Multiligüisme

Una de les obsessions de la nostra societat és que els nostres fills aprenguin idiomes, anem bojos buscant acadèmies d'idiomes infantils, colònies o casals d'estiu en anglès, els hi posem DVD's en idiomes que no són el nostre... . I perquè? doncs perquè sabem que els idiomes són molt importants en el món globalitzat en el que vivim i pensem que si de petits ja aprenen una tercera llengua (en el cas de Catalunya) els hi facilitarem l'aprenentatge d'aquesta i no els passarà com a nosaltres que ens van introduir al tercer idioma a l'adolescència i ens ha costat molt adquirir-lo amb una mica de decència.

Però tot plegat té un petit "truc" que rau en la evolució del nostre cervell.

S'ha demostrat que fins a l'edat dels 6 - 7 anys un nen és com una esponja en el tema del llenguatge i, estimulat de la manera adeqüada, és capaç d'adquirir diferents idiomes de manera natural i utilitzar els sons de cada idioma com un nadiu.

I com s'ha demostrat aquest fet?

Doncs a través dels anomenats "nens salvatges". Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut casos en els que l'home (generalment els pares) ha aïllat a un nen de tot estímul i l'ha privat de tota experiència. Han estat nens tancats a armaris, habitacions petits, encadenats a llits... i que no han rebut cap tipus d'estímul.

Aquests nens han estat descoberts quan tenien entre 7 i 12 anys (depèn de cada cas) i s'ha intentat ensenyar-los a parlar però han estat incapaços d'aprendre l'estructura de l'idioma, no han adquirit més de 20 paraules, no tenen comprensió... . En conclusió han passat el anomenat "període crític" per adquirir un idioma i són incapaços de comunicar-se tant a nivell de llenguatge verbal com no verbal.

Així doncs, per tal d'adquirir un idioma amb el màxim d'eficàcia, integrant la seva sonoritat, la seva estructura, el màxim de vocabulari... cal fer-ho abans dels 6-7 anys que encara no ha passat "el període crític".

La primera "fava"

Doncs ja a arribat el dia, la Marina s'ha fomut la seva primera fava important!

Com ja he dit vàries vegades cada cop gateja més, s'enfila, fa equilibris, intenta passar per llocs més complicats, li agrada posar-se dreta... i poc a poc va agafant més confiança en ella mateixa fins que avui patapam!! 

Ella estava dreta recolzant-se sobre la meva tauleta de nit i jo al costat canviant-me de roba, a la que m'he allunyat una mica d'ella ha relliscat i s'ha s'ha fomut un cop a l'ull que arriba fins a la orella. Pobreta! com ha plorat!

D'inci se li ha posat tot ben vermell i inflat, però sort que els nens són de goma, i li ha anat baixant poc a poc. Finalment li ha queda la cueta de l'ull vermella i morada i una ratlla vermella que li arriba fins a la orella i la inflamació ha baixat pràcticament del tot, uf!

A mi s'ha m'ha parat el cor i la respiració quan he vist com se li anava posant la cara i com plorava però poc a poc he vist que tot plegat no era tant escandalós com aparentava a l'inici i m'he anat calmant i tornant a respirar.

M'ha sabut molt greu que caigués estant jo allà al costat i que es fes mal però penso també que és la primera fava important de moltes més que haurà de passar com a procés del seu aprenentge de descobrir el món.

Paaatufeeetaaaaa ooonnn eeeetsss?

Doncs aquesta és la pregunta que li faig constantment a la Marina, ON ETS?. 

Desde que ha començat a gatejar i és autònoma per anar d'un lloc i agafar allò que vol a la que em despisto o vaig un moment al water o aprofito per fer alguna feineta fugaç d'un minutet i la perdo un instant de vista doncs ja la tinc encaixada a algún racó de casa. No sé pas com s'ho fa però tots aquells raconets que hi ha a casa els té identificats, els recorda i els hi encanta, de moment "el top three" dels millors racons són:

- Un espai d'un pam i mig que hi ha entre el sofà llit de l'estudi i una estanteria.

