Aquesta setmana passada el meu marit ha estat fora per feina així que em vaig quedar tota la setmana sola amb la peque. Si haig de ser sincera no em feia massa gràcia passar la setmana sola amb la Marina, especialment tenia por a les nits, no sé mai passa res però si a ella li passava algo quan estàs sol et veus molt indefes i és molt difícil arribar a tot i perquè no dir-ho, sóc una mica poruga i em fa por que algú pugui entrar a casa i estar les dues soles.
Per sort la meva mare, molt amablement (ai les mares, que sempre et salven), es va oferir per venir a passar la setmana a casa i ajudar-me en el que calgui i SORT QUE VA VENIR!!
La primera nit va anar genial, va dormir la nit sencera i sense cap problema, però ai la segona nit! La vam passar al lloro entre vòmits, neteja de llençols, pijames, mal estar, fred, calor... i la tercera i la quarta despertant-se cada dues o tres hores, amb el que jo estava rebentadíssima, per sort el divendres vaig tenir festa de la feina i em vaig recuperar. Vaig anar al pediatra i em va dir que no tenia res el que em fa preguntar-me si ella estava així perquè notava que el seu pare no hi era i hi era la iaia en lloc seu.
Bé, quan ja la petita ha estat bé, doncs ara tinc a tota la resta de la família malalta: els sogres, ma mare, el meu germà i el meu home. Així que ara em sento com una condemnada a mort, esperant que en qualsevol moment algún virus m'ataqui a mi.
Ei aquesta foto és de "erase una vez el cuerpo humano", oi? quins records aquesta sèrie...
ResponEliminaQuè bé que vas tenir ajuda extra!
A mi també em fa mal rotllo quedar-me sola a casa amb el baby a les nits, també em sento indefensa... quin sentiment més estrany, oi? Mai m'havia passat
MamaModerna, com han anat les vacances?
ResponEliminaSí és de la serie aquesta, era genial i quins records!
Sí, desde que sóc Mami estic més aprensiva en tot el tema d'estar sola a les nits, suposo que en el fons patim pels nostres fills i tenim por de no saber reaccionar bé si passa alguna cosa (em refereixo a malaltia, eh)
Ostres, doncs sembla que la Llei de Murphy va funcionar, no? Sort que tenies ajuda externa!
ResponEliminaEspero que us aneu recuperant!! I qui sap... potser tú te'n lliures!
Això de quedar-se sola amb les criatures és un rotllo. Jo m'hi quedo una setmana a l'any quan el meu marit se'n va a Itàlia amb els de batxillerat i algun any a anat molt bé i d'altres fatal i et passes la setmana comptant el temps que queda per que torni el papi... ai.
ResponEliminaPetons
Jo em vaig quedar sola tot el divendres i mig dissabte i també estava desitjant que tornés. La nit fa molta impressió... Per sort però jo tinc un noi ben valent que va decidir dormir amb la mama perquè no tingués por jeje!
ResponEliminaEspero que es millori la família!
jejeje es deveres el dibuixet era del cuerpo humano... la vida eeeeees asiiiiiiiii lleeeeeena de viida y deeee coloooor unaaa luuz que se abreee en el fondo de tuuuu corazóooon.... ayy !!! JO tb t'entenc en lo de les nits. AL meu fill m'el arregle bé però jo no puc dormiiiir !!!! el fet de notarlo ahi al costat em tranquilitza i m'entra la son...
ResponEliminaLA primera nit que ens contes es de por!!! llençols bruts, carreres al wc, pijama net... brrr veus pasar totes les hores !!!
Ànims SolSolet! Segur que a hores d'ara ja esteu tots millor!!! I a esperar el proper!!! Petonets!
ResponEliminaMoltes gràcies noies, de moment tinc a tota la família ja recuperada menys la Marina que avui torna a tenir febreta, a veure què en sortirà d'aquí? una dententa, una estirada...?
ResponElimina