Un nou any, brindem!

Avui no tenia pensat fer cap entrada, però us he vist a totes amb els últims posts fent valoracions personals i virtuals i m'he animat a escriure una miqueta.

Quan penso en l'any 2011 i intento fer un recull d'imatges mentals de com ha anat, només em ve al cap una sola cosa: la meva filla. Vaig acabar i començar l'any amb contraccions i al cap d'un dia ja tenia la meva nena als braços de manera que puc dir que he passat tot l'any amb ella (tot i que encara no té l'any) i ha estat màgic.

Hem passat diferents etapes, el negit, la son, el cansament, les pors, la incertesa, els dubtes, les preocupacions del primer mes: el control descontrolat, la sensació cada vegada més ferma de que sóc mare, la sensació que tens una coseta que depèn de tu, el neguit que no vols que li passi res, els dubtes de si ho fas bé, les preguntes internes que t'inveeixen i et fan dubtar dels primers mesos a les rialles, la seguretat de que saps fer bé les coses (ja que tot tira endavant), la interacció amb la petita...uf! tot això és el que em ve al cap quan penso en aquest any.

Així que tot i que l'any passat vam trencar la tradició i no vam fer ni raïm ni brindis, aquest any ens ha anat molt i molt bé, de manera que:

Brindo per repetir un any ple de felicitat com aquest.

Brindo per trobar temps per continuar amb el blog.

Brindo per continar tenint aquestes amigues blogaires que són amables, properes, consellere i sinceres tot i la amistat virtual.

Brindo perquè la meva salut acabi de millorar del tot.

Brindo per estar tant a gust a la feina com estic ara.

Brindo per continuar vient créixer a la meva filla.

Brindo per seguir amb el meu marit que és fantàstic.

Brindo per seguir així.

BON ANY 2012!!!!

Arriba el Nadal

Ara fa un any estava a una setmana de parir pel que tenia una panxa considerable i la meva velocitat en ruta era de 1km/h, vaig viure el Nadal amb la Marina a la panxa i, en aquell moment, no em trèia del cap la imatge del meu marit, la petita i jo el Nadal de l'any que ve i resulta que...JA HA ARRIBAT!!!

Aquest Nadal amb la nostra filla segur que serà molt especial, cagarem el tió, anirem a rebre els reis mags d'orient, obrirem regals... i ho viurem tot amb molta emoció.

Desde aquí vull desitjar-vos a tots i a totes MOLT BONES FESTES als qui passeu per primer any el Nadal amb els vostres fills, als qui ja n'heu passat més d'un, als qui em llegiu de tant en tant, a qui li agrada fixar-se amb les petites coses de la vida, a qui valora que la vida és molt més que regals i objectes, a qui lluita per ser feliç cada dia, a qui li agrada llevar-se amb un somriure cada dia, a qui posa cara a les adversitats, a qui gaudeix del dia a dia de manera intensa...US DESITJO BON NADAL I FELIÇ ANY 2.012.

Ja ha arribat el regal de l'amic invisible!!!

Com ja sabeu la Marina de pell a pell i la Pantingana, dues supermares blogaires, van organitzar un Amic Invisible i m'hi vaig apuntar. 

El dilluns vaig trobar un avís de correus dient que tenía allà un paquet. Vaig analitzar el paperet a veure si em donava alguna pista, d'on ve, qui l'envia... però res de res i la intriga ha durat fins avui que he pogut anar a recollir-lo. I com que sóc moooooolt impacient a la que he arribat a casa la Marina i jo hem obert el paquet.

D'entrada una caixa amb gatets i una caixa de kleenex (m'ha fet moltíssima gràcia) perquè la Marina gaudeixi treient-los, trinxan-los i fent-los volar a l'aire per tot el menjador i la Mama de la Marina gaudeixi recollint-los.

I a la que hem obert la caixa...oooooooooooohhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!

