Va de padrins

Avui hem celebrat la mona, direu és una dia abans però al meu poble es fa així, de manera que ara mateix tinc aquella sensació de tap de xocolata a la panxa.

En primer lloc us vull ensenyar la samarreta que la Marina (amb la ajuda dels papis) va fer al seu padrí ja que aquesta Setmana Santa ha sigut el seu aniversari:

Ens ho vam passar molt bé fent-la i la Marina estava al·lucinada. És molt fàcil, fas les lletres amb aironfix, les enganxes, prepares diferents pintures amb plats de plàstic, empastifes la mà i el peu i vas fent petjades fins que queda tot covert, cal esperar que s'assequi i finalment treus l'aironfix i tatxaaan!! 

Aquí teniu també la mona que he fet:

Jo no sóc padrina, però desde que va néixer la Marina faig la mona a la meva tieta que és qui a mi sempre m'ha fet la mona. Explico una mica: el meu padrí era el meu avi patern però amb això era molt despistat de manera que em feia la mona la seva filla, vaja, la meva tieta. Penso que té molt mèrit assumir els "despistes" del teu pare i complir amb les seves tasques i jo li estic molt agraida, a més, sempre m'ha fet mones molt especials. Ella viatja molt i allà on ha anat, sigui a la l'època de l'any que sigui, ha pensat en mi i ha comprat coses relacionades amb la Pasqüa (una caixeta en forma de gall, una test que és una gallina, una ouera en forma de gallina, una tassa amb el conillet de pasqüa... ), així que cada any he tingut un pastís, ous de xocolata farcits per ella i un regalet d'algún lloc del món, aquest any d'Alemanya.

Sempre li he dit que estic molt contenta amb la meva mona especial i per retornar-li una miqueta de tot això, des de que sóc mare la meva li faig jo la mona a ella. Aquest any he fet aquest peixet, amb ell també hi anàven unes banderetes fetes per a mi.