L'Onavis d'Aprenent a ser mare m'ha concedit aquest premi de Best Blog, moltes gràcies guapa!! per recollir-lo no cal respondre res, però aprofitaré l'entrada per explicar una petita enècdota:
Últimament la Marina està d'allò més riallera: li agafes un peu per posa-li els pantalons i...riu, passes pel seu costat i la saludes i...riu, es treu la sabata fent cara d'entramaliada i li tornes a posar i... riu, el seu pare i jo tenim una conversa i... riu, li posem la cremeta a la nit i...riu, ja veieu que estem d'allò més divertits a casa, però el que hem descobert que li fa moltíssima gràcia, i no entenc perquè, són les onomatopeies, li encanten! si de sobte li dius: Marina, ups! es parteix de riure i així amb qualsevol tipus d'onomatopeia: clac, tap, aps, tic, pst... no sé, serà per les sessions i sessions de logopèdia que va fer mentre estava a la panxa?
Quina gràcia, tens una nena molt riallera :) jo no sé si les onomatopeies els fan gràcia pel so en sí, o per la cara amb les que les acompanyem :)
ResponEliminaFelicitats pel "premit"!!
Quin escrit tan alegre! diuen que el riure s'encomana, doncs imaginar una nena rient tb m'ha arrencat un somriure! El meu petit somriu quan li dic "ti-ti-ti-ta-ta-ta" ;-)
ResponEliminaMoltes felicitats!!!, això dels premis, encara qyue sigui simbòlic, fa molta il.lusió.
ResponEliminaFelicitats pel blog i petons.
Sol Solet!!!!!
ResponEliminaM'acaba d'arribar un paquet a casa!!
L'he trobat xulíssim!! Molt, molt!
En saps alguna cosa? je je
Demà faig una entrada al meu bloc i ho explico!