us deixa la cançó que he escollit, la Marina fa els coros eeeeeeeoooooooooo...

Dimarts mut: Primavera

La mona de la tieta 2013

A l'entrada de Setman Santa de l'any passat vaig explicar que cada any li feia una mona a la meva tieta, doncs aquí va la d'enguany:

Els ous són pintats per la Marina (ella també participa), el pa de pessic és la recepta bàsica de la coca de iogurt i la cobertura aquest cop és de xocolata blanca.

Que dures són les nits!

Un dels motius d'aquests mesos d'absència són les nits :( Desde el mes d'octubre que la Marina ha decidit no dormir una nit seguida. Tot plegat va coincidir amb un episodi de diarrees i vòmits que li van provocar una alteració de la flora intestinal que la va tenir dues setmanes amb diarrees i com a conseqüència una intolerància a la lactosa. De manera que de octubre a desembre vam haver de fer una dieta sense lactosa, al principi no va ser fàcil trobar els productes i que la petita s'hi adaptés però aviat vam agafar la dinàmica.

I el cas és que desde llavors que no dormim, es desperta a la nit amb por i vol papa i mama a més cada nit es desperta a la mateixa hora, cap a la 1h i cap a les 4h, és com un rellotge!!!

Nosaltres hem provat tot el que s'ens ha acudit:

· Portar-la al nostre llit quan està espantada.

· Quedar-nos amb ella a la seva habitació fins que es torna a dormir.

· Dormir amb ella a la seva habitació (té un llit niu).

· Deixar-la esgotada perquè dormís més bé.

· Fer-li xantantge que si no s'adorm es quedarà sense pipa i doudou (sí és una mica cruel però a les  4h del matí les neurones no donen per més)

· Fer una mica de Feng Shui i redistribuir una mica els mobles perquè l'ajudi a sentir-se segura.

· Treure-li la barana el llit i canviar-la per una amb la que ella pot pujar i baixar del llit quan vulgui.

· Posar-li un nino que té llum i s'hi pot abraçar.

· Deixar la llum del passadís oberta.

· Explicar-li durant setmanes que si es desperta a la nit no passa res que es torni a dormir o que vingui al llit del papa i la mama.

· Li hem donat un medicament homeopàtic per ajudar-la a relaxar-la.

I no ha funcionat res de res. Jo sempre dèia que la Marina es quedaria a dormir a casa els àvis quan ella ho demanés però ara ja em passa pel cap deixar-la una nit però poder-la dormir sensera i recuperar-me.

Com diu una amiga meva mentre proves un i altre sistema el temps va passat i estàs entretingut pensant solucions.

Finalment però aquesta setmana he decidit que no buscava més solucions que la farem dormir com sempre al seu llit i quan es desperti la posarem al nostre llit i a dormir els tres! I que això ja passarà i que quan més relaxats estiguem per enfrontar aquest tema abans es resoldrà.

Com ho veieu vosaltres?

Dimarts mut: Galetes en família.

Què tal?

 Hola, com esteu? Fa moooooolts i mooooolts dies que vull fer un post però ara perquè no sé com començar a explicar-me, ara perquè s'acumula el que vull dir i ara perquè no tinc temps la cosa s'ha anat retardant molt més del esperat.

Sapigueu però que us he anat llegint a totes:
· Onavis: em va encantar el post de com vas aprofitar la baixa maternal, has tingut molta força de voluntat, felicitats! Per altre banda el petit està molt espavilat si ja comença a fer intents de gateig i veig que a la petita li encanta la música.
· Ester: estàveu guapíssims per carnaval i ja veig que estàs moooooolt enfeinada i molt divertida amb tos tres!
· Mirashka: Vau passar un Nadal genial les fotos ho diuen tot. Ja veig que també vas molt enfeinada, ja aniràs explicant els nous projectes. Ah! i m'encanta que hagis portat els cranis a l'escola de les teves filles, segur que els alumnes van aprendre molt.
· Mamamoderna: Però què és aquest nen tant guapo que tens? Segur que no és anglès ;)? Està molt madur per la edat, els dibuixos brutal!
· Anna: Veig que el teu projecte de Maternalias va la mar de bé, el nou format m'agrada molt i espero que vagi tirant tot endavant.
· Esther: Espero que ja estigueu millor de tots els virus que us han invadit a tota la família. Ens has d'anar explicant les receptes de pa que fas.
· Conxi: Veig que el nen s'està fent mooolt gran, són genials els jocs i les activitats que vas explicant. M'ho apunto per quan em toqui!

I us preguntareu què he fet jo? Doncs treballar molt i està molt per la Marina, de totes maneres ja us aniré explicant les activitats que hem anat fent.

Una abraçada ben forta!!!!

