Fa una setmana i mitja que ens hem acomiadat del Moisès: bye, bye baby!
Ja fèia dies que ens rondava pel cap passar-la al seu llit de baranes i, per tant, a la seva habitació però per una cosa o altre ho havíem anat aplaçant. Ja la vèiem preparada, doncs, agafa molt bé el son i només es despertava una vegada a la nit i ens donava la sensació que quan nosaltres anàvem a dormir ens sentia i es mig despertava.
De totes maneres, el motiu principal de canviar-la de llit ha estat que el Moisès s'havia convertit en un joc, m'exlico: a les nits es despertava, li donava la popa i la deixava el Moisès i llavors ella començava a rascar a les parets del llitet, s'animava i començava a riure i a cridar de lo bé que s'ho passava! Amb el que no dormia ni la nena, ni el pare, ni la mare.
Desde que hem fet el canvi hem millorat molt a les nits, NO ES DESPERTA!!! No ho vull dir molt alt, però fa una setmana que la posem a dormir cap a les nou del vespre i es desperta a les vuit del matí següent.
Com ha millorat la mare de la criatura?
· Doncs que ja no recordava el que era dormir una nit sencera.
· Les ulleres han disminuit.
· Sóc capaç de mantenir una conversa sense badallar o dissimular que estic badallant.
· Vaig molt més descansada.
· El meu cap es comença a aclarir i ja sóc capaç de pensar amb més claredat.
Jo haig de fer un pensament i fer el mateix, perquè amb 8 mesos ja toca i el moisés ja comença a fer-se-li petit. El problema és que ell no es desperta un sol cop sinó mooolts i només de pensar que hauria de fer cinquanta mil viatges a la seva habitació em fa una mandra...!
ResponEliminaFelicitats pel canvi perquè veig que ha estat tot un descans :-)
ResponEliminaSílvia potser si fas el canvi millor, a nosaltres ens ha passat.
ResponEliminaGràcies, Esther guapa!!