Molts dels jocs i les cançons amb els que juguem i cantem als nostres fills tenen com a objectiu ensenyar alguna cosa (la cançó "a el mestre em va pegar..." els ensenya les vocals, la cançó "en Joan petit" els ensenya les parts del cos... ) o ajudar a desenvolupar de manera més eficaç algún aspecte evolutiu ( la cançó de "cinco lobitos" els ensenya a fixar-se en un punt en concret).
En aquest últim punt es pot incloure el joc del "tat", us heu preguntat mai perquè serveix? Doncs segons la teoria del psicòleg genètic Piaget servei per aprendre la permanència del objecte.
Segons els seus estudis i teories, fins als dos anys els nens pensen que quan no vèuen un objecte aquest, simplement, desapareix.
Quan no volem que juguin amb alguna cosa els hi treiem de la vista, es molesten, però ja està, no tenen la intenció d'anar a buscar aquest objecte peque ha sortit de la seva vista i, per tant, ha desaperegut i deixat d'existir per a ells. No és fins a l'edat dels dos anys que entenen que els objectes no desaperèixen sinó que canvien de lloc i cal buscar-los per tornar a aconseguir-los.
Ui, i quan passen d'aquests dos anys no se n'obliden tan facilment, no, ja ens agradaria a vegades. Petons
ResponEliminaNo sabia que aquesta etapa durava dos anys, pensava que era cosa només dels bebès.
ResponElimina