dijous, 2 de maig del 2013

Hem sigut tiets

Avui fa un mes que vam ser tiets d'un nen preciós (què ha de dir la tieta!!). El nebodet va decidir donar-nos una sorpresa i néixer tres setmanes abans del que li tocava, tot i això tot va anar molt bé, va tenir un bon pes i una bona talla.

La Marina està encantada amb el seu cosinet, li posa la pipa, li treu la pipa, el tapa, el destapa, li acarícia la carona, li dóna un nino, li treu, li torna a posar... i així constantment, la veritat és que ho porta molt millor del que em pensava ja que quan l'agafem nosaltres no diu res i quasi no fa crides d'atenció.

El que m'ha sobtat més però del naixament del nebodet és lo proper que me l'he sentit. L'embaràs de la meva cunyada em va fer molta il·lusió i vaig pensar que seria molt bo per la Marina però al néixer al nen m'ha fet moltíssima més il·lusió i me l'he sentit més "meu" del que pensava (ara però no us penseu que sóc una tieta pesada eeehh!!!) 

8 comentaris:

  1. Mai saps com et pot "tocar" el neixament d'un nen...a vegades de cop t'emociona i te'l sents proper i no té massa a veure amb la relació que tinguis amb la mare (tot i que també compte una mica). Enhorabona, per cert!

    ResponElimina
  2. Felicitats!! Aquestes alegries són les millors. El nostre nebodet viu lluny però el meu peque n'està molt i el té ben present. I pel novembre un altre!
    PD: Que guay allò de coincidir a e_na_re! Sempre estaré molt agraïda a l'Alba per com em va ajudar amb la lactància!!El món és un mocador!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí per a mi 'Alba va ser un tot amb la lactància també sempre li estaré agraida, encara si la trobo algún cop li dic.

      Elimina