diumenge, 2 d’octubre del 2011

Nou mesos!

Avui la Marina fa nou mesos i no puc evitar dir el tòpic de: "uf! que ràpid que passa!" però és que realment és veritat, un mes toca amb l'altre i els nostres fills cada dia es fan més grans.


Les novetats d'aquest més són:


MOTRICITAT:
En aquesta àrea ha fet un gran avanç. Fins el seu interés es centrava en agafar les coses del seu voltant i moure-ho al seu gust però d'un dia per l'altre ha començat a mostrat interés per desplaçar-se i és un no parar!
· Ha començat a gatejar i cada dia agafa més agiliat i velocitat.
· Começa a demanar estar dreta. Quan passa això la deixem dreta agafadeta al sofà o algún moble o l'agafem per les manetes i la fem caminar i ja comença a fer algún passet de manera inconscient.
· Està agafant molta autonomia per desplaçar-se i agafar allò que vol.
· Ha començat a enfilar-se als llocs (perill!)

LLENGUATGE I PARLA:
· Quan ens veu ja ens diu PAPA o MAMA.
· Als nens i nenes que veu de la seva mideta comença a dir-los NENA.
· Diu IAIA però encara sense objectiu.

ALIMENTACIÓ:
· Hem començat a posar-li alguna galeta Maria a la papilla de fruita o dona-li sola a mitja tarda.

COGNITIU:
· Cada vegada li interessa més el seu entorn i es fixa en tot, quan hi ha alguna cosa que no veu allarga el coll per veure-ho com sigui (és molt graciós quan fa això)
· Ha començat a imitar algunes cosetes, nosaltres tirem petons i ella fa igual.
· Ja diu adéu amb la maneta.

CARÀCTER:
· Es comença a fer sentir i quan alguna cosa no li sembla bé crida i plora fins que ho torna a aconseguir o la distreiem perquè s'en oblidi.
· Ha començat a fer xisclets molt aguts com a manera de cridar la nostra atenció.

6 comentaris:

  1. Felicitats!
    Ara ja porta tants mesos a fora com els que va estar dins!

    ResponElimina
  2. Felicitats per aquests 9 mesos!
    Jo també començo a notar que ara el temps passa molt més ràpid.
    Ui això dels xisclets i de cridar i plorar quan no té el que vol jo ho porto una mica malament.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats! Molt ben resumit tot el que fan, em tranqul·litza veure com el meu fa exactament el mateix i no es queda enrere (després de veure molts de nens amb dificultats a les escoles per on he passat, sempre et quedes amb la paranoia de captar el mínim símptoma del teu petit). L'únic que no fa és dir adéu amb la maneta, el meu!

    ResponElimina
  4. Onavis, gràcies, tens tota la raó! no hi havia pensat en això que dius!

    MamaModerna sí nena això dels xisclets ho porto fatal, a vegades noto el timpà com vibra hi tot!! uf!!

    Marina, el teu no fa adéu però segur que fa d'altres coses que la meva Marina no fa. Sí jo també vaig estar temps amb la paranoia que evolucionés tot bé!

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats.
    Sobre això que dieu és cert que a vegades ens posem a pensar massa el que fan i deixen de fer quan ens posem a comparar amb altres. Això de comparar és fatal.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats endarrerides a la Marina!!!!! una abraçada!

    ResponElimina