Divendres musical: Bicicletes

La cançó d'aquesta setmana és dels Blaumut, m'encanta aquest grup, ja fa temps que els segueixo i ara que estàn de moda em permet escoltar les seves cançons per la ràdio o la tele de tant en tant i m'enporto una gran sorpresa.

Divendres musical: La vida es bella

Aquí teniu la cancó del divendres musical, la banda sonora de la pel·licula La Vida es Bella dirigida i protagonitzada per Roberto Beningi i cantada per Noa i Miguel Bosé, em posen els pels de punta!!!
Ah! I amb aquesta cançó vaig entrar jo a casar-me!!

Valoració de la Operació Bolquer

Dissabte farà un meset que vam treure el bolquer a la Marina i la valoració és moooooolt positiva.

El primer dia s'ho va fer tot a sobre però penso que no era tant per manca de control dels esfínters sinó que no estava a la onda i no volia col·laborar. El dia següent va decicir que sí que col·laborava (s'ha de dir que vam estimular-la donant-li una xuxe si feia pipi o caca al orinal va ajudar) i ja va comenaçar a avisar i fer-ho tot al orinal.

Amb aquest temps hem tingut 4 escapes pipí i 2 de caca així que està genial!!  I com que anàvem tant bé durant el dia també li hem tret el boquer a la nit i fantàstic, cap escape -de moment!-.

Tot i això tenim un parell d'aspectes a millorar:

1. No hi ha manera que vulgui fer pipí a un arbre o una planteta quan estem al carrer, li diem que amb el seu pipí la planta creixerà molt però res, paciència!

2. És conscient quan té caca però ens costa que s'assegui al orinar a fer-la, prefereix aguantar-se-la i hem d'estar molt a sobre per animar-la a que la faci.

En general podem dir que la OPERACIÓ BOLQUER VA MOOOOLT BÉ!!!!!

Hem sigut tiets

Avui fa un mes que vam ser tiets d'un nen preciós (què ha de dir la tieta!!). El nebodet va decidir donar-nos una sorpresa i néixer tres setmanes abans del que li tocava, tot i això tot va anar molt bé, va tenir un bon pes i una bona talla.

La Marina està encantada amb el seu cosinet, li posa la pipa, li treu la pipa, el tapa, el destapa, li acarícia la carona, li dóna un nino, li treu, li torna a posar... i així constantment, la veritat és que ho porta molt millor del que em pensava ja que quan l'agafem nosaltres no diu res i quasi no fa crides d'atenció.

El que m'ha sobtat més però del naixament del nebodet és lo proper que me l'he sentit. L'embaràs de la meva cunyada em va fer molta il·lusió i vaig pensar que seria molt bo per la Marina però al néixer al nen m'ha fet moltíssima més il·lusió i me l'he sentit més "meu" del que pensava (ara però no us penseu que sóc una tieta pesada eeehh!!!)