dijous, 11 d’abril del 2013

Conflictes al parc

Ahir estàvem al parc i la Marina jugava amb la pala i la galleda d'una altre nena -li direm E- (ja se sap al parc tu portes lo teu i el teu fill juga amb lo dels altres). Estàvem jugant d'allò més tranquiles i va venir un nen d'orígen sudamericà (especifico perquè és la clau de la història) a jugar amb la Marina.

El nen va començar a jugar amb la pala i la galleda de la E i la seva i aia (de la E) va arrufar el nas. Mentre el nen jugava va picar un parell de vegades amb la pala sobre la galleda i la iaia li va cridar la atenció: "niño si la rompes la pagas que yo no me corto" i el nen va continuar jugant. Els seus pares no es van adonar del incident perquè eren lluny i no semblaven massa interessat en el que fèia el seu fill.

El cas és que el nen va trencar la pala i li volia carregar el marrón a la Marina, ja que va deixar allà la pala i va fer la intenció de marxar, jo vaig pensar: ostres ara què? si la meva filla no ha sigut no hem d'assumir una cosa que no ha fet, així que li vaig dir al nen que li digués a la iaia de la E que l'havia trencat.

El nen es va apropar a la iaia amb la pala i una gran cara d'arrepentiment però no es va atrevir a dir res i es va quedar allà palplantat. Al cap d'un minut es van apropar els pares del nen per marxar del parc, sense adonar-se del incident ni de la cara del seu fill d'arrepentiment i li diuen: "vamos", el nen no es mou, "vaaaaamos", el nen no es mou, "que pasa?" i salta la iaia "pues que ha roto la pala y ya le habia dicho que la romeria perque daba golpes". La mare no respòn agafa el nen i marxen.
Quan son fora la iaia em diu: "és que ja està bé aquesta gent li donen tot, no han de pagar res i a sobre ho trenquen!"

Al cap d'un minut va venir el pare del nena demanar disculpes i van quedar amb la iaia que li anava a comprar una altre pala.

Davant d'això em pregunto:
· Què hagués passat si el nen fos d'origen català?
· Les coses de plàstic es trenquen, i més si les utilitzen els nens, havia de pagr una pala de 1 euro?
· Potser la iaia cobra una petitíssima jubiliació i li va regalar la pala i la galleda a la neta amb tota la il·lusió, perquè ara ho ha de tornar a pagar perquè un altre ho ha trencat?
· És just que aquesta nena, que molt amablement, va deixar la pala i la galleda es quedi sense pala per se amable?

Uf, no sé no hi ha cap resposta fàcil, com ho veieu?

4 comentaris:

  1. Guapa, canvia de parc, hehehe
    El comentari de la iaia, molt inapropiat, quina por els valors que li transmet a la seva neta...


    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que riguis MamaModerna, és un parc que no hi anem mai!
      Sí tens raó amb lo dels valors, tela!

      Elimina
  2. Jo penso que per molt poc que cobris s'ha d'entendre que són nens. No em sembla bé que perquè els pares siguin de fora ja els jutgi d'aquesta manera. Tinc molt clar que per una pala d'un euro jo no em barallo. Mare meva, tot fos això!

    Ara, tampoc em sembla bé que els pares deixin els nens allà i no els hi facin ni un cop d'ull. D'aquests n'hi ha a piles i a mi em fan una ràbia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Eshter és una dualita, no passa res que es trenquin les coses però cal més supervisió dels pares.

      Elimina