Menorca amb nens

Començaré aquest resum de Menorca amb nens amb un tòpic, aquesta illa és un paradís!! I és ben cer. Menorca és una illa petita, tranquila i que manté la seva esència rústica i rural.

Creuar la illa de punta a punta (Maó-Ciutadella) són uns 45 minuts amb cotxe. Per anar a les diferents cales cal agafar la ronda o carretera principal que creua la illa i desviar-te per anar a la cala que més t'agradi, cal dir que els camins per anar a les cales són força rurals i estrets  i que de la carretera principal fins a la cala que es vol anar hi poden haver fins a 20km.

Les platges i cales estàn classificades en dos nivells:

· Urbanes: on hi ha pàrking i generalment dutxes, hamaques i està adaptat per cadira de rodes.
· No urbanes: on a poques hi ha pàrking i cal caminar entre 5 minuts i 1.30h segons la platja.

Les platges a les que vam anar i puc opinar són:

SON SAURA: Platja no urbana. Té pàrking, cal caminar cinc minuts per un caminet amb ombra fins arribar a la platja. Es pot anar amb cotxet fins a peu d'aigua. Platja de sorra blanca i fina, molt tranquila. L'aigua no cobreix fins als 50 o 60 metres de manera que per anar amb nens és genial. Hi ha força algues a la sorra però no a l'aigua.

Cala en Porter: Platja urbana amb pàrking a dos minuts i rampa per accedir a la sorra. És força concurreguda. Sorra blanca, hi ha algues a l'aigua i a la sorra.

Platja de Cavalleria: No urbana i força aillada de tot. Té pàrking però cal caminar 15-20 minuts per un camí pedregós i baixar una escalinata fins arribar a la plaja de manera que és impensable anar amb cotxet (nosaltres anàvem amb la motxilla i la Marina penjant). És una platja molt salvatge, mentre et banyes venen tot de peixets a picar-te les cames. És de sorra fina vermella. Aquesta platja es famosa perquè et pots fer els banys de fang, així que hi ha força gent. Et cobreix als 30 metres.

Platja d'Algaiarens/La Vall: No urbana, té parking i cal caminar 5 minuts per un camí amb ombra finsa arribar a la platja. No és viable anar amb cotxet perquè el camí té moltíssima sorra (és gaire bé com caminar per la platja) i hi ha una escalinata abans de baixar a la platja. És de sorra blanca i fina i s'està molt tranquil. És ideal per nens ja que cobreix als 50 metres i hi ha tot de boies a les que ells poden anar caminant i jugar amb elles a més també hi ha molts peixets.

Cala en Blanes: Urbana. Està al mig d'una urbanització de manera que és molt concurreguda i poc tranquila. Hi ha pàrking i cal caminar dos minuts fins a la platja, es pot anar amb cotxet. No cobreix fins als 50 metres.

També vam anar a visitar un parell de fars:
· Far d'Artrutx: El far és preciós i la posta de sol és una meravella. Es pot accedir amb cotxe fins al mateix far i hi ha un bar-restaurant on pot seure tranquilament (o no) a veure la posta de sol.

· Punta Nati: Si es vol veure la posta de sol cal anar-hi força d'hora ja que l'accés és complicat perquè el camí és molt estret i després cal caminar uns 20 minuts per un camí pedregos fins a arribar al far. Per accedir-hi cal enfilar-se per un muret de manera que oblideu-vos d'anar-hi amb cotxet. No hi ha cap tipus de serveis a les proximitats.

Gaire bé cada tartda anàvem Ciutadella ja que ho teníem a tres kilòmetres. És una ciutat petita i molt acollidora. Per anar amb nens és molt pràctic ja que el casc antic és tot peatonal i pla i s'hi pot passejar amb molta calma. La part del port també és peatonal però hi ha el perill de caure a l'aigua amb un "despiste".

També vam anar a Binibèquer Vell i Ferreries, dos pobles petits i amb molt encant i també molt còmodes d'anar amb nens.

Bé i aquesta és la meva guia-crònica de Menorca, espero que sigui útil.

Hola a tothom!

En però primer lloc us vull demanar disculpes més la meva desaparició sobtada del mon 2.0 però és que no podia més amb tot: la dieta, l'esport quatre dies a la setmana, la petita, la feina, les feines de la casa, els compromisos familiars, un ordinador que no xutava bé... i hi va haver un punt que vaig dir PROU, no arribava a tot per molt que corrés ni que el dia tingués 30 hores així que a una de les coses a que vaig renunciar, per molt que em dolgués, va ser el blog.

Ara però torno a estar activa!! oleeeeeeeeeeeee!!