- Entre la roba i la base que hi ha al galàn de la nostra habitació.

- Sota les cadires que hi ha a la taula del menjador. En aquest cas li enganxa la mida justa i assegudeta li falta un dit perquè el cap li toqui a la part de sota la cadira (està molt graciosa)

A vegades penso que li agraden aquests espais perquè els veu a la seva mideta i així pot dominar el seu entorn.

I quins són els racons preferits dels vostres fills i filles?

Premi!

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit un premi, moltes gràcies guapa!!

Com en d'altres premis per recollir-ho haig de respondre un parell de preguntetes:

1. Les tres cançons que més m'agraden: uf!! buf!! ui!! com he llegit a diferents blogs costa molt escollir tres cançons però tot i això aquí van les meves:

La primera que escullo és Basket case de Green Day, perquè l'he escollit? doncs perquè em recorda a la meva adolescència, a les meves primes nits de "juerga", a aquells nervis per veure passar el noi que t'agrada, a les primeres vegades que em vaig posar rimel, a la feina que tenia en escollir el modelt per sortir... . Al local que anava sempre sonava aquesta cançó i m'encanta escoltar-la de tant en tant per recordar aquells moments tant màgics i especials.

La segona, Tens un amic, la versió que van fer els Gossos per una Marató de TV3. M'agrada perquè és una de les cançons que va sonar al meu casament i sempre em fa sentir emocions molt especials, a més la lletra és preciosa.

I la tercera canço un clàssic del Rock Català, BON DIA!!! dels Pets. Uf! em fascina! si tinc algún dia de baixón i desànim me la poso un parell de vegades i m'animo al moment! Trobo que té una força i una energia brutals.

2. Explicar un somni: normalment no recordo els somnis i els pocs que recordo ho faig a mitjes però penso que és millor ja que lo poc que aconsegueixo recordar és que em persegueixen, vaig amb pijama o sense sabates a treballar o que vull sortir d'algún lloc i no puc, de manera que prefereixo no recordar el que somio.

"I eso es todo amigos"

Evolució del Llenguatge

Seguint la línea de la Mirashka exerciré la meva professió fent un resum de la evolució del llenguatge en el nen sense cap tipus d'alteració:

Els procés d'aquicissió del llenguatge en el nen està composat per diferents etapes, cal dir però, que regularment es segueixen aquestes etapes però hi ha nens que se salten alguna etapa o aquesta és molt breu i no ens adonem que ha passat.

Abans de començar a dir les primeres paraules amb significat els nens són capaços de comunicar-se amb l'adult a través de gestos, expresions facials -aquí, , l'Onavis ens explica molt bé com és la comunicació no verbal de la seva filla-, somriures... . 

Si comencem per l'inici, el nadó va respon a la parla dels adults de manera definida a través quan gira el cap buscant d'on ve la veu.

Desde l'inici els nadons són capaços de reaccionar especificament davant la veu humana, atendre específicament a aquests estímuls, poden mantenir el contacte cara-a-acara, mantenir o evitar la mirada... a través d'aquesta comunicació afecteva amb l'adult s'aconsegueix posteriorment el desenvolupament del llenguatge vocal.

Fins els 6 mesos el nadó es dedica a balbucejar. Una de les teories diu que ho fa per buscar els sons que més s'assimilen a la seva llengua.

Cap als 6 mesos s'inici la fase de desenvolupament del llenguatge on el nadó ja diferencia entre sons vocàlics i sons consonàntics i ho fa a través de síl·labes que es repeteixen (per exemple TA-TA-TA, MA-MA-MA, PA-PA-PA... ). Paral·lelament comença a prendre forma la entonació, prosòdia i ritme .