Els nostres amics ivisibles, la MamaModerna i el seu Baby, ens han regat una samarreta Christmas total, uns mitjos de Pare Noel molt divertits amb dos picarols (així quan es mogui farà sorollet, uf li encantarà!), dos llibres per aprendre  les primeres paraules en anglès, unes xocolatines (MMmmmmmmm) i una guirnalda per l'arbre de Nadal (cosa que també m'ha fet il·lusió perquè quan vaig de viatge sempre compro algo per l'arbre de Nadal)

MOLTES GRÀCIES MAMAMODERNA I BABY, ens ha agrat molt aquest amic invisible.

Pd: ja veig que la nostre compenetració continua, al final m'hauré de fer un viatget to London per conèixer'ns

Premit Best Blog

L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit aquest premi de Best Blog, moltes gràcies guapa!! per recollir-lo no cal respondre res, però aprofitaré l'entrada per explicar una petita enècdota:

Últimament la Marina està d'allò més riallera: li agafes un peu per posa-li els pantalons i...riu, passes pel seu costat i la saludes i...riu, es treu la sabata fent cara d'entramaliada i li tornes a posar i... riu, el seu pare i jo tenim una conversa i... riu, li posem la cremeta a la nit i...riu, ja veieu que estem d'allò més divertits a casa, però el que hem descobert que li fa moltíssima gràcia, i no entenc perquè, són les onomatopeies, li encanten! si de sobte li dius: Marina, ups! es parteix de riure i així amb qualsevol tipus d'onomatopeia: clac, tap, aps, tic, pst... no sé, serà per les sessions i sessions de logopèdia que va fer mentre estava a la panxa?

11 mesos

Ai, ai, ai! que ja ens apropem a l'anyet, uf! que ràpid! (sé que sempre dic el mateix però és que m'ha passat volant). En aquest més també hi ha hagut canvis:

MOTRICITAT:

Té un domini total de les activitats uni i bimanuals, especialment quan la vesteixo i té alguna cosa a la mà ho va canviant de costat segons li convé depetent de quina màniga posem.

A nivell de deambulació s'aguanta dreta recolzada només amb una maneta i tota sola agafant-se amb les dues manetes va amunt i avall del sofà, la cuina i els mobles del menjador. Encara no s'atreveix a deixar-se anar.

Ha descobert que alguna calaixos s'obren i va a buscar-los per treure les coses.

ALIMENTACIÓ:

Ha provat la pinya, el nap i el gall d'indi.

Continuem fent 4 àpats al dia i, de moment, no necessita res més.

COGNITIU:

Sembla que comença a donar-se quan li cridem la atenció quan fa alguna cosa que no toca, però generalment respòn mirant i intentant tornar a fer-ho, paciència!

En general està molt espavilada i quan vol una cosa no para fins a aconseguir-ho.

Cada vegada vol anar menys al cotxet i vol que la portem a coll, la fem caminar o anar amb la motxilleta.

CARÀCTER:

Continua tossuda i costa fer-la canviar d'objectiu quan vol alguna cosa determinada.

Cada vegada més quan està contenta ho manifesta més a través d'abraçades i diferents mostres de carinyo.

Parar el temps

Desde que sóc mare hi ha molts dies que m'agradaría que fóssin com la pel·lícula Atrapat en el temps o també coneguda com "El dia de la Marmota" on pel protagonista cada dia és el mateix dia. Doncs hi ha molt dies que m'agradaría que fóssin així, que es repetíssin constantment perquè m'onplen de felicitat.

Especialment, hi ha moments que vull retenir per sempre i no oblidar mai perquè em fan sentir molt i molt bé, com:

· Quan els dissabtes i diumenges vaig a buscar a la Marina al seu llit i estem tots tres una estoneta jugant al nostre llit.

· Quan em crida amb la seva veuta diet mama, em mira, somriu i continua jugant.

· Quan veig la veig jugar amb el seu pare i riure a "carcajada" que no pot més però va demanant més jocs, pessigolles i rialles.

· Quan està a coll del seu pare, fa cara d'innocent, tira alguna cosa a terra perquè jo la reculli i li doni i quan li dóno es parteix de riure sense parar i així s'hi podria estar mitja hora!

· Quan escric a l'ordinador (com ara) i ella ve a escriure també i apreta el teclat i riu, jo penso que diu "´faig com tu mama".

I vosaltres quins moments voldríeu retenir per sempre?