Hi ha vàries novetats d'aquests mesets:

· La petita està feta un trastet, cada vegada és més entremaliada i moguda i estem passant una fase en la que busca als límits, però a l'hora està d'allò més graciosa, continua essent molt independent (no hi ha manera que ens doni la mà quan anem pel carrer), no té por a res (posa la mà a la boca de gossos desconeguts, la revolca una onada i no s'espanta...) i està molt xerraire, no calla!! té un vocabulari força extens: a baix, Marina, la nena, gua-gua (gos), meu-meu (gat), peu, boca, cap, orella, ma, avi, iaia, el nom d'alguns amiguets, tot (cotxe), avió, popa (pilota), nina...

· Com que aviat serà el meu aniversari ja m'han regalat un superordinador nou amb el que podré actualizar el blog i no s''apagarà a mig escriure com l'altre :(

· Hem anat de vacances a Menorca i mmmmmmmmmmmm quin paradís!!! Properament faré una entrada explicant aquesta illa meravellosa.

· Encara estic de vacances així que estic disfrutant moltíssim de la Marina i estic d'allò més relaxada i descansada, això és vida noies!!

· A l'octubre vaig a dornar una xerrada a la "capital de reino" i estaré 3 dies dies sense la petita així que entre això i fer la xerrada ja estic nerviosa.

I bé crec que això és tot

Us he anat llegint a totes i sé que estiu molt bé i els vostres petits i petites també.

Petonets

Va de padrins

Avui hem celebrat la mona, direu és una dia abans però al meu poble es fa així, de manera que ara mateix tinc aquella sensació de tap de xocolata a la panxa.

En primer lloc us vull ensenyar la samarreta que la Marina (amb la ajuda dels papis) va fer al seu padrí ja que aquesta Setmana Santa ha sigut el seu aniversari:

Ens ho vam passar molt bé fent-la i la Marina estava al·lucinada. És molt fàcil, fas les lletres amb aironfix, les enganxes, prepares diferents pintures amb plats de plàstic, empastifes la mà i el peu i vas fent petjades fins que queda tot covert, cal esperar que s'assequi i finalment treus l'aironfix i tatxaaan!! 

Aquí teniu també la mona que he fet:

Jo no sóc padrina, però desde que va néixer la Marina faig la mona a la meva tieta que és qui a mi sempre m'ha fet la mona. Explico una mica: el meu padrí era el meu avi patern però amb això era molt despistat de manera que em feia la mona la seva filla, vaja, la meva tieta. Penso que té molt mèrit assumir els "despistes" del teu pare i complir amb les seves tasques i jo li estic molt agraida, a més, sempre m'ha fet mones molt especials. Ella viatja molt i allà on ha anat, sigui a la l'època de l'any que sigui, ha pensat en mi i ha comprat coses relacionades amb la Pasqüa (una caixeta en forma de gall, una test que és una gallina, una ouera en forma de gallina, una tassa amb el conillet de pasqüa... ), així que cada any he tingut un pastís, ous de xocolata farcits per ella i un regalet d'algún lloc del món, aquest any d'Alemanya.

Sempre li he dit que estic molt contenta amb la meva mona especial i per retornar-li una miqueta de tot això, des de que sóc mare la meva li faig jo la mona a ella. Aquest any he fet aquest peixet, amb ell també hi anàven unes banderetes fetes per a mi.

  

Premi + tornada

He estat uns dies molt atrafagada amb un cúmul de coses i he tingut el blog una mica abandonat, us he anat seguint a totes malgrat no hagi escrit cap comentari.

Ara ja tornem a la normalitat!!!!

La Bipa de Qzetes m'ha concedit un premi, moltes gràcies guapa!! Aquest premi està adreçat a donar a conèixer blogs de menys de 200 seguidors, aquí va la llista de blogs als que jo passo aquest premi:

- A Aprenent a ser mare per la tendresa amb les que explica les coses que et fa que t'hi sentis molt propera.

- A lamama per ser un blog interesentíssim on explica la història de la maternitat i ara ens explica les seves aventures transatlàntiques.

- A Una Mama a la vida moderna que ens explica les aventures i desventures d'una família catalana a Londres.

- A Filtrant on la Lídia ens ensenya les seves manualitats.

L'hora del conte

Poc a poc i gaire bé sense adonar-nos la Marina s'ha anat aficionant els contes. Tot plegat penso que va desencadenar amb els dos contes que ens va regalar la MamaModerna per l'amic invisible, que són com dos minidiccionaris de vocabulari bàsic en anglès per a nens. Ella mirava les imatges i jo li dèia què eren en anglès i es partia de riure.

Posteriorment vam començar a mirar contes perquè es relaxés just després de sopar i abans d'anar a dormir i poc a poc aquesta estona de relax s'ha anat convertint en l'hora del conte, a més ara ja s'acurruca perquè mirem totes dues el conte.