Entre els 10 i 12 mesos sorgeixen les primeres paraules, aquest fet no depèn tant de la destresa del nen sinó de la intencionalitat i la resposta que donin els pares o l'entorn a aquestes paraules. Per exemple: quan diu TATA no li donem impotància però quan diu PAPA l'aplaudium, li fem una rialla, li assenyalem el papa... de manera que relaciona la paraula amb una cosa agradable i repeteix el fet. A partir d'aquesta edat van augmentant aquestes paraules fins que als 18 mesos que ja són capaços de dir unes vint paraules.

En un inici el nen utilitza una mateixa paraula per referir-se a vàries coses, per exemple AIGUA, pot ser que té set, que plou, que hi ha alguna aixeta oberta de casa... .

En aquesta edat també augmenta ràpidament la comprensió del llenguatge de l'adult i a partir dels 18 mesos el nen comença a emetre frases de dues paraules de manera espontània i el seu vocabulari va augmentant progressivament fins a les 50 paraules.

Als 20 mesos la progressió de vocabulari arriba a les 100 paraules, a les 300 als dos anys i a les 1.000 als tres anys.

Entre els 24 i 30 mesos el nen és capaç de comprendre tot el que se li diu i comença a tenir curiositats preguntat el nom de les coses.

Als 36 mesos el nen manté el llenguatge telegràfic però ja fa frases de més de dues paraules i és fa entendre perfectament.

Ressaltar que fins els dos anys el nen pateix molts canvis morfològics del cervell que fa un augment de pes del 350% mentre que a partir d'aquesta edat i fins a la adolescència és del 35%.

Bé espero que tot plegat no sigui un embolic i sigui de la vostra utilitat. Tinc pensades més entrades d'aquest tipus, entre elles una sobre el Bilingüisme.

I ja despunta!!

Doncs ja la tenim aquí!!! amb nou mesos i dos dies ja tenim la primera denteta!!!

Avui quan m'ha mossegat el dit a la tarda, dic, ups! què és això! doncs la punteta de la primera dent!!

De moment, no ho vull dir massa alt, ella no ha notat massa res, està més sensible i cansada però ja està però a la mare li ha fet moltíssima il·lusió!!!

Em sembla que el costum que té de saludar-me mossegant-me la barbeta l'haurem d'anar deixant endarrera!

Nou mesos!

Avui la Marina fa nou mesos i no puc evitar dir el tòpic de: "uf! que ràpid que passa!" però és que realment és veritat, un mes toca amb l'altre i els nostres fills cada dia es fan més grans.

Les novetats d'aquest més són:

MOTRICITAT:

En aquesta àrea ha fet un gran avanç. Fins el seu interés es centrava en agafar les coses del seu voltant i moure-ho al seu gust però d'un dia per l'altre ha començat a mostrat interés per desplaçar-se i és un no parar!

· Ha començat a gatejar i cada dia agafa més agiliat i velocitat.

· Começa a demanar estar dreta. Quan passa això la deixem dreta agafadeta al sofà o algún moble o l'agafem per les manetes i la fem caminar i ja comença a fer algún passet de manera inconscient.

· Està agafant molta autonomia per desplaçar-se i agafar allò que vol.

· Ha començat a enfilar-se als llocs (perill!)

LLENGUATGE I PARLA:

· Quan ens veu ja ens diu PAPA o MAMA.

· Als nens i nenes que veu de la seva mideta comença a dir-los NENA.

· Diu IAIA però encara sense objectiu.

ALIMENTACIÓ:

· Hem començat a posar-li alguna galeta Maria a la papilla de fruita o dona-li sola a mitja tarda.

COGNITIU:

· Cada vegada li interessa més el seu entorn i es fixa en tot, quan hi ha alguna cosa que no veu allarga el coll per veure-ho com sigui (és molt graciós quan fa això)

· Ha començat a imitar algunes cosetes, nosaltres tirem petons i ella fa igual.

· Ja diu adéu amb la maneta.

CARÀCTER:

· Es comença a fer sentir i quan alguna cosa no li sembla bé crida i plora fins que ho torna a aconseguir o la distreiem perquè s'en oblidi.

· Ha començat a fer xisclets molt aguts com a manera de cridar la nostra atenció.