Tinc moltes ganes d'explicar-li contes tot fent veus i gestos i utilitzar titelles però encara queda una mica per això, de moment mirem contes amb imatges i d'altres amb textures que li permeten gaudir dels contes a través de la vista i del tacte.

Per nosaltres els contes que tenen més èxit són aquests:

 El conte del Tat! de l'Editoral Combel. Són diferents animalets que tenen els ulls i mitja cara tapada per les seves orelles o les mans on els nens han d'apartar-les i fer taaaaat!!

 La col·lecció de llibres Toca, toca de la Editoral Combel. Nosaltres tenim aquest de la fotografia que és el Llibre joguina però n'hi ha quatre més a la col·lecció. Es tracta d'un llibre de colors vius amb imatges molt clares i infantils i amb diferents textures i aplicacions que permeten als nens interectuar amb el llibre d'una manera molt amena.

Aquest és l'últim descobriment, Mira quines potes de Liesbet Slegers de l'Editoral Baula. El llibre té dues parts, la part superior hi ha animals i la inferior les potes i es pot convinar diferents animals amb diferents potes, el joc està en trobar les potes que corresponen a cada animal. També hi ha el llibre de Mira quines cues.

Buscant per la xarxa, he trobat dos blogs molt interessants de literatura infantil i juvenil, aquí us els deixo:

http://www.boolino.com/

http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/

Va de dietes

Avui el post va de dietes, per extrany que soni, començaré per mi:

Fa molts dies que no escric però és que he anat molt atrafada, ja vaig explicar fa uns mesos que estava en un moment vital en el que m'havia de cuidar per motius mèdics, he anat fent tot un procés poc a poc i ja estic a la recta final, aquest final està essent una mica dur però com que ja veig "la llum" tot i ser dur ho faig amb ganes. El millor de tot plegat és que he perdut 14kg, ratatatatatatata!!!! ooooleeeeee!!!!

Ara la Marina (crec que és la primera vegada que parlo abans de mi que de la petita)

Fa dies vam anar a la revisió de l'any, ens va dir que estava tot perfecte i a la mitja de pes i talla. A part d'això ens va dir que ja podia començar a menjar de tot, que podíem introduir tot tipus d'alimentació: llet de vaca i tot tipus de làctics, llegums, xai, fruites tropicals, porc... i ja podíem començar a donar-li trossets i coses aixafades amb la forquilla. 

Sabíem per amics que a l'any es fa aquest canvi però tot i això ens ha agafat una mica desprevinguts i ens ha sobtat tot plegat, hem estat uns dies que no sabíem massa com reorganitzar-nos i encara tenim dubtes. Us explico el que fem i els dubtes que tenim:

ESMORZAR: Fem pà amb tomàquet amb algún embotit (de moment pernil o formatge) i llet.

MIG MATÍ: No tenim massa clar què donar-li, perquè no volem que es quedi molt tipa i no ens vulgui dinar. Havíem pensat en palitos o galetes o algo de fruita. Què feu vosaltres?

DINAR: Com que només té cinc dentetes i es cansa molt de moment li hem fet: macarrons amb verduretes, truita amb carbassó d'acompanyament, patata i mongeta amb hamburguesa de pollastre o vedella. I un làctic.

BERENAR: fruita o làctic

SOPAR: Continuem amb la llet amb cereals. Desde que camina no para ni un sol segon i arrib als vespres molt apurada de son i cansament pel que encara no ens hem atrevit a començar a fer plat amb cullera. Per quan toqui havíem pensat fer-li sopeta, truita, pa amb tomàquet i verdura amb hamburguesa. I vosaltres què feu?

Hi ha algún menjar que als vostres fills /es els agradi especialment?

És normal que quan començen a menjar sòlids mengin molt menys?

Ja camina sola

Ja es pot dir oficialment que la Marina camina sola, ja porta cinc o sis dies que és totalment autònoma en la deambulació. 

Encara no té una tècnica molt acorada ja que va amb els braços alçats i les cames aixerrancades per augmentar la base de sustentació i per tant, l'equilibri, i no té massa controls dels genolls el que provoca alguna entrevancada i els primers nyanyos oficials (morat a la barbeta i al front).

És curiós com en menys d'un mes ha passat ha passat d'anar agafadeta amb les dues manetes amb nosaltres a caminar sola, ser capaç d'ajupir-se i recollir objectes, anar per casa caminant amb objectes a la mà... . És increible lo ràpid que aprenen i s'adapten a les novetats.

I ara què? doncs toca córrer darrera d'ella i anar recollit tot allò que deixa desperdigat per casa ja que la nova afició és:

· Obrir un calaix

· Agafar un objecte

· Deixar-lo al lloc menys pensat (hem d'estar atents perquè amaga coses a sota al sofà)

· Agafar un altre objecte

· Deixar-lo el més lluny possible 

· I tornar a començar